El delfinari de Barcelona serà il·legal a partir del 2018
La instal·lació no compleix les condicions exigides pels organismes internacionals
L’Ajuntament de Barcelona considera que la construcció d’un nou delfinari al zoo de Barcelona “no és cap prioritat”, com afirma Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. La regidora s’ha manifestat en aquests termes en resposta a la inquietud expresde, sada pel comitè d’empresa, que han demanat al Consistori claredat i definició sobre el model del zoo de Barcelona i el futur del seu delfinari.
El comitè d’empresa ha proposat una reforma per naturalitzar i modernitzar la instal·lació, que va eliminar els espectacles per al públic el novembre del 2015. Els treballadors accepten que se suprimeixi el xou tradicional amb dofins (música, jocs amb cèrcols, pilotes...), però reclamen una nova instal·lació que permeti visualitzar el comportament normal dels animals, els seus moviments o quan rebin atenció veterinària.
Després de la supressió dels espectacles, els cetacis es mostren al públic com la resta de les espècies animals. Amb la seva proposta de reforma, els treballadors busquen que es desencalli el bloqueig que pateix el delfinari, que no compleix les condicions de l’Associació Europea de Mamífers Aquàtics (ni sobre el nombre de piscines, ni sobre la profunditat de l’aigua). Les instal·lacions s’haurien d’adaptar a aquestes normes abans del 2018, en l’hipotètic cas que se n’abordi la reforma.
En l’etapa de l’anterior alcal- Xavier Trias, l’Ajuntament va apostar per aixecar un nou delfinari, amb la finalitat d’adaptar la instal·lació a les exigències legals i fer-la compatible amb el benestar animal. Però quan va arribar el nou equip de govern d’Ada Colau es va frenar aquest projecte (per al qual CiU ja havia reservat una inversió
econòmica de deu milions d’euros), ja que es considerava que no era prioritari. Els treballadors del zoo critiquen la falta de concreció de l’equip de govern i es temen el pitjor. “El delfinari quedarà fora de regulació el 2018. Per tant, no actuar o no disposar de projecte suposa allargar la indefinició actual, amb la qual cosa no sabem quin futur li espera, i augmenta el risc que al final es tanqui. Potser és això el que es busca, perquè l’adaptació no es pot fer d’un dia per l’altre”, diu amb alarma el comitè d’empresa.
La tinenta d’alcalde Janet Sanz assegura a aquest diari que la definició del futur zoo ara depèn d’un grup de treball format per diversos sectors socials (entre els quals el comitè d’empresa) i representants públics, la reflexió dels quals ha de servir per establir una nova estratègia, ja que “quan vam arribar el zoo estava sense rumb”.
Sanz va recordar que “el delfinari actual no pot continuar en les seves actuals condicions, que incompleixen les exigències de les organitzacions internacionals.” Si s’aborda la redefinició d’un zoo perquè sigui educatiu i estigui dissenyat per al benestar –es pregunta Janet Sanz–, la qüestió pertinent és: “Fa falta un delfinari?”.
L’Ajuntament ha frenat la construcció del nou delfinari perquè el seu cost de 10 milions d’euros és “desproporcionat”, tenint en compte, a més, les múltiples necessitats de la ciutat i del zoo mateix. A més, dubta que hi pugui haver un balanç o un retorn positiu, quan les finalitats d’aquestes instal·lacions solen ser l’espectacle, una funció allunyada, per tant, de la finalitat que es persegueix per al zoo.
Per la regidora barcelonina, el prioritari és definir un nou zoo, “per després decidir si Barcelona ha de tenir una instal·lació d’aquest tipus”. Les seves respostes suggereixen que no. “Les que hem vist fins ara fomenten molts estereotips”, apunta la regidora, per qüestionar la funció pedagògica o educativa del xou tradicional. “I encara que el nou delfinari sigui més gran, això no implica que sigui suficient per garantir el benestar animal”.
Sobre la taula hi ha la proposta de crear un refugi per als dofins que s’ubicaria en un emplaçament per decidir. En realitat, les qüestions sobre la taula són moltes més. Els treballadors es mostren intranquils i critiquen falta de definició del model i el seu rumb “erràtic”. “No hi ha una idea clara”, diu Jesús Cabanas, president del comitè. “S’han redactat –afegeix– molts grans plans que s’han quedat en no res i que només han servit per incorporar personal que no té ni idea del que hauria de ser això”.
Pels treballadors, el zoo va estar ben gestionat mentre va estar dirigit per Antoni Jonch (1956-1984), mentre que després del seu mandat “s’han fet molts plans mestres que al final han quedat en no res: Jonch ja preveia als anys setanta una urgent adaptació als nous temps”.
Els diferents gestors municipals han planejat solucions molt diverses per enfocar el futur; van estudiar la idea de traslladar els animals marins al Fòrum i reservar el parc de la Ciutadella per a la fauna terrestre. El 2011, forçat per la crisi, Xavier Trias va optar per mantenir les instal·lacions actuals. Tot i això, els treballadors han estat molt crítics amb els diversos plans que han gravitat sobre el zoo i que en general han anat escanyant aquest apetitós enclavament urbà i esgarrapant espai (van frenar el pla del Parlament per construir un aparcament per als diputats i el projecte per aixecar una passarel·la d’accés pel carrer Wellington).
“S’han substituït tècnics qualificats per gestors que no coneixen els animals. S’ha donat una prioritat excessiva al màrqueting”, assenyala Esteve Grau, membre també del comitè d’empresa. No els agrada el model de treball actual. “Jonch recorria les instal·lacions cada matí; veia cada dia el que passava amb els animals. I treballava de vuit del matí a tres de la tarda. Els nous gestors hi són tot el dia, però no saben ni on són les instal·lacions. Ser-hi moltes hores no significa que treballis”, diu el comitè d’empresa. Una prova més de l’abandonament és la decadència de la biblioteca, que ha vist minvar el nombre d’exemplars. “Fins i tot s’han llençat llibres al contenidor. Hi havia una bibliotecària; ara no”.
Els treballadors estimen que la falta de model perjudica la seva activitat professional i els deixa indefensos davant els atacs de grups animalistes que qüestionen les instal·lacions, sense que els portaveus municipals ofereixin respostes creïbles.
El comitè d’empresa afirma estar d’acord amb gran part dels plantejaments dels grups de defensa dels animals, que reclamen reformes. També accepten que “la societat vol que els animals en captivitat visquin en les millors condicions possibles”. El zoo del 2016 no pot ser el mateix que el del 1965, conclouen. “El d’avui té professionals que poden assumir els canvis. Estem d’acord amb els grans principis d’oenagés com Libera”. Però el comitè d’empresa està convençut que el zoo pot exercir un paper destacable en la conservació d’espècies en perill, contribuir a l’educació ambiental ciutadana amb una aproximació diferent a la que ofereixen els documentals i servir com a lloc d’acollida per als animals que han estat decomissats en operacions de tràfic il·legal. Aquestes activitats i d’altres poden servir per redefinir una instal·lació del segle XXI. “Als animals no només cal veure’ls; també cal tocar-los, olorar-los. El zoo és una vivència directa. Aquest contacte només es pot donar aquí”, diu Damià Gibernet, un altre membre del comitè d’empresa.
No obstant això, hi ha diferències entre les posicions dels treballadors i les dels grups de defensors dels animalistes. Aquests últims sostenen que els exemplars del parc estarien millor en refugis, en espais més amplis, on els animals viurien una mena de jubilació daurada, tot esperant el final dels seus dies però sense procrear.
Els empleats defensen el zoo. “Els animals que han viscut en captivitat no poden tornar a la natura. El millor refugi d’aquests animals és el zoo mateix. Portar-los a un refugi no significa renaturalitzar-los. No és possible”, afirmen. Janet Sanz accepta algunes crítiques, i sobretot, destaca que el futur de la instal·lació ja no està en mans d’una empresa (BCN Serveis Municipals) sinó d’un consell municipal de benestar animal, que té la missió de canviar les condicions actuals.
L’AJUNTAMENT El nou recinte per a mamífers marins “no és prioritari”, diu la regidora Janet Sanz
EL COMITÈ D’EMPRESA “Els plans canvien ràpid i el màrqueting pesa més que el tracte als animals”