El Consell d’Estat francès declara il·legal la prohibició de dur ‘burquini’
La màxima jurisdicció administrativa del país conclou que prohibir el banyador integral és “una violació de llibertats fonamentals”
El dictamen del Consell d’Estat francès sobre el burquini desautoritza de forma taxativa la trentena d’alcaldes que han prohibit l’ús de la peça als seus municipis. Per la màxima jurisdicció administrativa, el veto és “una violació greu i manifestament il·legal de
les llibertats de moviment i de consciència, i de la llibertat personal”.
En un context d’histèria mediàtica i política, complicat per la proximitat d’eleccions (tant generals com de primàries dels partits a dreta i esquerra), el Consell d’Estat francès hi ha introduït una mica de sentit comú. La màxima jurisdicció administrativa del país ha decidit suspendre una ordre del municipi de Villeneuve-Loubet (Costa Blava) que prohibeix a les seves platges l’anomenat burquini, el vestit de platja que cobreix tot el cos excepte peus, mans i rostre, utilitzat per una minúscula minoria de dones de confessió musulmana. L’ordre municipal prohibia l’accés a la platja a “tota persona desproveïda d’una vestimenta no respectuosa dels bons costums i del principi de laïcitat”.
Situat a 15 quilòmetres de Niça, escenari de l’esfereïdor atemptat gihadista que va fer 86 morts atropellats per un camió al passeig dels Anglesos el 14 de juliol passat, la prohibició de l’Ajuntament de Villeneuve-Loubet es va escampar com la pólvora a una trentena de municipis, la majoria a la costa mediterrània francesa i governats per la dreta i alguns per l’extrema dreta.
Més enllà del despropòsit lliberticida de legislar sobre indumentàries, al país que té la comunitat musulmana més important d’Europa, aquestes prohibicions amenaçaven d’aprofundir encara més la seriosa fractura entre francesos castissos i francesos d’origen nord-africà heretada de la històricament recent i traumàtica descolonització i que avui la dreta i l’extrema dreta omplen amb racisme i estigmatització arran de la matança de Niça i de l’assassinat de l’octogenari pare Jacques Hamel mentre celebrava una missa a prop de Rouen, els dos atemptats gihadistes d’aquest estiu.
La prohibició del burquini havia estat avalada judicialment pel jutge administratiu de Niça aquest mes, per considerar que portar aquella peça de vestir és una practica radical de la religió, un atemptat a l’ordre públic i a la “coexistència de les religions”, la qual cosa seria un “element constitutiu del principi de laïcitat”.
Mentre l’alcalde de Londres, Sadiq Khan, observava que ningú no hauria de dictar a les dones el que s’han de posar”, el primer ministre francès, Manuel Valls,
“La prohibició és una violació greu i il·legal de les llibertats fonamentals”
expressava la seva comprensió amb la prohibició i obria una polèmica amb els seus propis ministres.
En l’esperada decisió d’ahir, el Consell d’Estat declara que la prohibició “constitueix una violació greu i manifestament il·legal de les llibertats fonamentals que són la llibertat de moviments, la llibertat de consciència i la llibertat personal”.
Una mesura tan dràstica com la prohibició d’aquestes indumentàries només es podria justificar si hi hagués “riscos provats” per a l’ordre públic. “En absència de riscos, l’alcalde no pot adoptar una mesura que prohibeixi l’accés a la platja i al bany”, assenyala la decisió de l’alta instància administrativa que estableix jurisprudència. Diversos alcaldes
Els alcaldes no poden prohibir el bany si no hi ha “riscos provats”
es van declarar ahir rebels: continuaran prohibint-lo, diuen.
El caràcter gairebé grotesc d’aquesta polèmica que, amb l’entusiasta col·laboració d’alguns mitjans de comunicació desferma les passions electoralistes dels polítics (a l’abril/maig hi ha presidencials i els propers mesos es faran primàries per definir candidats), amaga un seriós càncer de la convivència nacional.
França té una tradició política de laïcitat republicana heretada de la seva revolució que resulta incompresa en aquells països on els himnes nacionals i bitllets de banc invoquen el Déu que aquí va ser expulsat de l’Estat fa dos segles. Alhora, aquella tradició conviu amb una ideologia racista i xenòfoba molt arrelada a la seva societat vinculada a un colonialisme tancat malament i tardanament als anys seixanta. L’amalgama, una paraula clau en el discurs francès actual, consisteix a invocar el primer per afirmar el segon: la laïcitat com a abonament de la xenofòbia i el racisme. Aquesta és la paradoxa.
D’acord amb la seva tradició política, França va prohibir l’any 2004 l’ús del vel islàmic i altres atributs de pertinença religiosa a escoles, col·legis i instituts públics. Sis anys després, el 2010, va ser el primer país que va prohibir el vel integral a l’espai públic. Ara, l’anècdota del burquini obre una tercera onada que la decisió del Consell d’Estat no conclourà en absolut. Es tracta del propòsit de “prohibir tot signe religiós no només a l’escola, sinó també a la universitat, a l’Administració i a les empreses”, com anuncia el candidat de la dreta més enèrgic i vehement, l’expresident Nicolas Sarkozy, que vol arrabassar banderes al Front Nacional.
Independentment de la seva rendibilitat electoral, aquell tipus d’escalada radicalitzarà la fractura civil i comunitarista a França, la qual cosa sens dubte és un objectiu estratègic de l’anomenat Estat Islàmic, i una bona part de l’establishment ho practica, precisament, en nom de la defensa dels valors de la República.
“Els islamistes volen fer retrocedir la República”, clamava ahir el portaveu d’Els Republicans (el partit de Sarkozy), Guillaume Larrivé, indignat amb la decisió del Consell d’Estat. Juntament amb el futur portaveu de la campanya de Sarkozy, Eric Ciotti, Larrivé està preparant una proposició de llei per blindar l’Assemblea Nacional les prohibicions del burquini realitzades pels alcaldes.
Segons l’alcalde de Niça, Christian Estrosi, la decisió del Consell d’Estat “ha optat per la submissió davant les pressions islamistes”.
Amb aquesta dialèctica, l’àmbit social desapareix del debat polític, empassat per un debat d’identitat que s’instal·la al centre de l’escenari. Amb el teló de fons dels atemptats, una França fosca vol imposar els seus termes.
Els conservadors la utilitzen per abonar la xenofòbia i el racisme contra els musulmans
La decisió del Consell d’Estat no conclourà el debat sobre nous vetos