Teixidor, l’escriptor amb mirada de nen
L’autor de ‘Pa negre’ mor a casa seva als 78 anys
Emili Teixidor deia que escriure era col·leccionar aquelles imatges primordials que –segons diuen– desfilen pel cervell de qui està a punt de morir i resumeixen en un instant, com en un film, tota una vida. L’autor de Pa negre, que patia un càncer des de feia anys, va morir ahir al seu domicili del barri de Sarrià de Barcelona. Va morir de sobte i els familiars s’ho varen témer quan, sabent que era a casa, no contestava a les trucades.
Teixidor tenia 78 anys i la seva obra havia tingut una revifalla a partir de l’èxit de la versió cine-
UNIVERS PROPI Teixidor va crear un territori propi de l’Osona de la guerra i la postguerra MOLTES FACETES L’autor, també pedagog, va escriure teatre, assaig, obres infantils i juvenils
matogràfica que Agustí Villaronga havia fet de Pa negre i del relat Retrat de l’assassí d’ocells. Quines imatges degueren desfilar pel seu cap? Potser les de les seves novel·les, el món d’Osona, a la postguerra, que va convertir en el seu territori literari. Esther Pujol, editora de Columna, recordava que “era una persona molt fonda”. “Tenia una gran capacitat de seduir lectors nous amb els llibres infantils i juvenils, com Ocell de foc, o amb el teatre com a vehicle per transmetre amor a la cultura. Ara estava escrivint una novel·la per adults, molt avançada, que passa a una època més contemporània que Pa negre i Els convidats”.
Emili Teixidor va néixer a Roda de Ter i va estudiar dret i filosofia i lletres, i va treballar com a mestre a la comarca. Després, va ser un dels fundadors de l’escola Patmos, la qual va dirigir des del 1958 al 1975.
L’autor va saber conservar la mirada infantil a les seves obres literàries. Ell considerava que “la urgència dramàtica del viure i la ferocitat de l’existència semblen amenaçar el cabal de meravelles acumulades als nostres primers anys”. “Però la reserva d’aquestes possibilitats i la confiança indestructible en la consecució dels desitjos expressats per aquestes imatges o frases, situacions o personatges, és segurament l’única cosa que pot mantenir-nos esperançats i amb forces en els anys difícils, si no l’única que ens pot mantenir vius de veritat”, deia.
Esther Pujol recorda que “una de les seves temàtiques era la guerra i els efectes de la guerra en els éssers humans”. “Tenia un univers narratiu propi, i una llengua vivíssima, plena de matisos, amb les peculiaritats d’Osona. Ell quan parlava del franquisme el comparava amb el símil dels convidats. Si hi són, és perquè algú els ha convidat a entrar. També deia que Pa negre era el símbol de com havia quedat part del nostre país després de la guerra”.
Teixidor comentava en una entrevista que “a diferència de Pa negre, Els convidats explica els efectes dels dos grans poders del totalitarisme: l’eclesiàstic i el civil, del partit totalitari”. “I miro d’explicar com s’havia infiltrat en la consciència dels ciutadans aquesta cosa totalitària. El totalitarisme ocupa els buits, els caps buits, els que no tenen idees. I tot
això s’anava infiltrant a través de l’escola, la premsa, la censura dels llibres…”, explicava.
Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, diu que “tota la seva obra gira al voltant de la descoberta del món, amb el que té de tràgic o meravellós la vida, i a les novel·les per a adults dels últims anys arriba a l’alçada de la més gran literatura europea”.