Telequinesi verdagueriana
El passat diumenge 10 de juny, a molts indrets de Catalunya es va commemorar el 110è aniversari de la mort del poeta Jacint Verdaguer, amb homenatges, recitals, concerts corals, exposicions i repicades de campanes. Van destacar els actes celebrats a Vallvidrera, al cementiri de Montjuïc, Vic, Centelles, Sant Julià de Vilatorta, el santuari de la Mare de Déu del Mont, Sant Miquel de Balenyà i Folgueroles, el poble natal del literat.
Hores després del multimilionari rescat de l’Estat espanyol, un centenar de persones es van reunir a la Font del Desmai, a prop de Folgueroles, per participar en l’escenificació d’un contundent muntatge –ara en diuen performance– de textos titulat Revolta i compromís de Verdaguer amb els pobres. En un matí radiant, a l’ombra d’una dotzena d’arbres, les paraules del poeta, deu rapsodes, un grup de joves actors i un músic van aconseguir emocionar tots els presents, que van acabar amb pell de gallina i els pèls de punta.
Es tractava d’un Verdaguer indignat, lluny de les floretes i l’èpica pirinenca. Uns textos poètics –barrejats amb prosa– gestats a finals del segle XIX, però que podrien haver estat escrits perfectament aquests dies. Amb duríssims al·legats contra l’aristocràcia, els mals governants, els poderosos i les jerarquies eclesiàstiques; i una aferrissada defensa dels pobres i els desnonats de fa més d’un segle. Uns pocs versos dels que es van recitar resumeixen el to irat i dramàtic del poeta: “Al qui té prou tothom li dóna, / a qui no té tothom li roba”, o “Un sol llit hi ha a la casa / hi jau difunt lo marit, / l’esposa le n’ha de traure / per donar-hi a llum un fill”.
Coincidint amb el dia de la Memòria, a les set de la tarda del mateix dia, els campanars de 185 esglésies d’arreu del
Les campanes de 185 esglésies van repicar per commemorar la mort de Verdaguer
país van començar a repicar per recordar la mort de Verdaguer. Entre les campanes més significatives, van sonar les de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, Canillo (Andorra), l’ajuntament de Vic, el monestir de Santa Maria de Ripoll, el de Cervera i el de les Borges Blanques.
Els diccionaris diuen que la telequinesi és el moviment d’objectes amb el poder de la ment. No sóc gaire donat a les creences irracionals o sobrenaturals. Però trobo molt misteriós el que va passar a Folgueroles. Quan a les set de la tarda va començar la repicada, el batall de ferro compacte d’una campana va sortir disparat del campanar i va caure al costat dels folguerolencs que escoltaven els drings tel·lúrics. Sortosament ningú en va sortir ferit. Podria tractar-se d’una renovació de la indignada queixa del poeta davant la tràgica situació actual de tants pobres? Abans de morir, Verdaguer va escriure: “Totes les ones de la mar / no poden rompre un gra d’arena”. Potser aquesta és la força dels més dèbils: quan ets un gra d’arena ja no et poden fer més mal.