Rebobinant

Faig cas de la carta del senyor Murlanch (“Rebobinar ahora”, 24/VIII/2016) i em disposo a rebobinar.

2003. Amb l’afany de posar fi a 23 anys d’hegemonia de CiU, el PSC inclou en el seu programa la reforma de l’Estatut. Maragall governa i pensa que l’Estatut s’estavellarà a Madrid amb el PP.

2004. Zapatero visita Barcelona i diu –pensant que governarà el PP– que donarà suport a l’Estatut que aprovi el Parlament. Però l’atemptat d’Atocha i la seva gestió va fer que fos el PSOE qui governés, i hagués de donar-li una sortida. Aquesta és la clau de l’atzucac.

2005. El Parlament aprova l’Estatut de Miravet amb 120 vots a favor i 15 en contra.

2006. El Congrés aprova l’Estatut, prèvies retallades i d’haverli passat el ribot. El PP el porta al Tribunal Constitucional.

2010. El TC clava la pulla a l’Estatut i els catalans s’emprenyen.

2012. Mas, després d’una multitudinària manifestació per la Diada, visita Rajoy i li proposa el pacte fiscal. Rajoy en lloc de donar-li peixet li dóna carabassa. A partir d’aleshores s’obre un procés de difícil marxa enrere.

Rebobinant podem veure com hem arribat a l’actual atzucac. Desfer el camí per refer-lo novament és una utopia.

XAVIER ARTISÓ I AGUADO