EN CONTRA

La barcelonina Ramia, filla de pares d’origen marroquí i defensora del burquini, accepta donar la seva identitat i fins i tot sortir a la foto. Al contrari, la francesa Manon, de 28 anys, que critica aquesta peça de bany, demana d’amagar la seva identitat. Manon és un pseudònim. Des de fa 8 anys estiueja a Roses. No només passa els estius en aquest poble. Qualsevol excusa és bona per abandonar per uns dies casa seva, a l’illa de Còrsega, i establir-se en aquest racó de l’Alt Empordà que també considera la seva llar. I, com qualsevol persona, no vol sentir-se incòmoda ni insegura en un lloc on sempre s’ha sentit com casa. Per ai- xò s’estima més no veure burquinis a les cales que freqüenta.

Abans que ahir transcendís que el Consell d’Estat francès prohibia el veto al burquini, a la Manon li semblava correcte que algunes localitats franceses prohibissin aquesta peça de bany. Per ella era una qüestió de seguretat, sense cap relació amb el racisme o la islamofòbia, com volen fer creure alguns musulmans que acusa subtilment de victimisme. “Ara mateix França viu una situació delicada, els ciutadans mereixen anar a les platges sense més preocupació que el risc d’una cremada solar”, diu aquesta turista, que com molts altres assegura que ha cancel·lat una estada a París arran dels últims atemptats terroristes. La Manon diu que aquests atacs han aconseguit el seu principal objectiu: molts de francesos i europeus no poden ni tan sols anar a comprar el pa tranquils. Això busca el terrorisme: terroritzar. La millor manera d’actuar és la normalitat. Per això, explica: “Si vas a la platja per refrescar-te no té sentit tapar-te de dalt a baix. A més, qui sap què s’amaga sota aquella roba? Podria ser un llop solitari, un terrorista”. La Manon s’aferra al fet que França és un Estat laic i aquesta laïcitat, diu, hauria de justificar per si sola la prohibició del burquini.

“Els símbols religiosos no tenen cabuda en la mentalitat dels francesos i per tant tampoc no haurien de tenir-ne als carrers. La permissivitat francesa amb l’islamisme en nom de la integració ha conduït a la situació actual”. Malgrat això, accepta que prohibir el

burquini no solucionarà els problemes del seu país, però és necessari “tenir mà dura contra els qui no respecten la llibertat ni la seguretat dels altres”.

Explica, en una clara al·lusió a les recents declaracions de l’expresident Sarkozy, que permetre el burquini pot implicar a la llarga que moltes dones musulmanes que volen portar biquini i banyar-se amb naturalitat es veuran obligades a dur aquest vestit de bany que inunda els mitjans de comunicació i que a ella li fa vergonya. No entén com hi ha polítics que són capaços d’acceptar i fins i tot defensar aquest banyador integral.

“‘Liberté, égalité, fraternité’ és molt més que el lema oficial de França”, explica. “Significa que tots som germans i per tant iguals, així com dignes de viure lliurement sense cap tipus de coacció, i menys les coaccions religioses. En nom dels déus i dels integrismes ja hi ha hagut moltes matances. Cal posar fre a aquesta sagnia”.

MANON, NOM FICTICI, DE 28 ANYS Aquesta francesa estiueja a Roses i defensa que a la platja s’hi va a refrescar-se, “no a tapar-se de dalt a baix”

LA CRÍTICA “Les musulmanes que volen portar biquini seran obligades a portar ‘burquini’ si aquesta peça no es prohibeix”