Albert Roig
La temporada combina realisme, visions crítiques de Barcelona i relats sobrenaturals
ESCRIPTOR
Albert Roig torna amb un llibre en prosa sobre Rilke que barreja assaig, ficció, poesia i reflexions sobre les dones i els dies, el cos, el desig, què significa ser poeta. El llibre, Gos, apareix tant en català com en castellà.
Aquest any l’avançament de la Setmana del Llibre en Català (del 2 a l’11 de setembre) ha fet que moltes editorials decideixin treure les seves novetats el 31 d’agost.
El retorn d’Albert Roig. Des del seu extraordinari llibre de maduresa poètica La tempesta (2011), Albert Roig no publicava. Torna en gran, amb doble versió, Gos/Perro (Galàxia Gutenberg, 31 d’agost), un llibre sobre Rilke però que és més que un llibre sobre Rilke. Una immersió profunda en la vida i obra de l’autor d’Elegies de Duino, en què ofereix la seva pròpia traducció dels seus poemes, però també una reflexió sobre la dona, l’amor, l’erotisme, el cos, el temps, les màscares, el buit, la mort o què significa ser poeta, incloent-hi una trobada possible entre Rilke i Riba. A la mateixa editorial, la novel·la Califòrnia, de Jordi Coca (31 d’agost).
Parlant amb Borges. Un altre esperat retorn, el de Jordi Lara, que va sorprendre amb Una màquina d’espavilar ocells de nit (2008) i ara publica els relats de Mística conilla (Edicions de 1984, 2 de novembre). N’hi ha un d’un home d’avui que recorda la tarda que va passar de petit jugant a Folgueroles amb un amic que podria ser Verdaguer, o la pel·lícula que un acomodador li explica a Borges, ja cec, en una sala de cinema a les fosques.
Què va passar a Cardós? El minuciós Ramon Solsona ha passat sis anys, des de L’home de la maleta, escrivint Allò que va passar a Cardós (Proa, 31 d’agost), una novel·la que entreteixeix moltes veus, unides per una trama on hi ha un assassinat d’un guàrdia civil i un adulteri, i, sobretot, com viu cada habitant del poble de Cardós l’arribada als anys seixanta de milers de forasters per construir la gegantina central hidroelèctrica que encara funciona.
Barcelona non stop. L’editorial Comanegra reedita en pack La noria, de Luis Romero, adaptació barcelonina de La Ronda de Schnitzler, i l’acompanya amb Gira Barcelona, un llibre coral amb relats sobre què pot passar a Barcelona de les 4 de la matinada a les 4 de la matinada. 24 hores entre dotze autors: Llucia Ramis, Roc Casagran, Jaume C. Pons Alorda, Sílvia Soler, Najat El Hachmi, Francesc MarcÁlvaro, Jordi Nopca, Ramon Solsona, Berta Noy, Jordi Puntí, Gerard Guix i Care Santos. El 31 d’agost.
Un do insòlit. Tot i que Joan-Lluís Lluís va rebre l’aplaudiment crític per El dia de l’ós i Les cròniques del déu coix, l’escriptor de Perpinyà encara no té el ressò que es mereix. El navegant (Proa, 8 de novembre) tracta les aventures d’un jove del segle XIX, Assicle Xatot, amb un do insòlit que es veu arrossegat a la Comuna de París i a les colònies d’ultramar. De què li serveix el seu do, si només li genera infelicitat?
Un arxiduc a Mallorca. Carme Riera ficciona les memòries de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, el seu possible rol d’espia, els seus viatges, la seva set de cultura, la seva sexualitat complexa. Tot en 176 pàgines. Les darreres paraules (Edicions 62, 31 d’agost).
Autobiografia de Cruyff Columna anuncia per al 15 d’octubre la publicació de l’autobiografia del jugador holandès en una operació mundial. Té 350 pàgines, i en català apareix com a traductor Gustau Raluy Bruguera.
Bertrana, Vilanova, Rosa Maria Arquimbau. L’editorial Ela Geminada continua publicant l’obra integral de Prudenci Bertrana. Aquesta tardor edita L’hereu, la primera novel·la de la trilogia autobiogràfica (Entre la terra i els núvols), i la seguirà, també aquesta tardor, un volum de 800 pàgines amb els seus contes complets. Enric Cassany ha seleccionat per a Proa textos costumistes d’Emili Vilanova (Escenes barcelonines), i Julià Guillamon continua amb la seva tasca de recuperació de Rosa Maria Arquimbau –influïda per Sagarra, criticada per Rodoreda– per a Comanegra amb relats i una obra de teatre (Cor lleuger i altres narracions de l’era del flirt) i la seva única novel·la, Quaranta anys perduts.
Ciència-ficció. L’editorial Malesherbes manté la seva línia de consolidar la ciènciaficció catalana (ha donat una nova vida literària a Antoni MunnéJordà) i divulgar textos d’autors estrangers com Zamiatin, Lethme, Nathaniel West o Capek). Publica El somni de William Blake, de Josep M. Argemí, sobre visionaris i al·lucinats de la història. Recorda que moriràs, del debutant Ferran García (3 d’octubre) i Les investigacions del cap Pendergast, de Víctor Nubla, cinc casos estrafolaris d’un agent de la policia muntada del Canadà (25 de novembre).
Estranya Barcelona preolímpica. Ferran Sáez Mateu és un filòsof que aquest any ha publicat Estranya forma de vida a A Contravent, un títol inspirat en el cèlebre fado d’Amália Rodrigues i el llibre de Vila-Matas, en el qual compendiava pensaments, aforismes en un moment en què va perdre la vista, l’oïun
da i, temporalment, el gust i l’olfacte. El 19 d’octubre Proa li publica La
nit contra tu. Segons la sinopsi, el setembre del 1982 tres vells advocats reben l’encàrrec de resoldre una herència que implica la restitució d’un deute monstruós. L’hereu es trasllada a la Barcelona preolímpica. Comencen a passar coses estranyes que deriven cap al sobrenatural.
Natalia Carrero, bilingüe.
Natalia Carrero (Barcelona, 1970) és una autora en castellà que amb
Una habitación impropia (2011), paròdia de la frase de Virginia Woolf, es va revelar com una de les veus més singulars de la narrativa castellana. La nova editorial catalana Rata, la branca indie d’Enciclopèdia Catalana, que dirigeix Iolanda Batallé, publica en doble versió Jo mateixa, suposo, que és el debut en català de l’autora. La protagonista, Valentina Cruz, no encaixa a Barcelona, asfixiada per un pare despòtic, i tampoc a Madrid ni en la cultura oficial, ni amb el seu marit i les seves filles. Sobreviu amb equilibris, renúncies i submissions. Només la literatura li dóna l’autenticitat que la vida li nega. El 26 d’octubre.També a Rata, l’assaig de Carles Hac Mor Escriptures alçurades (23 de novembre).
Debutant Gemma Sardà
Entre els debutants, Gemma Sardà publica La veu del Cyrano (Empúries, 5 d’octubre). La mort sobtada d’un gran actor i doblador que estava a punt d’estrenar una versió del
Cyrano sacseja les vides de la seva dona i de la seva filla. La vídua es reclou a casa seva, envoltada dels skaters de la plaça dels Àngels, i la filla s’obre camí en el món del teatre, mentre la veu del pare continua en films i anuncis de televisió. Marta Orriols és l’aposta catalana de Periscopi amb els contes d’ Anatomia
de les distàncies curtes.
Matthew Tree, Antoni Vives
Matthew Tree publica De fora
vingueren (Proa, 9 de novembre), amb el teló de fons de la immigració africana, i Antoni Vives la tèrbola Passió, mort i resurrecció de Manel García (Proa, 9 d’octubre), amb assassinats i la Barcelona que es no es veu a la superfície.