El Govern espanyol oficialitzarà aquesta setmana la petició d’ajut
El G-20 reobre el debat sobre els rescats bancaris a la UE
Els líders europeus han reobert a la cimera del G-20 a Los Cabos (Mèxic) el debat sobre el rescat bancari ofert a Espanya per l’Eurogrup el 9 de juny i que implica canalitzar els ajuts a través de l’Estat.
Des del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional fins al president espanyol, Mariano Rajoy, passant per la declaració final del G-20, l’exposició de països com Espanya al deute dels seus bancs apareix com un dels obstacles per sortir de la crisi de l’euro.
“Tots sabem que els bancs no estan ben capitalitzats i són una font de turbulències i risc per a l’economia”, va declarar la cancellera alemanya, Angela Merkel, a Los Cabos, apressant el Govern espanyol a presentar la petició oficial d’ajuda a la UE “com més
Barroso demanarà als líders de la UE que es replantegin l’arsenal de mesures anticrisi El Banc Mundial, l’FMI, l’OCDE i el G-20 creuen que la UE ha de revisar el seu pla
aviat millor, una vegada que les auditories (externes a la banca espanyola) estiguin disponibles”. El president espanyol va negar haver rebut cap pressió del G-20. El Govern va aclarir que té previst oficialitzar la sol·licitud d’ajuda aquesta setmana. El moment clau arribarà dijous, quan es publiqui el veredicte de les auditories i l’Eurogrup es reuneixi a Luxemburg per debatre les condicions del préstec a Espanya.
Rajoy es va pronunciar de forma obliqua sobre el rescat en una sessió a porta tancada del G-20 dilluns a la tarda (matinada d’ahir a Espanya). Segons una font espanyola coneixedora del discurs, el president va dir que és prioritari trencar el vincle entre el risc bancari i el sobirà. És a dir, evitar que l’Estat acabi assumint el deute bancari, cosa que succeirà amb el disseny actual del pla espanyol.
Rajoy, segons les fonts citades, va afegir que aquest vincle ha resultat “tremendament nociu”. Si aquesta frase s’interpreta com una referència al rescat de la banca espanyola, representa un gir radical: quan es va anunciar el rescat, el Govern espanyol ho va celebrar com un èxit.
Tanmateix, fonts governamentals van assegurar a La Vanguar
dia que el president no va plantejar en cap moment una revisió del pla de rescat que es prepara per al sector bancari espanyol. Va ser, afegeixen les fonts, una reflexió general però no una referència a la fórmula escollida per recapitalitzar la banca espanyola, que no qüestiona.
Ni el fons de rescat operatiu en l’actualitat ni el seu successor no preveuen la possibilitat de recapitalitzar directament els bancs. Però no tothom està d’acord amb aquesta situació, en especial José Manuel Durão Barroso, president de la Comissió Europea, que continua defensant que la UE revisi el seu arsenal de mesures contra la crisi de deute.
Barroso tornarà a posar l’assumpte sobre la taula de la pròxima cimera europea (28 i 29 de juny). En concret, van explicar fonts europees, en una reunió restringida als 17 líders de l’eurozona que es planeja convocar divendres al migdia.
La posició dins la Comissió no és unànime i hi ha els que s’esti- men més no reobrir el debat fins que no entri en vigor del fons de rescat permanent, pendent encara de ratificació. Barroso està entre els que admeten que el pla proposat a Espanya pot ser que no sigui la fórmula ideal per garantir que els mercats continuen oberts a l’Estat.
MALA ACOLLIDA DEL RESCAT Zoellick creu que la UE va fallar amb el pla i ha malgastat “una bona bala”
També el president francès, François Hollande, i el primer ministre italià, Mario Monti, són partidaris que el fons de rescat de la UE recapitalitzi directament bancs, sense passar pels seus Estats, per no contagiar-los.
És el mateix diagnòstic que des de fa mesos formulen, en termes similars, institucions com l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i l’FMI. Però a la UE aquesta anàlisi topa amb l’oposició radical d’Alemanya, Finlàndia i Holanda, que ja van impedir que el nou fons de rescat oferís aquesta possibilitat. Per molts observadors és la raó per la qual l’anunci del rescat espanyol no ha relaxat la pressió sobre el deute sobirà.
A Los Cabos, el president sortint del Banc Mundial, Robert Zoellick, va lamentar la posada en marxa del pla. “És increïble que les notícies (després de l’anunci del rescat) fossin tan negatives. Per què va passar?”, va dir. “Perquè l’execució va ser extremadament dolenta”, es va respondre. No se sabia de quin fons provindrien els diners, ni quin efecte tindria sobre el deute espanyol.
Printed and distributed by NewspaperDirect
www.newspaperdirect.com US/Can: 1.877.980.4040 Intern.: 800.6364.6364
“Així que tenien una gran bala i la van malgastar”, va dir Zoellick. Una bala de 100.000 milions d’euros... L’esborrany del comunicat final del G-20 reprèn l’argument i esmenta la necessitat de “trencar el bucle entre els sobirans i els bancs”. Però difícilment pot entendre’s que aquesta frase signifiqui que calgui revisar al rescat espanyol. Línies després, el comunicat fa costat a l’“anunci de l’Eurogrup de suport a l’autoritat de reestructuració financera d’Espanya”.