Mor el doctor Barraquer, referent de l’oftalmologia
Una figura internacional de l’oftalmologia mor als 89 anys
Joaquín Barraquer va morir ahir als 89 anys després d’una vida dedicada a l’oftalmologia (a la foto, al quiròfan que va inventar). La nissaga dels Barraquer ha fet de Barcelona un referent mèdic mundial.
Joaquín Barraquer va morir la matinada passada havent dedicat la pràctica totalitat dels seus 89 anys i mig de vida a l’oftalmologia. Vivia a la clínica del carrer Muntaner amb Laforja que va fundar el seu pare, Ignacio Barraquer, en una de les plantes del centre d’oftalmologia identificat en mig món amb Barcelona. “Jo he jugat de petit aquí, al jardí interior, amb un cadell de tigre”, recordava en una entrevista fa tot just dos anys, vestit de blanc assegut al seu peculiar quiròfan.
També de petit eren els seus primers records en la cirurgia ocular. I fins i tot no fa molt la seva agenda incloïa tres sessions de quiròfan a la setmana. Calculava que hauria fet unes 55.000 operacions. Per això va dissenyar un quiròfan molt particular, totalment vidrat, en el quals els estudiants podien mirar des de qualsevol punt, amb un microscopi doble a base de prismes “que permet que vegem el mateix jo i el meu ajudant”, explicava.
“Barraquer va desenvolupar el primer centre monogràfic oftalmològic. Ara n’hi ha molts, però el va potenciar fins al que és avui l’institut que va crear el seu pare. I això va permetre una evolució de la cirurgia oftalmològica que no podria haver-se fet dins dels hospitals”, explica Alfredo Adan, de l’Institut Clínic d’Oftalmologia, pertanyent a l’hospital Clínic. L’oftalmologia que va créixer amb Joaquín Barraquer es va desenvolupar enmig d’una gran demanda assistencial que necessitava una gran capacitat de resolució ràpida i una tecnologia que el món hospitalari general no sempre ha pogut acollir.
Barraquer es va bolcar a la cirurgia de la cataracta i va posar a prova una tècnica que permetia desprendre-la més fàcilment –la tècnica de la facoèresi–. El seu model es va estendre a tots els quiròfans d’ulls i “va ser la tècnica utilitzada per operar cataractes des de finals dels cinquanta fins a principis dels noranta”, recorda Borja Corcóstegui, crea- dor de l’Institut de Microcirurgia Ocular (IMO) a Barcelona. Després es van introduir les lents intraoculars i operar-se de cataractes va començar a ser una intervenció per a la qual ni tan sols un no s’havia de quedar a l’hospital. “Ha estat un cirurgià tècnicament molt fi i rigorós”, reconeix Corcóstegui. “Una gran escola quirúrgica”, defineix Alfredo Adan.
Una altra de les seves grans innovacions que ha perdurat fins ara ha estat la creació d’un banc d’ulls per a la ceguesa. Els metges de Barraquer acudeixen encara a les cases dels donants a extreure les còrnies per proveir el banc que permet realitzar els trasplantaments, en una clínica que és centre de referència mundial en aquesta parcel·la de l’oftalmologia. El banc pioner haurà de canviar, difícilment podrà continuar amb aquell model gairebé artesanal d’una empresa tan complexa que també es desenvolupa a sofisticats equipaments com el BST, el Banc de Sang i Teixits de Barcelona.
Gran part de la seva obra es pot palpar a l’edifici d’interiors en blanc i negre de l’Institut Barraquer del carrer Muntaner: un tipus d’organització molt particular, unes consultes giratòries per anar passant de pacient en pacient sense interrupcions, una sala d’espera amb gent que parlen en tots els idiomes imaginables i que manté la vella fórmula d’atendre a preus especials a perdirector
INNOVADOR Les seves tècniques quirúrgiques per a les cataractes es van aplicar durant tres dècades
BARCELONA El seu centre oftalmològic identifica en mig món Barcelona
ESCOLA Va dissenyar un peculiar quiròfan on els alumnes podien mirar des de qualsevol punt
TRASPLANTAMENTS Va crear el primer banc d’ulls encara en marxa per al trasplantament de còrnia
sones que demostren que no tenen recursos. Dins, l’habitatge, el pati de descans, la música, les seves normes. “Barraquer dóna nom propi a una especialitat que va néixer fa tot just cent anys al costat de noms com Arruga o Casanovas”, apunta Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona.
“Va ser un avançat a la seva època, membre d’aquella generació de metges de Barcelona que van donar un enorme impuls a algunes especialitats, com Puigvert i Dexeus”, recorda Alfredo Adan. El futur de la seva obra? “Ha sabut fer el salt generacional que necessitava, té un bon equip, amb la següent generació que representen els seus fills Elena i Rafael Ignacio,” recorden.
Joaquín Barraquer deia fa un parell d’anys que el seu truc per seguir actiu a prop dels 88 era que “tot el que puc, ho faig”. A més de la seva passió professional, era amant de la velocitat –“no m’agrada anar a poc a poc”– del control, –“al quiròfan que vaig dissenyar tot es pot veure per circuit de televisió, així sé tot el que passa als altres quiròfans”–, de la música –“tinc uns 15 CD seleccionats amb el que vull per a cada dia”–. Al despatx, en el qual cada dia començava amb dos expressos, les parets mostraven centenars d’encontres fotografiats amb els qui van ser només alguns dels pacients i amics.