El Barça juga avui la final de la Copa del Rei de bàsquet
L’equip de Pascual elimina l’amfitrió i buscarà el títol contra el València
Primer es va carregar el favorit; ahir, l’amfitrió, i el Barcelona Regal serà aquest vespre (19h) el gran favorit per posar punt final d’una vegada a la seva maledicció de la Copa del Rei a Vitòria, on no l’ha guanyat mai. Avui ho farà per primera vegada, perquè no es pot pensar que ara li pugui fallar la tremenda fortalesa mental que ha exhibit en els seus dos primers partits. En el segon, per abatre en l’últim quart, com un buldòzer demolidor, la resistència d’un Caja Laboral que al final va ser incapaç de seguir el seu adversari en aquell diabòlic joc psicològic en què la igualtat del marcador estava convertint el matx. Una igualtat que va desaparèixer de la manera més inesperada: amb un parcial de 0-16 i després que els alabesos triguessin 5m 03s de l’últim període a aconseguir un punt.
Va ser, per damunt de tot, una victòria del grup, que va fer una altra ostentació de control dels nervis, a més de la seva superioritat física, plasmada en un detall del rebot: 18 per als locals i 17 per als visitants fins al descans, 12 i 24 respectivament després. Però és de justícia passar al nivell individual per subratllar –una vegada més, i les que queden– l’enorme contribució de Navarro, tan ben cuidat per Xavi Pascual a l’hora de jugar com pels metges i físios fora de la pista. És tan gran que no li cal estar en bones condicions físiques, que òbviament no ho està, per ser decisiu. I màxim anotador del partit, amb 20 punts, 15 dels quals en una segona part en la qual també va ser clau la resurrecció de Lorbek després d’un pèssim primer temps: 0 punts llavors, amb 0/5 en el tir, 12 després. Mickeal, en canvi, no va aparèixer mai. Segur que avui sí que ho farà.
Al marge de l’esplèndid 11/18 barcelonista en triples, el duel no es va poder comparar en brillantor amb el del primer dia. Però sí en intensitat. I en alternatives... durant tres quarts. D’entrada, el Caja Laboral jugava obert, de fora endins, però no encertava, tampoc des de prop, i Tomic dominava el rebot defensiu. Però quan el croat se’n va anar al banc va arribar un perillós parcial de 9-0: 16-7 als 7m 05s. Pascual va demanar un temps mort i la reacció va ser immediata, amb 4 punts i un tap de Jawai i el segon triple d’Oleson: 19-18.
L’últim fitxatge del Barça esta- va decidit a ser un factor decisiu en el duel contra els que fa menys de dues setmanes eren els seus companys i el seu tercer encert en tres intents des dels 6,75m va donar el primer avantatge al seu nou equip: 28-29 als 14m 16s. Però el Caja Laboral va replicar amb un protagonista inesperat, el pivot Pleiss, que amb 7 punts seguits va recuperar el comandament: en el descans, 39-35. El tercer quart va mantenir el to, amb lleus avantatges de tots dos que fe- ien pensar en un final a cara o creu o potser més pròrrogues.
Però l’equip barcelonista –no es pot dir blaugrana, perquè també el vitorià vesteix així– tenia una altra idea. I la va posar en pràctica amb la fredor d’un assassí a sou, mentre el seu adversari es dessagnava tan ràpidament que la sang no li arribava al cervell i cada segon que passava se’l veia menys capaç de prendre les decisions adequades.
DOBLE OSTENTACIÓ Els blaugrana van controlar molt bé els nervis i al final també van dominar el rebot ASSEGURANCES DE VIDA Navarro va ser el màxim anotador i Lorbek va sortir amb més força després del descans
Però anem a pams. Una esmaixada de Pleiss va posar el 57-53 en l’últim minut del tercer període. El quart va començar amb 4 punts de Lorbek i un triple de Navarro que, quan faltaven 6m 35s, donava al seu equip un avantatge de 5 punts (57-62) que era el més gran fins aleshores però de seguida es va quedar molt petit, perquè Rabaseda imitava el capità des dels 6,75 m, continuava una esmaixada de Jawai i un robatori i una altra esmaixada de Rabaseda per posar el 57-69 amb un parcial de 0-16. Encara quedaven 5m 16s, però la semifinal estava decidida. I l’últim triple de Navarro (4/7) va aniquilar tota escletxa d’esperança dels locals (65-76).