“Tindrem tots els ajuts que calguin per continuar”
Adolf Todó, president de Catalunya Caixa
D’aquí una setmana justa es tanca el termini per presentar les ofertes per quedar-se amb Catalunya Caixa. Si les propostes dels compradors potencials no són prou atractives es podria declarar deserta la subhasta. En aquest cas, l’entitat que presideix Adolf Todó des de l’any 2008 hauria de fer front a un nou període en solitari amb una forta injecció de recursos públics.
La subhasta continua viva? El procés continua, fins ara tots els possibles compradors han mostrat un gran interès pel procés. En qualsevol cas tenim el compromís per part de les autoritats competents d’aconseguir totes les ajudes que calguin per continuar amb el nostre projecte.
Continuar com? Amb el mateix equip de gestió i amb el mateix model de negoci. Catalunya Caixa és una entitat que és viable independentment de quina sigui la situació.
Per tant, hi ha un pla B? Sí, tenim un pla B perquè és la nostra obligació, però, repeteixo, la nostra opinió és que més d’hora que tard es privatitzarà. Aquest pla B depèn del fet que rebem ajudes publiques. Aquesta entitat ha fet els deures de manera exemplar al llarg dels últims anys. Crec que el sector ho aprecia i ho sap, tant el regulador com les autoritats competents. Seria, per tant, continuar com fins ara amb una recapitalització extra com li passarà a una part del sector financer.
Quina quantitat necessitaria Catalunya Caixa si ha de ser recapitalitzada amb diners públics després d’haver rebut ja gairebé 2.968 milions d’euros? Nosaltres necessitarem una quantitat alta però esperem que siguin
ETAPA ANTERIOR “La política de riscos abans del 2008 era millorable, molt millorable” GESTIÓ “No canviaria l’equip per cap altre; han lluitat en condicions molt adverses”
els avaluadors els que ho diguin.
Per què alta? La gent es pregunta com hem arribat fins aquí. És una pregunta rellevant. Els problemes de solvència d’una entitat sempre són causa de la mateixa cosa: una mala política de riscos. De fet, la política de riscos pre 2008 era millorable, molt millorable. Més del 98% dels préstecs que han causat la situació actual van ser concedits abans del 2008 i això és una dada perfectament auditable. Els préstecs que han provocat aquesta situació van ser concedits abans de la incorporació del nou equip de gestió. Aquest negoci té moltes inèrcies. La gent es pregunta per què encara no s’han resolt tots els problemes. La veritat és que una situació que s’ha gestat durant deu anys de mala gestió de riscos és impossible resoldre-la en quatre anys, sobretot en una situació de deteriorament de l’economia com l’actual.
Quan es refereix a abans del 2008, parla de la gestió de l’anterior director general, Josep Maria Loza. L’expresident Narcís Serra va afirmar la setmana passada que les inversions al sector immobiliari es van fer per cobrir una mala operació amb la companyia d’assegurances MNA. Jo no hi era, però la realitat és la realitat. I la realitat és que del 2003 al 2007 hi va haver un creixement de gairebé 300 oficines, la immensa majoria fora de Catalunya. Això va fer que l’entitat prengués uns riscos immobiliaris molt importants perquè quan es creixia molt ràpidament se solia fer a través del sector immobiliari. A més, aquesta entitat tenia una operativa de tresoreria molt agressiva, més pròpia d’un banc d’inversions que d’una caixa d’estalvis. Això va generar en l’entitat una debilitat estructural de liquiditat important. Només vull recordar que el 2008, quan s’incorpora el nou equip, l’entitat era deutora de 3.000 milions d’euros en l’interbancari finançats d’un dia a un mes. En aquest moment la nostra situació de liquiditat està estabilitzada.
Per què ningú no va dir res, especialment el Banc d’Espanya? Jo crec que darrere d’una mala situació d’una companyia hi ha sempre una mala gestió i de vegades la tendència és buscar culpables on no n’hi ha. Al final si els gestors són professionals, les companyies van per bon camí.
Algun d’aquests gestors no gaire encertats es va endur una important indemnització, com Josep Maria Loza. S’han plantejat sol·licitar la devolució d’aquests diners, xifrats en uns cinc milions més les pensions? La nostra obsessió com a gestors és mirar cap endavant i resoldre els problemes. I ho estem fent amb molta determinació, de manera que sense cap dubte CX és una entitat viable. Aquesta entitat sense la llosa immobiliària és una entitat –malgrat que el negoci recurrent del sector s’estigui reduint– que generarà una mica més de 200 mi- lions de marge abans de dotacions aquest any. És a dir, el negoci rendeix. El problema és la llosa immobiliària creada abans del 2008.
Entesos, però tenint en compte que hi ha diners públics, no creu que caldria demanar responsabilitats als que van portar a aquesta situació? No em toca a mi contestar a aquesta pregunta. Jo com a gestor he de mirar cap al futur i no centrar-me en un passat en què jo no hi era.
L’expresident Narcís Serra, que va deixar l’entitat el 2010, afirma que va tenir un paper preponderant en el canvi de rumb de l’entitat. El president Serra no era un president executiu i en cap cas ni ell ni el consell no van interferir en les decisions de gestió. Res. Els encerts o els errors són de la direcció i per ser justos he de dir que en aquesta època la direcció no va rebre cap tipus d’ingerència.
El comissari europeu de la Competència, Joaquín Almunia, va afirmar que les entitats no viables s’haurien de liquidar. Catalunya Caixa s’hauria de liquidar? Molta gent es pregunta per què s’han de salvar els bancs. Hi ha un problema de matís. Se salven els bancs i els interessos dels seus clients però no els accionistes dels bancs. Per exemple, en el nostre cas, l’antic accionista en aquest banc –la caixa i la seva obra social– acabarà perdent totes les seves accions. per tant, és una ajuda que no és de franc. Hem hagut de desvincular més de 2.000 persones i tancar més de 500 oficines. per tant el que se salva és l’entitat i els seus clients però no els accionistes. Òbviament, si el cost d’ajudar l’entitat és superior a la liquidació s’ha de liquidar, però aquest no és el nostre cas. Nosaltres som viables.
Al final, amb tot el que ha passat, només quedarà una caixa. Què s’ha fet malament? Crec que tots hem de fer acte de contrició i tornar als orígens. Les caixes érem caixes d’estalvis però al llarg dels últims deu anys ens vam convertir en caixes de préstecs, per resumirho, això és el que vam fer malament.
I malgrat tot, continua havent-hi interès per Catalunya Caixa. Per què? Hi ha molt d’interès i n’hi ha perquè és una franquícia molt bona Què és el millor de Catalunya Caixa? La franquícia. Tenim una franquícia molt bona, uns clients que s’han mostrat intel·ligents i fidels: intel·ligents perquè no han escoltat el molt soroll existent al seu voltant i han continuat mantenint la seva confiança en nosaltres, i uns empleats que han lluitat de manera molt tenaç i clara en condicions molt adverses. Crec que són els millors del sector. Ho dic sincerament. No canviaria avui la meva companyia ni el meu equip per cap altre. Han lluitat en condicions molt adverses: des de la fusió fins al març d’aquest any hem crescut 1.700 milions en recursos. Ho hem fet millor que la mitjana del sector tot i trobar-nos enmig d’una fusió i tenir 509 oficines menys i 2.300 empleats menys.