Reinventar-se al gratacel
La torre Trump del candidat republicà a Nova York acull els seus diversos partidaris
Els teleanalistes van denunciar un flip flop (canvi oportunista de posició) monumental quan Donald Trump va anunciar la seva nova política d’immigració. Però a la torre Trump de la Cinquena avinguda de Manhattan, un gratacel gegantí de 56 plantes en el qual cada restaurant, botiga i oficina llueix la paraula Trump en lletres grosses, la faceta camaleònica del candidat republicà no semblava que importés gaire.
“Així és la política”, va dir Juan Fernández, dominicà de 49 anys, resident al Bronx, que buidava els cubells de les escombraries a la terrassa de la quarta planta. “S’ha de controlar la immigració; si no, es tornarà tot un caos”, va reflexionar. Els netejadors, cambrers, missatgers i altres treballadors que faciliten l’operació diària de la torre Trump provenen de molts països i moltes ètnies. “Hi ha molta diversitat aquí: haitians, colombians, equatorians, peruans, dominicans; tots tenim papers i sindicat”, va dir Fernández, que treballa 40 hores a la setmana per 18 dòlars l’hora. Segons qualsevol regla, els dominicans a Nova York –negres i hispans, alhora– haurien de ser demòcrates. Però Fernández és republicà. Pot guanyar Trump? “La política té sorpreses”, va respondre.
Reinventar-se és part de la normalitat de la torre Trump amb les seves marques de luxe vulgar i restaurants d’estatus comprat. És el que busquen les dones que miraven la joieria de la marca Ivanka Trump. És igual que hi hagi contradiccions. “Hem de recuperar les fàbriques que se’n van anar a Mèxic i la Xina”, va dir Terence Paul, de 61 anys, resident de Nou Hampshire que s’acaba de comprar una gorra amb la frase “Make America great again” a la botiga de souvenirs de la planta baixa. “Mira això”, va dir, assenyalant el seu polo blanc amb l’etiqueta Made in the USA. Però en una altra botiga de mercaderia Trump, es venia un impermeable de color gris en el qual es veia l’etiqueta Made in Vietnam.
“Aquest país no ha tingut una pujada de salaris en deu anys i no hi ha fam per a més guerres”, va dir Terence, que tenia previst agafar l’autobús aquella mateixa tarda cap a l’estadi Met Life a Nova Jersey per veure Bruce Springsteen. “Hi ha bastants votants de Trump entre el públic de Bruce”, va afegir. Això pot sobtar als qui van veure Springsteen alçant aquell cartell en el seu concert a Munic el juny que deia: “Fuck Trump”. Però la política del nou nacionalisme nord-americà és complexa. Trump té avantatge en els sondejos entre veterans de la guerra homenatjats a Born in the USA, que tenen por de més aventures militars en nom de la democràcia, així com els treballadors amb targeta sindical d’indústries aniquilades per la globalització elogiades en cançons com The river.
Si hi ha traïció en el flip flop de Trump no és res comparat amb la traïció que se sent respecte a totes les altres coses. “Aquí hi ha una ràbia que bull lentament”, diu Terence. “Donald és l’únic que tenim”, va rematar amb referència al magnat de patrimoni superior a 4.000 milions de dòlars que retallarà els impostos a les rendes més altes. Potser els flip flop són el menys important perquè a la torre Trump ningú no es fia de ningú.