“Ningú no sap el que hem viscut”
Va arribar a semblar impossible, però ho va aconseguir. El Barcelona Regal va renovar el títol a la Lliga Endesa de bàsquet, en unes condicions físiques precàries i davant d’un rival que era o estava millor. L’entrenador, Xavi Pascual (Gavà, 9/IX/1972), té clar que aquesta ha estat la més difícil, i la més meritòria, de les quatre temporades i mitja que fa que és al capdavant de l’equip blaugrana.
És el títol més inesperat? No; el més inesperat, no. El que fa més il·lusió, sí.
Estava molt negre amb l’1-2 i un altre partit a Madrid. El que estava molt negre és l’inici de la final, que és el que potser no s’ha acabat de valorar. El nostre jugador interior més valorat en la competició, Ndong, estava trencat i Navarro patia molt per la fasciïtis plantar que tenia. Un doble condicionant molt important per jugar contra un equip com el Reial Madrid.
Per què és campió el Barça Regal quan ho tenia gairebé tot en contra? El Barça és campió perquè un playoff el guanya l’equip més fort físicament i més fort mentalment. Més forts físicament no ho hem estat, però mentalment sí. La mentalitat ha acabat sent el nostre avantatge, però no ho era.
Vostè és la bèstia negra del Reial Madrid. De 27 partits li n’ha guanyat 19. No ho sé. Tant de bo poguéssim guanyar a tothom.
Ha estat aquesta, més que d’altres, una final d’entrenadors? Ho és cada vegada més el bàsquet? Això és una part, però els protagonistes són els jugadors, que són els qui al final prenen realment les decisions. Hi ha aspectes del joc, com ara l’encert o el rebot, que l’entrenador no pot controlar, per molt que els hagi treballat.
Vostè s’ho va passar molt malament, a Madrid. Sí. Van ser segurament les 48 hores més dures de la meva carrera.
Va rebre cap missatge de suport? Sí, sobretot de gent molt propera a mi.
I els jugadors? Li van dir res o més aviat els ho va dir vostè a ells? Els ho vaig haver de dir jo. Tots estàvem molt enfonsats després de perdre el tercer partit d’aquella manera. Però vam saber sortir-nos-en molt bé.
Justament allà, entre el tercer partit i el quart, hi va haver la clau.
Sí. Crec que en els 80 minuts següents gairebé no vam anar mai per darrere en el marcador.
Aquells canvis, com una defensa en zona que no s’havia vist gairebé mai al seu equip, van ser decisions extremes en un moment desesperat? Abans de començar, tenint en compte la nostra situació tan crítica en l’aspecte físic, crèiem que les nostres opcions passaven perquè la sèrie fos curta; d’entrada, per guanyar els dos primers partits al Palau. Però en allargar-se vam haver de buscar un guió completament diferent. Per provocar una sorpresa i també per tenir una cosa a la qual poder-nos agafar, amb més bon ritme i més control, amb un pivot obert que pogués tirar i obrir més el camp. Va caldre canviar moltes coses del guió inicial.
En un playoff, pot resultar més útil perdre un matx per 30 punts que per 1? No ho crec. Tot és molt difícil. Quan perds per un punt costa molt i quan perds per molts costa
“La clau és ser capaç de seguir després de guanyar i d’aixecar-te després de perdre” “Ha estat la temporada més difícil i la més meritòria, per les circumstàncies adverses”
molt. Perdre sempre és molt difícil. I guanyar també. En un playoff la clau és ser capaç de seguir després de guanyar i ser capaç d’aixecar-te després de perdre.
Una vegada més, la defensa ha estat fonamental. La defensa i l’atac. Hem hagut de jugar molt bé en tots dos aspectes per poder guanyar.
Es pot atacar bé si no es defensa bé? Alguns equips ho poden fer. Nosaltres per atacar bé necessitem defensar bé.
En general, ha estat la temporada més difícil? Sí, ha estat la més difícil, perquè el cúmul de circumstàncies adverses ha estat increïble. Crec sincerament que ningú no és conscient de la realitat que hem viscut aquest any. Quan arriba la Copa del Rei Navarro té el primer problema amb la fasciïtis plantar i Eidson es trenca els lligaments a la final. A la final four de l’Eurolliga hi arribàvem la mar de bé i Ndong agafa un virus que el posa a 40 de febre el dia del partit i Navarro, que feia un mes que estava esplèndid, recau de la fasciïtis. I en aquesta final Ndong gairebé no ha pogut jugar. El pobre ha fet un esforç increïble, però estava trencat. La fasciïtis de Navarro. I el dia del cinquè partit, la lipotímia de Lorbek. No ho explicaria així si haguéssim perdut, perquè sonaria a excusa, però és la nostra realitat. Ha estat molt, molt, molt dur.
El calendari és aclaparador. Això s’està convertint en una bogeria. Aquesta temporada hem acabat amb 80 partits i la que ve ens n’aniríem a 86 o 88. El Madrid ha arribat molt més fi al tram final, sobretot perquè no ha jugat ni quarts de final ni final
four de l’Eurolliga. Fins i tot va poder fer una concentració per preparar els playoffs.
No han faltat les crítiques al joc del seu equip. Són els jugadors els que donen identitat a un equip. En les tres temporades anteriors vam ser l’equip que jugava el bàsquet més ràpid d’Europa. Qualsevol rival
“No es tractava de no voler córrer, sinó del fet que no hem pogut córrer” “Veient com ha treballat i ha patit el meu equip, només puc donar un 10 a la plantilla”
es plantejava com a objectiu evitar que correguéssim, que juguéssim en transició, que tiréssim ràpid. És evident que aquesta temporada, amb tants canvis de jugadors, havíem de crear un altre estil de joc. Si a això hi afegim la baixa durant una bona part de la temporada de Navarro, que és el jugador més ràpid que tenim, tot és encara més difícil. No es tractava de no voler córrer, sinó del fet que no hem pogut córrer.
Quina nota global li posa a la temporada? Ateses les circumstàncies i veient com el meu equip ha treballat i ha patit, com han jugat els lesionats, només puc donar un 10 a aquesta plantilla.
Per tant, és la campanya més meritòria? Sens dubte. Hem arribat a totes les finals, en unes circumstàncies molt adverses, i hem guanyat la Lliga. Em sembla espectacular.
En acabar la final vostè va dir que el Reial Madrid tenia la millor plantilla. Crec que la té, fins i tot a nivell europeu. O una de les millors.
O sigui, que al seu equip li toca reforçar-se. Cada any mirem de reinventar-nos per ser competitius. El club ja hi està treballant, però cada vegada és més difícil ser competitiu. Hi ha equips que fa molt de temps que no han guanyat res important i cada dia aposten més i més. Cada estiu has de pensar on ets i ara hem de fer molt bé la feina per tornar a ser en disposició de guanyar qualsevol títol.
Compta el DNI a l’hora de fitxar? Esclar que compta. I el talent. I la capacitat que intueixes en el jugador per adaptar-se al Barça, que és una cosa molt difícil. Hem vist molts jugadors molt bons que arriben aquí i no ho aconsegueixen.
Aquesta final ha demostrat que hi ha virtuts que pesen més que no pas el talent. Tot és important. El talent ho és molt, però altres aspectes que també ho són. L’esport ens ensenya coses cada dia.
N’ha après moltes, vostè, a la final? Crec que he fet moltes coses i que m’han sortit molt bé. I també crec que tots estem aprenent sempre.