L’Alkimia cavalca de nou
Jordi Vilà, al capdavant del restaurant, obre la temporada
5a Taula aprofita els últims dies d’estiueig per presentar als nostres lectors un local del qual es parlarà molt. El nou Alkimia, que tots esperàvem, ha aixecat el teló i es presenta en societat. Des que Jordi Vilà i Sònia Profitós van tancar discretament el local del carrer Indústria per pensar en el seu il·lusionant projecte, han estat moltes les dificultats superades i enormes els reptes plantejats. Però durant el primer mes de rodatge aquest restaurant s’erigeix, sense volerho, com la punta de llança de la nova classe culinària de la Gran Barcelona.
L’antiga fàbrica de cerveses Moritz, a la ronda de Sant Antoni, s’ha convertit, especialment amb la inauguració d’aquesta peça mestra, en un focus gastronòmic sense competència. La brasserie la va seguir, anys més tard, el Louis 1856, a l’impressionant soterrani d’arcs de maó. Ara, ocupant el pis noble de sostres il·lustrats, un inconformista, modern i revisat Alkimia s’ha posat a caminar.
El projecte vessa idees, busca innovar sense perdre les arrels i és sensible des de la més honesta contemporaneïtat. I, dintre de la cuina tradicional de proximitat, aquest Alkimia serà, o potser ja ho és, un pas determinant cap al futur de la restauració. Fa mesos que Jordi Vilà i el seu equip teixeixen la complicitat de productors locals, provant receptes elaborades amb sentit i sensibilitat. Una cuina treballada en directe (feta a mà) que arriba a la taula amb una nuesa elegant. Sabors concrets i productes d’una frescor excepcional. Torna la simplicitat després de dècades de rebuscada complicació.
Per ara no podem assegurar si l’Alkimia farà honor el seu nom. De moment, el menú que inaugura el nou equip ens sembla una simfonia de tons melodiosos i sense alts i baixos. També sense riscos ni alkímies. Tot cor, frescor i sinceritat.