La dignitat d’un retorn
AEspanya la crisi canvia tendències demogràfiques: el 2011, 445.130 estrangers se’n van anar, el flux migratori va ser negatiu per primera vegada en una dècada i les dades del cens van confirmar que, des del 2001, el creixement de la població va ser impulsat pels immigrants. La crisi econòmica empeny els immigrants cap a la seva terra i Espanya al seu passat demogràfic. Les raons que els van portar a deixar els seus països sembla que són molt similars a les que avui els porten a emprendre el retorn.
Els immigrants van arribar a la recerca de feina amb l’afany de millorar el seu nivell de vida: accés a l’educació, la salut, l’habitatge digne i un futur estable. D’altres van venir per convertir-se en productors de remeses a fi de mantenir les seves famílies des de la distància.
Fins a la crisi, Espanya es va poder considerar un model reeixit d’integració laboral. Malgrat que sempre tenien una taxa de desocupació més alta que la dels espanyols, el mercat de treball, legal o il·legal, va poder incloure la majoria dels immigrants. Darrere d’aquesta reeixida inclusió s’amagaven feines precàries, però en els anys de bonança s’acceptava tot i molts immigrants es van conformar amb condicions laborals similars, o pitjors, a les que havien deixat als seus països.
Tot ha canviat. Des del 2008, la crisi ha mostrat un poder fenomenal de destrucció d’ocupació rabejant-se en els immigrants. D’acord amb l’EPA del tercer trimestre del 2012, la taxa d’atur de la població estrangera és 11 punts superior a la dels espanyols. Els governs llatinoamericans han reaccionat de manera ràpida i impulsen el retorn. La Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina i el Carib (Cepal) prediu que l’economia llatinoamericana tancarà el 2012 amb un creixement del 3,1 % i augura un 3,8 % el 2013. La majoria dels països estan promovent mercats interns dinàmics. El Brasil s’embarca en amplis programes de construcció pública i privada. I alguns governs, com el d’Evo Morales (Bolívia) i el de Rafael Correa (Equador), s’han preocupat de fomentar el retorn amb plans que ajuden a un “retorn digne”, bo i facilitant la repatriació de béns i instruments que puguin ajudar a la instal·lació de nous negocis. Tanmateix, és important ser cauts. No tots els immigrants abandonaran aquest vaixell a la deriva. Alguns ja han posat arrels i encara troben raons per desconfiar d’aquests llums que parpellegen en la llunyania de l’altra banda del mar.