El centre del món
El migcampista blaugrana enlluerna en el torneig i confia en una millora gradual de ‘la roja’
Andrés Iniesta ha començat una col·lecció d’aixetes a la seva habitació de Gniewino. Els trofeus en forma de sortidor de cervesa que un patrocinador de l’Eurocopa concedeix al millor jugador de cada partit. Va ser el més destacat de l’Espanya-Itàlia i de l’Espanya-Croàcia, i el primer que aconsegueix dos guardons. Viu un estat de forma excepcional. Iniesta irradia seguretat i confiança dins i fora del camp, acarona la pilota i les paraules amb la mateixa convicció i ha emprès el camí per adjudicar-se la menció de millor jugador del torneig, fita que ja va aconseguir Xavi el 2008. En la concentració de Polònia, el de Fuentealbilla ha consolidat la seva rellevància a la roja i, sense fer fressa, va forjant un lideratge en el grup que ningú no discuteix.
Les fotografies d’Iniesta literalment envoltat de rivals italians en el partit del debut, que es van
El jugador sent orgull de les fotografies envoltat de contraris italians o croats
reeditar en el partit contra Croàcia, fan sensació a la xarxa. El centrecampista blaugrana se’n sent orgullós. Si el tenen en compte, si el vigilen, si l’assetgen, és senyal que el temen, que l’adversari és conscient que el perill es diu Iniesta. Val més aglutinar les pors alienes que ser obviat com va fer Croàcia amb Arbeloa, al qual no li va dedicar cap mena atenció. Però dilluns Andrés no va poder evitar l’angoixa d’Espanya, ni la seva pròpia, fins que en els darrers instants li va regalar el gol a Navas. “M’agradaria pensar que el partit de més patiment ja l’hem passat”, va explicar a la seu de Gniewino, on va fer un discurs de líder, tendint a mantenir la confiança en el conjunt espanyol. “Hi ha moments que ens ho vam passar malament, però totes les seleccions s’ho passen mala- ment. Aniríem errats si cada partit penséssim que el guanyarem per tres a zero”, va argumentar. També va respondre a l’onada de crítiques que s’ha desencadenat: “Totes són respectables sempre que siguin constructives, no a cop calent. Tots som entrenadors, tots faríem coses diferents quan no ens agrada el que hem vist. Li diria a la gent que estigués tranquil·la, que continués confiant en l’equip independentment dels que juguem perquè el futbol està molt igualat. Espanya no és cap excepció a l’hora de patir o de tenir certs moments de dubtes”.
A Iniesta no se li ha alterat el somni d’aixecar una altra Eurocopa, encara que els contrincants identifiquin Espanya com l’equip a batre per la seva recent trajectòria d’èxits. “M’estimo més això –addueix– que el que passava anys anteriors, que potser en el partit dolent que tenies te n’anaves a casa”. I s’encomana a una millora de l’equip en la fase del tot o res que arrenca divendres: “Sempre he vist la selecció en aquests tornejos com anava de menys a més i tinc confiança en l’equip que això continuarà”. Espanya no pot continuar vivint al límit.