‘Burquinis’ a la platja
EL Consell d’Estat francès va suspendre ahir l’ordenança de Villeneuve-Loubet que prohibia l’ús del burquini a la platja. Va establir així jurisprudència per a una trentena de municipis del sud de França amb normes similars. Els alcaldes creuen que prohibint el banyador musulmà, que cobreix tot el cos de la dona tret del rostre, defensaven els “abillaments respectuosos amb els bons costums i la laïcitat” perquè contribuïen al “manteniment de l’ordre públic”. El Consell d’Estat, instància administrativa superior, no ho veu així i ha atès els recursos presentats per la Lliga dels Drets de l’Home i el Comitè contra la Islamofòbia a França.
La del burquini ha estat la polèmica francesa més sorollosa d’aquest estiu. Una sensibilitat a flor de pell, després de l’atemptat del 14 de juliol a Niça, i la proximitat de les presidencials del 2017 han enverinat els ànims. Nicolas Sarkozy, que vol ser el candidat d’Els Republicans, s’havia declarat partidari de prohibir el burquini a escala nacional; potser perquè es creu obligat a endurir el missatge per esgarrapar vots al xenòfob Front Nacional. D’altra banda, el burquini ha dividit les files socialistes. Manuel Valls, ministre de l’Interior, es va mostrar favorable a les mesures restrictives. En canvi, Najat Vallaud-Belkacem, ministra d’Educació Nacional, es va pronunciar contra aquesta prohibició esgrimint arguments feministes.
Atès que la commoció causada pels atemptats de Niça en la societat francesa és tan gran com comprensible, i ja que la imminència d’eleccions exacerba les passions, és bo refredar els ànims. És tan obvi que l’Estat francès està obligat a lluitar amb totes les seves forces contra l’integrisme islàmic, i a preservar la laïcitat, un dels seus pilars, com que ha de respectar l’ordre legal que garanteix les llibertats individuals. Per això, és tan legítim i pertinent que defensi la seguretat dels francesos amb tots els recursos i a tots els nivells, des del pedagògic fins al policial, com que eviti les mesures que, amb el pretext de defensar les llibertats, les soscaven. Els blancs i els negres sense matisos serveixen de poc davant situacions complexes.
La platja de Niça va ser escenari dimarts d’una acció que produïa certa vergonya aliena, per ridícula i vexatòria. En aplicació de la normativa ara anul·lada, quatre agents municipals van obligar una dona vestida amb burquini a desprendre-se’n, suscitant, de passada, la reacció xenòfoba d’alguns banyistes. L’escena va ser lamentable: no es pot pretendre actuar a favor de la llibertat de les dones musulmanes quan se’ls impedeix de lluir un vestit de bany inofensiu. No és així com es frena l’avenç de l’islamisme radical ni es protegeix millor la població. Ens sembla bé que l’Estat francès prohibís el 2010 el vel integral en els espais públics, i el 2004 l’ús de peces de roba u objectes que facin ostentació d’una religió a les escoles. Però és difícil trobar arguments de pes per prohibir una peça com el burquini a la platja, on cadascú va com li plau. En l’Estat de dret, la llibertat és una regla fonamental.
Ni totes les usuàries de burquini són agents provocadores conxorxades amb els radicals, ni tots els que les censuren són islamòfobs. El gruix de la població musulmana francesa defensa els principis republicans com els francesos de vella nissaga. Aquella cohesió social i la seguretat nacional haurien de ser dos objectius prioritaris de tots els habitants del país veí, molt per davant de la prohibició del burquini.