La llei de reforma horària engega al Parlament
Els grups indiquen que “millorarà la vida i la conciliació”
La llei de reforma horària entra en fase de construcció. La Mesa del Parlament va acordar a finals de gener que la comissió d’Afers Institucionals nomeni una ponència amb representació de tots els grups parlamentaris per redactar la proposició de llei. La ponència, amb l’elecció dels representants de cada grup que posaran fil a l’agulla, quedarà constituïda la setmana vinent, segons va explicar el president de la comissió, Jean Castel, i iniciarà els treballs.
Pot semblar encara una quimera que Catalunya avanci cap a una europeïtzació horària amb l’objectiu principal –entre molts d’altres– d’alliberar el temps estructurat ara al voltant de la llarga jornada laboral (amb l’aturada del migdia), però les iniciatives per intentarho avancen. El grup socialista i el de Catalunya Sí que es Pot han aprofitat l’inici de la legislatura per sol·licitar a la Mesa la creació de la ponència conjunta “sense més dilacions”. “L’aprovació d’aquesta norma –assenyalaven en l’escrit– pot suposar un canvi substancialment positiu en la vida dels catalans i catalanes, especialment pel que fa a la conciliació de la vida laboral i personal”. Com es recordarà, tots els grups van aprovar la legislatura passada per unanimitat un informe amb conclusions i propostes, i el mandat d’elaborar una llei.
El Parlament parteix d’aquest ampli informe amb cinc punts generals i la decisió d’elaborar una llei tipus òmnibus. Per empènyer aquest canvi en la concepció cultural del temps l’eina principal és avançar l’hora de dinar i de sopar i escurçar la llarga pausa del migdia. No es tracta, com ja s’ha escrit, d’imposar a ningú que dini a la una o sopi a les vuit, sinó de compactar la jornada laboral per alliberar temps per a la vida personal (família, amics, lleure, cultura, participació ciutadana...).
Evidentment, no tot es pot legislar, però sí que es poden impulsar mesures, segons l’informe aprovat. En primer lloc, fa falta una intervenció global, un “moment zero” d’inici que quedi definit en la nova llei. Queda clar que l’àmbit laboral és clau, per això es considera que als convenis col·lectius cal inclou- re clàusules sobre racionalització horària i, sobretot, de flexibilitat atenent les necessitats de cada sector. Per això, la plataforma Iniciativa per a la Reforma Horària –convertida en consell assessor del Govern– treballa conjuntament amb sindicats i patronal. La nova llei proposarà bonificacions fiscals a les empreses que incloguin aquestes mesures de racionalització.
Quant a l’àrea educativa, hi ha consens en la necessitat de suprimir la jornada compactada, s’estudiarà que l’Administració reguli les activitats extraescolars dins de l’escola a preu assequible així com unes vacances més ben repartides escurçant la llarga pausa estival. Els ponents també afrontaran la necessitat d’avançar el
prime time televisiu (i els partits de futbol) mentre que l’Administració haurà de donar exemple: polítics i càrrecs electes no han de convocar reunions a la tarda. Un dels àmbits més complexos per legislar serà el del comerç, a causa dels interessos contraposats, per la qual cosa s’aposta per una llei flexible. La flexibilitat és, així, la clau, en una legislació que pretén alliberar temps d’una jornada lligada en excés al temps (no a la productivitat) laboral.