El masoquisme que els ‘posa’
Erika Leonard James arrasa entre les dones dels EUA amb la seva trilogia de submissió i sexe explícit ‘Fifty shades’: 15 milions de llibres
De nou una trilogia es converteix en fenomen editorial, i aquesta vegada amb vendes de vertigen. No es tracta de novel·la negra, com ho va ser la sèrie Millennium de Stieg Larsson, ni de les aventures juvenils de Harry Potter, tot i que sí que corre per les seves venes la sèrie Crepuscle. Des de la seva aparició aquesta primavera s’han venut als Estats Units –assegura l’editorial– 15 milions d’exemplars!, a raó de 300.000 diaris en les seves primeres jornades, tant digitals com de paper. De què podia tractar la novel·la en qüestió? Doncs de sexe. De sexe explícit, sexe dur, erotisme tòrrid i sadomasoquisme.
Parlem de la trilogia Cinquanta ombres (Fifty shades), la romàntica història de submissió entre la innocent universitària Anastasia Steele i el seductor i elegant empresari –milionari de Seattle– Christian Grey, de sexualitat sàdica, que ha enganxat a tot un univers femení nord-americà, creant legions de fans lliurades –qui ho havia de dir– a la idea de la dominació masculina, amb les seves regles i els seus càstigs. La primera entrega, Cinquanta ombres de Grey (Rosa dels Vents i Grijalbo en castellà), porta quinze dies a les llibreries espanyoles. Les altres dues, Cinquanta ombres més fosques i Cinquanta ombres alliberades, arriben el 4 de juliol amb una tirada de mig milió d’exemplars.
L’autora d’aquest fenomen de vendes, Erika Leonard James, una londinenca propera als cinquanta anys, amb una reeixida carrera com a productora de televisió, dos fills i un marit escriptor que s’ocupa de la casa –“excepte de la bugada, que la faig jo”–, va ser ahir a Madrid, procedent de Los Angeles i a punt de marxar cap a Milà per a la promoció del llibre. “No pensava que tindria aquesta repercussió”, comenta. “De fet no utilitzo més que les meves inicials a la novel·la (E.L. JAMES) perquè volia d’alguna manera mantenir les meves personalitats separades i protegir els meus fills d’una mare que escriu novel·la eròtica...”, explica.
Lectora de novel·les romàntiques –“romàntiques amb sexe”, puntualitza, com ara la nord-americana Brenda Joyce–, James confessa que la va impactar el 2008 llegir Crepuscle i “una cosa en va portar l’altra”. El món del sadomaso li va semblar fascinant i tòrrid... “Very, very, very hot”, diu inflant els llavis i posant els ulls en blanc. “Que si he destapat alguna cosa fent que una dona parli de sadomasoquisme en primera persona? Potser sí. A qualsevol li agrada tenir aquesta fantasia respecte al control, perquè estem fartes d’organitzar la casa, la vida, les factures, i ve de gust pensar que una altra persona s’encarrega de dirigir-nos-la”, diu sense despentinar-se. “Però la meva principal motivació era explorar què succeeix quan coneixes algú que porta un estil de vida determinat i tu no vols entrar-hi”.
James assegura que ha escrit la trilogia pensant en dones lectores. I per a si mateixa. I diu que s’enrojola quan algun home li explica que l’ha llegit. “La zona eròtica de les dones es troba al cap, ens agrada fantasiejar, ser transportades, i de fet el protagonista és una figura fantàstica, ridículament ben plantat, absurdament ric...”, argüeix en contra dels arguments feministes que observen en la seva història els arquetips de les submises –Griselda, Justine...– i del retrat romàntic del maltractador. “Potser a la Gran Bretanya no estem tan sensibilitzats com vostès”.
Espera canviar amb el seu lli-
“La zona eròtica de les dones es troba al cap, ens agrada fantasiejar, ser transportades”
bre els hàbits sexuals? “Potser abocar-se a aquesta relació i observar les coses des de la perspectiva de Christian i Anastasia farà que s’estableixi un diàleg entre homes i dones... I a veure on porta tot això”, adverteix.
Mentre no està clar que aquestes fantasies de submissió es posin de moda i es duguin a la pràctica –profecies més perilloses s’han complert–, el que sí que sembla que surten a E.L. James són èmuls en el camp editorial. Des del mercat dels Estats Units van arribant a Ana Liarás, la directora literària de Grijalbo, una infinitat de manuscrits que copien descaradament la fórmula de Cinquanta ombres, alguna fa servir fins i tot el nom de Grey o parodia directament la història entre ell i Anastasia. Una paròdia potser refrescant i alliberadora.