La cursa de la discòrdia
Alberto Fabra intenta rebaixar la tensió i donarà a conèixer el que costa l’f-1
El Gran Premi d’Europa de fórmula 1 de València s’iniciarà divendres vinent amb algunes inquietuds sobre la taula. La principal, el rebuig que hi pugui haver en la societat valenciana a un esdeveniment que simbolitza, segons l’oposició al PP, els excessos d’un passat que va abanderar l’expresident Francisco Camps. No és el cas del nou cap de l’executiu valencià, Alberto Fabra, que davant la impossibilitat d’anul·lar unilateralment el contracte amb Bernie Ecclestone, com era la seva intenció, intenta rebaixar els costos de l’esdeveniment –amb fórmules com alternar-lo amb Catalunya–. I, alhora, racionalitzar-ne l’organització, després de la nefasta gestió de l’empresa Valmor Sports, societat participada per Jorge Martínez Aspar, Bancaixa i el president del Vila-real, Fernando Roig. Fabra s’ha compromès, fins i tot, a donar a conèixer, després de concloure el gran premi, el preu real que els valencians han de pagar pel cànon a Ecclestone i el muntatge del circuit urbà. La transparència serà la millor arma del president valencià per rebaixar la tensió.
Al contrari que a Catalunya, la fórmula 1 valenciana no ha aconseguit mai la complicitat de l’oposició política al PP, de la majoria de la societat civil ni de la totalitat de l’opinió pública. Ben al contrari, les formes i gestualitat amb què Camps va negociar amb Ecclestone –l’amo de l’F-1 va arribar a amenaçar de no concedir a València l’esdeveniment si no guanyava el líder popular les eleccions autonòmiques– han condicionat, per malament, l’existència d’una prova que celebra aquesta edició en el pitjor moment de la crisi econòmi- ca: quan les retallades aprovades per la Generalitat valenciana afecten serveis bàsics com l’Educació i la Sanitat, quan sectors com les farmàcies han aixecat la destral de guerra pels retards en els pagaments i quan la xifra d’aturats re- sulta insuportable. Alberto Fabra va saber, tot just arribar a la presidència l’estiu passat, que l’esdeveniment, des d’un punt de vista estètic, seria un gran problema per a la seva administració. Va intentar cancel·lar el contracte, sense èxit. Va establir diàleg amb Catalunya, per alternar-lo. I va arrabassar a Valmor Sports l’organització, després de liquidar el deute de la societat, de més de quaranta milions d’euros.
Des d’aquell moment, el PP valencià ha intentat exercir la pedagogia política per explicar els motius i l’obligació de mantenir el gran premi. Paral·lelament, s’ha intentat, en aquesta edició, aplicar el sentit comú: apropar l’esdeveniment a la ciutat, eliminar la gestualitat que remet al luxe i reduir el nombre de butaques a la demanda real. S’han posat a la venda només 45.000 butaques davant les 65.000 de l’any passat (molt lluny de les 111.000 de la primera edició), s’han buscat convenis amb institucions, com el València CF, per abaratir preus, i el president ha evitat qualsevol gest que el relacioni amb l’esdeveniment. Res a veure amb aquella volta que Camps i l’al-
CRÍTIQUES POLÍTIQUES L’oposició al PP no va veure mai de bon ull el pacte que Camps va segellar amb Ecclestone
caldessa de València, Rita Barberá van donar en un Ferrari al Circuit Ricardo Tormo de Xest per promocionar la fórmula 1.
Malgrat això, el temor que la ciutat de València, o almenys una gran part d’aquesta, se senti incòmoda amb l’esdeveniment existeix. L’oposició de la coalició Compromís ha atacat durament l’executiu valencià per aquest assumpte. El president ha defensat que l’esdeveniment és beneficiós per al turisme valencià, únic sector que juntament amb l’exportació sembla no haver sucumbit a la crisi, i ha lamentat que la fórmula 1 valenciana no tingui el suport que sí que té el GP a Catalunya. El PSPV, d’altra banda, ha rebaixat el to de la confrontació per aquest tema. No es descarta que se celebrin al carrer manifestacions contràries al gran premi de València. Serà la prova final de la contestació contra la fórmula 1 de València.