La Vanguardia (Català)

Un racó de l’Anglaterra universal

- RAFAEL RAMOS Whitby (Yorkshire). Correspons­al

Al segle XVIII no hi havia al Regne Unit cap ciutat tan universal i oberta al món com Whitby, a la costa nord de Yorkshire. Allà es va fer marí el capità James Cook, un dels aventurers, explorador­s i cartògrafs més cèlebres de la història. I des de les seves drassanes es van fer a mar els vaixells Endeavour i Resolution, amb què va explorar el Pacífic, va buscar el mític Pas del Nord-oest, va posar en el mapa Terranova, va circumval·lar Nova Zelanda i va reclamar la costa est d’Austràlia (Nova Gal·les del Sud) per a la corona britànica.

Avui, paradoxa de paradoxes, Whitby és un dels focus de l’euroescept­icisme i el Brexit, hostil a la Unió Europea com poques localitats del país, per culpa de les quotes pesqueres. De fet, la pesca ha desaparegu­t com una forma de guanyar-se la vida, i de les desenes de vaixells que des del seu port sortien a buscar areng, lluç i halibut ja no en queda cap. L’únic superviven­t és una rèplica a petita escala de l’Endeavour, que passeja els turistes per la badia i els penya-segats veïns, mentre relata pel megàfon les peripècies del capità James Cook.

Tot Whitby i rodalia són un homenatge al cèlebre marí, i de passada a aquella Anglaterra que va ser l’imperi mercantil més gran de la història, i que ara s’ha tancat en si mateixa, com a protesta a una Unió Europea que no es conforma amb ser una zona de lliure comerç, i aspira a la integració, política, monetària i fiscal. Hi ha l’estàtua del capità Cook, el museu del capità Cook i el vaixell del capità Cook, però hi falta la casa on va néixer (al petit poble de Marton, a 45 quilòmetre­s ), perquè el 1934 va ser traslladad­a pedra per pedra a Melbourne. Sense ell, Austràlia i Nova Zelanda no existirien com les coneixem, serien una altra cosa.

Per molt que el brexitisme s’hagi convertit en la filosofia dominant a tot el nord d’Anglaterra, als costeruts carrerons de Whitby, amb vista al port, encara es veu, es toca i s’olora, amb regust a sal marina i fish and chips, aquella Gran Bretanya que es volia menjar el món i va competir amb la França napoleònic­a per succeir Espanya com a gran imperi, abans de cedir el tron als Estats Units.

Cook, un dels vuit fills d’un treballado­r del camp escocès que es deia igual que ell i la seva esposa Grace, es va establir als 16 anys al poblet de Staithes per treballar com a dependent d’una botiga d’ultramarin­s. Una ocupació tan estàtica no li va agradar gens, però en canvi es va enamorar del mar, i al cap de poc temps es va traslladar a Whitby, contractat per un quàquer, Henry Walker, que es dedicava a transporta­r carbó entre Yorkshire i el sud del país.

El jove James només havia anat cinc anys a l’escola, però va estudiar pel seu compte àlgebra, geometria, trigonomet­ria, astronomia i navegació. No va trigar a prosperar en l’empresa naviliera, comandar el seu propi vaixell i viatjar al Bàltic i Sant Petersburg. Però coincidint amb l’esclat de la guerra dels set anys amb França, va optar per deixar la marina mercant i servir en la Royal Navy, on va participar en el setge al Quebec, i va fer mapes tan detallats de Terranova i la conca del riu Sant Llorenç que va cridar l’atenció de l’Almirallat i la Royal Geographic Society. Quan va decidir organitzar una expedició a Tahití per observar com Venus passava per davant del sol (un fenomen que només té lloc de tant en tant, i una ocasió magnífica per estudiar la distància entre els planetes), ell va ser la persona elegida.

Cook va fer tres grans viatges, i va ser el primer home que va circumnave­gar el globus en les dues direccions i va explorar exhaustiva­ment l’oceà Pacífic. Després de fracassar en l’intent de trobar el Pas del Nord-oest, va emprendre viatge des d’Anchorage a Alaska (on una estàtua seva domina la Resolution Bay i el principal hotel porta el seu nom) cap a Hawaii, on va ser assassinat pels nadius després d’una baralla en la qual va intentar segrestar un cap tribal. Un dels pocs errors de judici que va cometre, però irreparabl­e. Era l’any 1779.

Anglaterra i Whitby han canviat molt, i s’han fet més petits. Al port de la ciutat de Yorkshire, entre els llocs que venen entrepans d’amanida de cranc i llagosta, és difícil trobar algú que parli amb afecte del continent europeu. Allò que predomina és el ressentime­nt als “buròcrates de Brussel·les que imposen quotes pesqueres, obliguen a tirar el peix al mar i han arruïnat la nostra indústria, mentre fora de les aigües territoria­ls vaixells espanyols o holandesos es fan la barba d’or”.

El capità Cook va tenir sis fills, que van morir tots joves (només un va arribar als 31 anys). La seva vida va ser l’exploració, l’ampliació d’horitzons i la conquesta del món per a l’imperi britànic. Infinitat de països actuals hi estan connectats d’alguna manera o altra. Va ser un nacionalis­ta anglès, però un nacionalis­ta universal. Si sabés com de provincian­s i de tancats que s’han tornat els seus compatriot­es, segurament es posaria les mans al cap.

Whitby, que va ser una porta oberta a la resta del món, s’ha convertit actualment en l’epicentre del ‘Brexit’

 ?? MYLOUPE / GETTY ??
MYLOUPE / GETTY

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain