Crònica de l’exili femení
La videoartista Matilde Obradors revisa el paper de la dona al segle XVIII en el marc de l’Estiu d’Art a Cadaqués
Més enllà d’una dona que talla les verdures, escriu una carta o s’acomiada del seu home, Exili proposa d’explorar el més profund del paper de la dona del segle XVIII. Parla de les inquietuds, d’incerteses i d’aquelles sensacions que bullien i començaven a vessar, llavors, a l’interior de la dona com a col·lectiu. La videoartista Matilde Obradors exposa a l’ermita de Sant Baldiri de Cadaqués un curtmetratge de 14 minuts, aquest “exili interior”, però des de la seva particular visió del món femení a través de la història. “Al vídeo s’encavalquen diferents línies temporals, en una espècie d’espiral poètica,” diu.
“Davant cada obra de les dones, hi ha la tendència a percebre-la com si sortís del no-res; com si cadascuna de nosaltres no hagués viscut, pensat i treballat amb un passat històric i un present contextual. Aquesta és una de les maneres com s’ha fet aparèixer la feina i el pensament de les dones talment com si fossin esporàdics, errants, orfes de qualsevol tradició pròpia”. És la frase de la filòsofa i assagista feminista Cèlia Amorós amb qui s’enceta el vídeo.
Aquesta peça videogràfica pretén fer una “revisió històrica” de l’exili de les dones des del segle XVIII, ja que, a partir de llavors, a poc a poc van començar a despertar i sortir. Els fets que es narren se situen a Can Carbonell, a Cardedeu, un lloc de pas obligat al segle XVIII per anar a França. “He fet una revisió de tot el que va passar i ho he anat explicant mentre ella és a la casa, escriu i talla verdures i mira per la finestra. És una memòria històrica sense ànim de crítica que tracta de ser objectiva encara que això sigui impossible”, explica Obradors. L’artista fuig de catalogar-se com a “feminista”. La seva peça, diu, “només pretén revisar el relat actual”. De fet, durant la presentació de l’exposició va haver de justificar la seva posició i visió personal. “Jo admiro les feministes però no ho sóc. Tampoc no sóc europeista. No combrego amb això dels “ismes”, ni per bé ni per mal. Si aquesta paraula la canviéssim, avançaríem molt. Crec que té moltes connotacions negatives”.
Exili parla doncs d’aquest sentiment interior de la dona que viu tancada entre els murs de casa seva i exposa aquella necessitat de sortir-ne físicament i psicològicament. Explica com la dona era un simple objecte dependent de la seva família, i a qui es negava l’educació. Es dubtava de la seva capacitat intel·lectual i, tal com explica l’artista, es posa èmfasi en com els capellans van ser els que més fortament van negar el raciocini a la dona.
La paraula que dóna nom a l’exposició tampoc no té res de casual. “Exili té característiques concretes com d’incertesa, d’inadaptació, d’inquietud, de nostàlgia”, diu l’artista, i això li serveix per definir els estats d’ànim que ha viscut la dona al llarg de la història. També, i tampoc per casualitat, parla d’aquell sentiment tan femení que és la intuïció. Fins i tot, en una part de la narració, el vídeo fa referència al filòsof Denis Diderot: “La dona, gràcies a aquest òrgan peculiar que és l’úter, és capaç de saltar les barreres del temps i predir el futur”.
L’exposició s’emmarca dins de l’Estiu d’Art que se celebra a Cadaqués des del juny. Una nova experiència cultural impulsada per un col·lectiu de galeristes i artistes locals per donar a conèixer noves propostes en el marc de l’ermita de Sant Baldiri. El vídeo Exili es podrà veure fins al proper 1 de setembre, però les exposicions de l’anomenat projecte perifèric en aquest espai recentment rehabilitat hi continuaran estant fins al 16 d’octubre.