El Tresor salva la primera prova setmanal amb forta demanda i tipus rècord

Els inversors s’emporten lletres a un any i divuit mesos per 3.000 milions i amb una rendibilitat superior al 5%

El Tresor va salvar ahir la primera gran cita setmanal amb els inversors amb la constatació que hi continua havent gana pel paper espanyol, cosa que és tot un èxit, però que el rendiment que cal oferir a canvi és desorbitat. No es podia esperar res més en un moment en què el bo espanyol a deu anys se situa per sobre del 7% i la corba de tipus –les diferents rendibilitats segons el termini d’amortització– s’ha estretit els darrers dies. Com en qualsevol període d’inestabilitat extrema, el fet que la percepció de risc sigui elevada fa que els tipus a curt termini pugin.

La subhasta d’ahir va permetre captar 3.040 milions d’euros en lletres a dotze i divuit mesos. El Govern, com és lògic, es va quedar amb la part més positiva de l’operació: “La demanda ha estat de 8.005 milions, cosa que suposa 2,6 vegades l’import adjudicat, una dada destacable tenint en compte la situació actual dels mercats”, van dir fonts del Ministeri d’Economia.

A l’altra cara de la moneda s’hi va situar el rendiment. Si es compara amb la subhasta anterior, de fa un mes, el retorn per als inversors ha passat en poques setmanes del 3,1% al 5,2% en les lletres a un any i del 3,4% al 5,35% en les que vencen d’aquí un any i mig. Es tracta de nivells molt alts, sobretot si es comparen amb els dels països amb què Espanya hauria de competir. El rendiment del 5% anual ja seria molt elevat per als bons a deu anys, de manera que resulta molt més exagerat per al finançament a curt termini.

Tot i així, els analistes concedeixen molta més importància a la subhasta de demà, moment en què el Tresor demanarà fins a 2.000 milions d’euros més als inversors en bons a dos, tres i cinc anys. Des de la sala de tresoreria d’un dels bancs de l’Ibex s’assegura que, tot i les veus que diuen que els mercats s’estan tancant per a Espanya, no s’esperen problemes. “Només amb els creadors de mercat –els bancs que ajuden el Tresor en les subhastes per captar inversors– ja es cobrirà la subhasta, l’import de la qual és reduït”, comenten a l’entitat.

Per aquest expert, la intervenció del país, entesa com la petició d’ajuda externa perquè és incapaç de finançar-se, encara no té un suport tècnic. “És veritat que el bo a deu anys se situa per sobre del 7%, un nivell similar al que tenien Grècia i Irlanda quan van ser rescatades, però aquí hi continua havent demanda pels títols del Tresor, que bé podria no sortir durant uns mesos si volgués”, afegeixen aquestes fonts.

Després de la subhasta, la prima de risc d’Espanya va caure fins als 551 punts bàsics (23 menys que ahir), amb el bo a deu anys a punt de perdre el fatídic 7%. Les borses també van reaccionar d’una manera positiva. L’Ibex 35 va registrar una alça del 2,7%, la quarta més gran de l’any, i va tancar molt a prop dels 6.700 punts. La banca va respirar amb avenços moderats tot esperant que demà es publiqui l’avaluació d’Oliver Wyman i Ro-

AJUDA IMMINENT L’expectativa que la Fed i el BCE actuïn va ajudar a disminuir la tensió i la prima AUDITORIES EN UN MES I MIG Economia va confirmar ahir que l’auditoria de 14 grups bancaris estarà a punt al juliol

land Berger sobre les necessitats de capital de la banca. A finals de juliol, segons va confirmar ahir Economia, es publicaran les auditories sobre els principals 14 grups financers que s’han encarregat a quatre firmes.

Tornant a les borses, a Europa, Milà va pujar un 3,3% un dia en què els grans parquets van recuperar gairebé un 2%. Aquest bon to es va basar en la convicció que els bancs centrals actuaran aviat per aturar la crisi del deute sobirà. Per començar, avui les mirades es dirigeixen a la reunió de la Reserva Federal, que podria anunciar noves mesures per injectar liquiditat al sistema. Del Banc Central Europeu (BCE), se n’espera el mateix. No és probable que compri deute, però sí que surti del seu immobilisme actual.

Finalment, l’optimisme entorn del nou Govern de Grècia i de les aportacions del G-20 per desvincular risc bancari del risc país en el cas d’Espanya van donar l’empenta definitiva a la jornada. L’euro, que va començar el dia amb un canvi d’1,25 dòlars, superava les 1,27 unitats de dòlar cap al final de la jornada.