El G-2O debat mesures per rebaixar el cost del deute
Hollande i Monti plantegen a Alemanya la possible compra de bons
Els costos del deute espanyol, que dilluns es van disparar, han ocupat els líders europeus reunits a la cimera del G-20 a Los Cabos (Mèxic). Sobre la taula, la possibilitat de recórrer al fons de rescat europeu de 440.000 milions d’euros per comprar deute de països en dificultats del sud d’Europa i així abaratir els tipus d’interès i desencallar l’accés d’Espanya als mercats.
Sense entrar en detalls, el comunicat final del G-20 esmenta la necessitat que els països de l’eurozona assoleixin “nivells sostenibles de deute”. Entre les mesures que planteja, figuren el pacte fiscal que limita el dèficit europeu, les polítiques favorables al creixement, les reformes estructurals i “mesures d’estabilitat financera”. En aquest últim capítol es podria incloure la compra de bons, però també els rescats bancaris o passos cap a una integració financera més gran de la zona euro.
La delegació alemanya va negar ahir a la nit que la compra de bons s’hagués debatut al G-20, encara que va recordar que el fons europeu del qual provindrien els diners preveu aquesta possibilitat.
El debat, tanmateix, està obert. En una roda de premsa, el president francès, François Hollande, va dir que era “inacceptable que Espanya, que acaba de rebre la promesa de suport, tingui uns tipus d’interès del 7%”.
Segons The Financial Times, va ser el primer ministre italià, Mario Monti, qui va proposar la mesura, però Merkel no es va comprometre a res.
El G-20 decideix poc. Els compromisos dels líders de les potències industrials i emergents en les cimeres no són vinculants. No serà el G-20 el que alleugi o agreugi la crisi d’Espanya i altres països de la Unió Europea. Però els missatges dels homes i dones més poderosos compten. I solen fer-se ressò de l’aire del temps.
Fa dos anys, a Toronto, el president dels Estats Units, Barack Obama, va alertar els seus socis del G-20 que deixar de forma prematura d’estimular l’economia era una temeritat. Europa, embarcada llavors en polítiques d’austeritat, ho va ignorar. “A Toronto vam perdre el debat”, constata David Shorr, del laboratori d’idees Stanley Foundation. A Los Cabos, els líders han deixat constància que les plaques tectòniques es mouen.
“En aquests dos anys des de Toronto hem experimentat l’austeritat”, diu Shorr. Les conseqüències? Recessió i atur, segons aquest expert. I canvis polítics –la victòria del socialista François Hollande a França n’és el cas més recent–, que han portat al poder líders favorables a suavitzar l’austeritat i estimular el creixement. “Estem veient un canvi notable en el debat a Europa. Reconeixen la importància capital de fomentar la demanda i l’ocupació”, va dir a Los Cabos Lael Brainard, sotssecretària del Departament del Tresor dels EUA.
El comunicat final del G-20 re- flecteix el canvi d’accent. La crisi de l’euro espanta el món. I Obama, que no només tem una recessió al seu país sinó perdre les presidencials de novembre. El president dels EUA topa amb el frontó de la cancellera alemanya, Angela Merkel.
Però a Los Cabos l’austeritat ha quedat entre parèntesi. “Les
PAÏSOS DE L’EUROZONA El comunicat final advoca per “mesures d’estabilitat financera”
economies avançades han d’assegurar-se que el ritme de la consolidació fiscal és adequat per donar suport a la recuperació”, es llegeix al comunicat. Pocs s’atreveixen a utilitzar la paraula estímul. Però el document es llegeix com un argumentari a favor de mesures que van des d’un increment de la despesa pública fins a l’ús de la política monetària per sortir de la recessió.
En el comunicat, els països de l’euro es comprometen a adoptar “totes les mesures necessàries” per posar fi a la crisi. El text constata que els líders europeus “estan decidits a avançar de manera expedita amb mesures de suport al creixement”. Entre les mesures, figuren les inversions del Banc Europeu d’Inversions i l’ús de fons estructurals i de cohesió per fomentar l’“ocupació, el creixement i la competitivitat”.
El G-20 afirma també que la política monetària ha “de donar suport a la recuperació econòmica”. Això inclou el Banc Central Europeu (BCE), que disposa d’un marge de maniobra per estimular l’economia, però que té com a prioritat contenir la inflació, i no fomentar el creixement i reduir l’atur.
La sortida de la crisi obliga a reforçar la integració europea, segons el G-20. La idea d’una unió bancària i la creació d’una assegurança paneuropea per als dipòsits als bancs pren cos.
“Donem suport plenament a les accions de la zona euro destinades a completar la unió econòmica i monetària. Amb aquesta finalitat, donem suport a la intenció de considerar passos concrets cap a una arquitectura financera més integrada que inclogui una supervisió, resolució i recapitalització bancària, i una assegurança de dipòsits”, es llegeix al comunicat.
La crisi ha exposat les mancances de la Unió Europea. I a partir d’aquí, el món s’ha fet europeista.