“La vida no té solució... perquè no és cap problema”
Tinc 37 anys. Vaig néixer a Suïssa i encara hi visc. Escric llibres i faig conferències sobre filosofia. Estic casat amb la Corinne i tenim tres fills, la Victorine (7), l’augustin (6) i la Celeste (1). Política? Compromís amb els febles, solidaritat. Cre
Què Atetosi. Discapacitat ficultats Què li van és? en diagnosticar? la neuromotora: coordinació di- de De naixement, moviments. Des per hipòxia de quan? (manca d’oxigen) dó umbilical. al cervell, per estrangulació amb el cor
La Què lluita en contra recorda, les dificultats de la infantesa? físiques.
Un Qui amic diria capellà que em el va va animar ajudar a més? buscar la veritat, guiant-me en les lectures filosòfiques.
I quin filòsof el va il·luminar més? Sòcrates, quan diu: “Abans que intentar viure millor, intenta millorar”.
En què consisteix millorar?
A arribar a ser com un nen: sense màscares.
D’on treu la força?
De la debilitat: la fragilitat és fortalesa.
Quina és la seva fragilitat, ara? Ser pare. Miro altres pares... i voldria tenir aquells cossos forts, sans, vàlids.
Enveja? Gelosia? Admiració? Una mica de tot. Lluito contra això: vull acceptar el cos que tinc i viure com un home.
Progressa? Com li va?
Sempre he sentit: “No ets com els altres”. És veritat... però no cal exagerar! Ara he de mirar de no exagerar per evitar idealitzar el cos d’altres homes.
Com s’aprèn això? Converso amb amics que tenen el cos que voldria. Tots plegats entenem que un cos d’home és com un altre cos d’home, amb uns dons, unes dificultats... i un final.
Sí, tots els cossos, al final... al forat!
Per això aprenc d’un amic enterramorts.
De veritat? Hi vaig conviure una setmana en les seves pompes fúnebres. Li vaig preguntar per què no es posava guants per tocar els cadàvers i em va dir: “Fa dues hores aquesta senyora abraçava els néts i li feien petons: per què m’he de posar guants per tocar-la?”.
Què en va aprendre? Sembla que sigui el pitjor ofici... però infon confiança en la vida! El cos és sagrat, però som alguna altra cosa... que no sé definir.
Si pogués escollir un cos per tornar-hi a néixer, quin triaria? No desitjo totalment cap vida. I si hagués tingut un cos vàlid... no hauria viscut tot el que he viscut.
Tot passa per alguna cosa, tot encaixa... La vida no té solució... perquè potser no és cap problema. El repte és confiar en la vida.
Què és el millor i el pitjor del dia a dia? Em costarà medito Observo En desperto què mitja molt com consisteix i horeta... i els no em pensaments em desanimo: ve aquesta de gust tristos sé meditació? llevar-me. que aparei- tot em I xen, tarda amb Com vénen la quedo família. és la i se’n amb relació van. els amb amics. Després la I seva encabat treballo. dona? estic A la No mem natges és tal una que com passió no som, som. de sense serial interpretar romàntic: ens perso- esti
La Què Què meva va és lleugeresa lleugeresa? fer que s’enamorés i la meva alegria. de vostè?
El Què contrari és alegria? de pretensiós, de pompós.
Adhesió I què és total la felicitat? a l’existència. La en aquest conjunció punt! d’alegria i desinterès. Jo fallo
Perquè Per què? el desinterès em costa: quan algú és amable de saber amb ser més mi... fluid Paf! i M’hi serè. aferro! Hauria
Com puc aprendre l’alegria? La tens a dins! Busca-la al fons de tot, sota les màscares... Fixa’t en com l’expressen els nens, d’una manera espontània i simple.
Què els ensenya als fills? Que els estimo incondicionalment: “Encara que cremis la casa, t’estimaré igual!”, els dic.
Vagi amb compte... “Però mira que no passi!”, hi afegeixo. Ha! ha! Els demano perdó per les imperfeccions i les debilitats que tinc, i pels errors que cometo. I els ensenyo exercicis espirituals.
Expliqui-me’n un. Cada dematí em pregunto: “A qui puc ajudar, avui?” I sempre trobo algú.
Dos. Cada dematí em pregunto: “De quin objecte em puc desposseir, avui?”. Tinc molts llibres, i cada dia en regalo un.
Tres. Un cop per setmana consulto els contactes telefònics que tinc, busco el que pugui estar més sol i necessitat, i li truco.
Quatre. Amb els meus fills agafem tres llibres de casa, hi fiquem un bitllet de 10 francs i els regalem a tres captaires. N’hi ha un que s’ha aficionat a Sèneca: me’n vaig alegrar molt!
Cinc. Ensenyo als meus fills que “el Buda no és el Buda, per això li dic Buda”. O sigui, “en Víctor no és en Víctor, per això li dic Víctor”.
Expliqui-m’ho. Ensenya a prendre una distància alegre. És una invitació a la llibertat: viu sense màscares, sense interpretar cap personatge!
Es pot viure sense màscares? Els nens ho fan. I és genial. Ser simple, lleuger. Quina meravella.
Quina diria que és la màxima virtut?
La bondat.
Per sobre de la intel·ligència?
La suprema intel·ligència es diu bondat.