Trump abaixa el to
El magnat suavitza la seva política migratòria, però manté el mur amb Mèxic
El flamant candidat republicà a la Casa Blanca comença a fer passos enrere en el seu flamíger discurs antiimmigrants, provant així d’agafar uns vots imprescindibles per a la seva victòria entre els votants més maltractats per la verborrea del milionari novaiorquès.
Quan falten dos mesos i mig per a les eleccions, Donald Trump comença a suavitzar el discurs radical i xenòfob que li va permetre seduir la base republicana però que està fent un mal potser irreversible al seu assalt a la Casa Blanca.
El magnat immobiliari ha improvisat els últims dies, i d’una manera molt confusa, un gir de 180 graus en la seva política d’immigració en suggerir que ara rebutja l’expulsió dels onze milions d’immigrants sense papers dels EUA. Trump explica el gir per la compassió que sent després d’haver-se reunit dimecres amb líders hispans i afroamericans. “Mirin, ve gent i em diu: ‘T’estimo, míster Trump!’. Però és molt dur fer fora gent del país després de 15 anys”, va dir el candidat durant la trobada amb simpatitzants republicans, transmesa en directe dimecres pel canal conservador Fox.
És una rectificació previsible i necessària per a la campanya republicana, assessorada per la pragmàtica Kellyanne Conway. Però el gir de Trump cap al centre va ser contrarestat ràpidament per al·legacions de racisme i neonazisme procedents de la campanya demòcrata. En un dur discurs pronunciat a Reno (Nevada), Hillary Clinton va acusar Trump de ser assessorat per racistes de la ultradreta i va denunnants ciar que l’immobiliari, a l’inici de la seva carrera empresarial, es negava a llogar els seus pisos a hispans i va prohibir l’entrada d’afroamericans als casinos. Un nou espot dels demòcrates també culpa Trump de ser aliat del Ku Klux Klan i acaba amb el so de les botes de soldats nazis davant la Casa Blanca. És el to crispat de les eleccions presidencials més polaritzades de la història contemporània dels EUA.
La campanya de Hillary Clinton, al seu torn, es veu amenaçada per investigacions sobre tràfic d’influències relacionades amb la multimilionària fundació filantròpica del seu marit, Bill Clinton, en transcendir que la candidata demòcrata es reunia amb centenars de do- quan era secretària d’Estat en la primera Administració Obama. En una campanya que s’assembla cada vegada més a una novel·la de Tom Clancy, el rival més perillós de Clinton pot ser que ja no sigui el magnat, sinó el hacker més famós del món, Julian Assange, que aviat publicarà a Wikileaks el contingut de correus electrònics de la candidata que, segons Assange, poden perjudicar les seves opcions electorals.
Malgrat la insistència que els indocumentats “se n’han d’anar i se n’aniran”, reiterada fins a la sacietat durant la campanya de les primàries, Trump manté ara que només expulsaria els sensepapers declarats culpables de delictes. Segons s’entén, amb el nou pla, els indocumentats, malgrat que podran quedar-se als EUA, no podran aconseguir la ciutadania i hauran de pagar els impostos que deuen sobre la seva renda de forma retroactiva. “No és una amnistia”, va insistir el candidat republicà. “Serem ferms però justos”. La nova proposta recorda bastant la dels seus rivals Marco Rubio i Jeb Bush, que van ser qualificats insistentment pel nominat de “molt febles amb la immigració”.
Trump sembla que comptar que amb el seu compromís de tancar definitivament la frontera amb Mèxic n’hi haurà prou per mantenir el suport de la base de votants republicans mentre prova d’arreplegar vots en la comunitat hispana, imprescindibles per a les seves possibilitats electorals. Però alguns portaveus de l’extrema dreta van advertir que ha traït les seves bases.
Mark Kirkorian, de l’ultraconservador Centre d’Estudis sobre la Immigració, va dir que el gir serà “la mort de la seva candidatura”. L’exgovernadora d’Alaska Sarah Palin, una dels pocs republicans que es van posicionar amb Trump a les primàries, va agregar que aquest pas suposa una “decepció enorme”. Però els mitjans del nucli republicà com la Fox o The Wall
Street Journal van donar la benvinguda al gir i van avisar que “els demòcrates estan amoïnats, Trump pot guanyar si es reinventa”.
Clinton contraataca acusant el magnat de ser assessorat per racistes de la ultradreta i neonazis