Els rebels sirians abandonen Daraya, símbol dels seus feus a Damasc
En el conflicte bèl·lic cada vegada més laberíntic de Síria, exacerbat per la batalla d’Alep, epicentre d’una guerra mundial, i per la dràstica intervenció militar turca tant contra l’Estat Islàmic com contra els kurds, a la disputada regió fronterera, només s’ha obert una estreta via de solució: l’evacuació dels rebels de la localitat de Daraya. Aquesta població, a la perifèria de Damasc, a pocs quilòmetres de la capital, assetjada des de fa quatre anys per l’exèrcit regular, s’ha beneficiat d’un acord entre els bel·ligerants que ha alleujat els seus habitants. Quatre mil veïns van ser evacuats i setcents combatents, amb les seves armes individuals, van poder sortir i adreçar-se a una altra localitat en poder dels rebels, Idlib.
Daraya va ser una de les primeres poblacions que es van aixecar contra el règim d’Al-Assad, un dels bastions rebels més simbòlics, a prop de la base aèria de Meze i de la seva sinistra presó. Els dirigents de Damasc no van voler autoritzar mai l’entrada dels combois d’ajuda humanitària, a fi d’aconseguir la rendició dels rebels infiltrats. Davant la impossibilitat d’una negociació diplomàtica global per solucionar aquesta guerra, de la qual sense exageració pot dependre el destí d’aquests pobles del Llevant àrab, s’han aconseguit compromisos molt localitzats entre el Govern i certs grups de l’oposició que han permès alleujar les poblacions civils atrapades en la seva lluita.
L’estratègia del règim consisteix també a bombardejar, pressionar i assetjar els nuclis urbans rebels a fi de forçar els combatents a abandonar-los. Això va passar a Homs, anomenada la capital de la revolució, completament reconquerida fa un parell d’anys, i és el seu objectiu a Alep. Però mentre que a Homs les organitzacions rebels només ocupaven un quilòmetre quadrat del centre de la ciutat, a Alep s’escampen per una superfície vint vegades més gran. La proximitat de la frontera turca i l’actuació, tant política com militar del Govern d’Ankara, han agreujat l’aspecte internacional de la batalla.
En el nivell de l’alta diplomàcia, els presidents rus i turc, Putin i Erdogan, van declarar que volien accelerar “l’ajuda humanitària a Alep”. A Ginebra l’enviat especial de les Nacions Unides, Staffan de Mistura, al qual van visitar breument el secretari d’Estat nord-americà, John Kerry, i el cap de la diplomàcia russa, Serguei Lavrov, continua implorant un alto el foc setmanal humanitari de 48 hores en aquella ciutat martiritzada, una de les més antigues del món.