El cercle viciós
La desconfiança fa pujar la prima de risc, provoca vendes i més pèrdues
Fins avui, Espanya ha cobert gairebé el 60% de les necessitats de finançament a mitjà i llarg termini per al 2012. Però per davant queden reptes importants, ja que entre aquest exercici i el pròxim, haurà de captar 80.000 milions en bons. Per aquesta raó, esdevé crucial que els mercats es calmin i que Espanya surti com més aviat millor de la zona perillosa en què es troba, el bo a deu anys al 7% i la prima de risc (sobrecost respecte a Alemanya) en 550 punts o 5,5%.
Per entendre la gravetat de la situació cal tenir en compte tant el cost del deute per a les arques públiques com la capacitat de l’Estat per finançarse. El primer punt encara no és preocupant. El cost mitjà dels 600.000 milions de deute de l’Estat en circulació és del 4,1%. Tot i que ha anat pujant els últims mesos, és inferior al 4,3% de mitjana amb què el Tresor va començar la crisi. Això és possible perquè en aquest període, els tipus del BCE han baixat del 4,5% a l’1% i això es trasllada a les emissions. Més preocupant és que, malgrat tenir un tipus mitjà baix, l’Estat es gasta moltíssim més (prop de 30.000 milions a l’any) en interessos. L’augment de la factura obeeix al fet que el Tresor ha duplicat el seu endeutament des que va començar la crisi.
I aquest és el motiu, juntament amb la desconfiança que desperta Espanya per la recessió, l’altíssim atur i la dificultat per reduir el dèficit, pel qual els inversors demanen cada vegada rendibilitats més importants a les subhastes. El Ministeri d’Economia
El Tresor ha estat prudent i ja té cobert el 60% de l’objectiu d’emissió de bons del 2012
va recordar ahir que el cost mitjà de les subhastes fetes aquest any és del 3,09%. Tanmateix, aquesta dada –que suma tota mena d’emissions a curt i llarg termini– no recull el que està passant ara, que no és cap altra cosa que una fugida del capital estranger del deute espanyol.
El reflex més evident d’aquesta tendència és la prima de risc, que es calcula per la diferència de rendibilitat dels bons espanyols i els alemanys al mercat secundari. Aquí és on els inversors venen els seus bons. Com que el cupó (la rendibilitat anual oferta quan es va emetre cada títol) és fix, la rendibilitat varia en funció del preu a què es comercien els bons al mercat esmentat. Els dubtes sobre un pagador fan que baixi el preu dels bons, cosa que n’eleva la rendibilitat. És el que està passant amb Espanya en aquests moments.
Resulta molt difícil recuperar la confiança. Per això,
El cost mitjà del deute és baix (4,1%), però el problema és que ningú no es refia avui d’Espanya
amb la prima de risc en els 550 punts, tot el deute en circulació perd valor de mercat (a venciment, no), i això fa que els inversors institucionals vulguin desprendre’s dels seus bons... i provoca amb les seves vendes una caiguda més gran en el valor dels seus propis títols. A més, la prima de risc és la referència per fixar el preu de les noves emissions, amb la qual cosa el Tresor cada vegada haurà d’oferir més per poder emetre. Si això es manté, arribarà un moment en què el mercat es tancarà completament.