La redempció dels gripaus
Un èxit editorial que a més estimula la libido és una bona notícia, però quin és el missatge al final?
Erika Leonard James és la primera que es declara feminista. “Tots estem a favor de la igualtat de salaris i tot això, no?”, diu, per rebutjar tot seguit, amb una ganyota, tota referència als arguments feministes sobre la seva obra Cinquanta ombres. Una història basada en el concepte de redempció, tal com afirma James, en la qual l’amor ho conque- reix tot i l’home dóna tantes mostres d’amor i embadaliment com de dominació. “Les feministes també tenen dret a sentir plaer”, adverteix James.
El rubor s’estén pels barris llegint aquesta novel·la en què, a part d’orgasmes, sexe oral, penetracions fins al fons i dolces fuetades a l’entrecuix que estimulen la libido més encarcarada, sorprèn també el reguitzell de comentaris (sempre tenyits d’un humor a l’estil Bridget Jones) sobre com n’és d’excitant un home implacable; de la por d’Anastasia a quedar-se “sola amb un munt de gats” si no obeeix Grey; de les àmplies demostracions de possessió i gelosia consentida –“Et demostraré que ets meva... Vinga, anem a dins i despulla’t”–; de l’humor càndidament misogin a l’estil de “les dones frustrades no saben acceptar compliments”, o de la constatació de les fases per les quals passa una maltractada quan a Anastasia l’assalten idees com “s’haurà enfadat?” o “he de ser afectuosa amb ell, potser llavors em correspondrà”.
“Cal veure en aquesta mena de novel·les el catàleg de les pors dels homes respecte a la sexualitat femenina”, afirma la psicòloga i sexòloga Carme Freixa. “Encara que sigui de manera hedonista, l’home reacciona convertintse en l’artífex de la vida d’ella, en el proveïdor, l’únic que pot donar-li plaer, d’aquí el contracte de submissió que li prohibeix sentir plaer sense ell. Ho resumeix bé la frase de Grey: ‘Quan vas ensopegar en entrar al meu despatx vaig pensar que series una bona submisa”.
Per la filòsofa Amelia Valcárcel, l’èxit d’una novel·la així obeeix al fet que capta un arquetip, un conte educatiu, el de la do- na que el cel premia per l’abnegació, com a Pacient Griselda, bona, perseverant, humil amb el marit.
“És una literatura per alimentar l’inconscient col·lectiu dels homes –afegeix Freixa–. Novel·les dedicades a les dones de trenta anys però que posen de moda les noies de quinze, que les llegeixen creient que aprendran a espavilar-se en una relació. Això substitueix l’educació afectivosexual i fa anar endavant la perpetuació d’arquetips sexuals. Tant a Crepuscle com aquí hi ha subjacent la descripció romàntica del maltractador, perseguidor, controlador. I l’heroïna el justifica per una infantesa difícil o el que sigui, amb l’esperança de convertir-lo en príncep. Al final, el que persegueixen elles és un gripau”.