Pel que fa al ‘burquini’

Un infant d’una mica més d’un any juga a fer desaparèixer les coses tapant-les. A una joguina li posa un drapet a sobre i “ja no hi és”, vet-ho aquí. I llavors la destapa i somriu divertit. “Fer desaparèixer les coses tapant-les” sembla que sigui només un joc d’infants, però desgraciadament, i per a moltes dones musulmanes, aquesta maniobra de tapar-les de cap a peus, com amb el burca, sempre he cregut que tenia el mateix sentit que per a l’infant, és a dir, “fer desaparèixer”. I això és un precepte masculí, no ens enganyem. Els homes musulmans van vestits com volen en funció de la seva comoditat i, en canvi, les seves dones no ho poden fer. Per què? A banda de les interpretacions culturals que es vulgui donar a aquest fet des de posicions de la dreta o de l’esquerra, semblaria que els homes musulmans fan tapar les seves dones per una qüestió de narcisisme, és a dir, volen les mirades dels altres cap a ells i no cap a les dones. Psicològicament això té molt més sentit que totes les reivindicacions religioses o culturals que se li puguin donar, diguem que és força més adient a la vanitat masculina.

I amb això discrepo d’Eulàlia Solé, quan en un article d’aquest diari va dir que les dones que es banyaven amb burquini un dia es traurien el burquini i estarien ben contentes. No ho crec pas, perquè cap dona no es vol banyar al mar, el mes d’agost, sota un sol que estavella, tapada de cap a peus si no és perquè l’hi obliguen. I això, benvolguda col·lega, fa pensar en el llarg i dolorós camí que hem fet les dones per a la emancipació de la tutela masculina. Els valors de la Il·lustració, “llibertat, igualtat i fraternitat”, han costat moltes vides i molt de sofriment com per donar ara per bo el que algunes mentalitats masculines tornin a oprimir les dones amb coaccions de tota mena, vestimenta inclosa. Angela Merkel s’ha posicionat contra l’ús del burca en les institucions públiques i resulta que la socialdemocràcia alemanya l’ha esbroncat. Doncs jo coincideixo amb ella, perquè no ens podem permetre que s’instal·li a Europa un bonisme que posa en qüestió els valors de la Il·lustració pels quals ens regim des de fa segles.