La Champions dels poderosos
Els clubs més influents i la UEFA projecten una competició més elitista i delimitada a partir del 2018
L’ambiciós projecte de superlliga europea que començaven a esbossar els clubs més influents del continent, liderats pel Barça i el Bayern de Munic, s’haurà de desar de moment en un calaix. Precisament la magnitud de l’amenaça que suposava aquell moviment (un cisma en tota regla) ha provocat que la UEFA, normalment poc flexible, s’hagi avingut a negociar un replantejament del format de la seva joia de la corona, una Champions League que a partir de la temporada 2018-2019 i durant tres anys canviarà significativament, tornant el protagonisme a les elits i reduint el paper dels clubs de segona classe. Els representants de campionats amb poc pedigrí, que estaven convertint la fase de grups en una lligueta previsible i en ocasions poc atractiva per a l’espectador, seran condemnats a reduir les seves aparicions, dificultant el seu accés per incrementar la competència entre equips més potents i històrics. Totes les novetats tractades a Mònaco aquesta setmana aprofitant l’últim sorteig de la competició i concretades en la reunió de l’ECA (Associació Europea de Clubs) hauran de ser ratificades pel comitè executiu de la UEFA en una reunió fixada per al pròxim 17 de setembre, encara que el fet que s’hagi creat expressament un grup de treball convida a pensar que la decisió final es pugui allargar fins a finals d’any.
Una de les propostes més importants serà la composició dels bombos, que inclouran de sortida quatre equips de les lligues més poderoses (Espanya, Anglaterra, Alemanya i Itàlia) sense necessitat de passar per cap fase preliminar. Amb això es pretén evitar que equips com el Vila-real, com ha passat aquest estiu, es quedin fora abans de començar. Una altra conseqüència d’aquesta mesura afavoriria els clubs més grans i amb més coeficient històric, prenent com a referència els últims cinc o deu anys. És a dir, si el Barça o el Reial Madrid tenen un mal any i queden en cinquè lloc del seu campionat, igualment entrarien en el sorteig per mantenir l’interès de la competició. El cas del Chelsea, exclòs de la Lliga de Campions de la present edició per quedar classificat en desena posició de la Premier en el curs passat, també es corregiria amb el nou format. El club anglès, amb les condicions estipulades a partir del 2018, entraria pel seu destacat paper continental en l’última dècada. Els equips damnificats en aquests casos serien aquells poc acostumats a ocupar llocs capdavanters i que obtinguessin la quarta plaça final a la seva lliga. En canvi, el campió de l’Europa League continuaria sent premiat amb l’accés directe a la màxima competició.
A les federacions francesa, russa i portuguesa se’ls garantiria la classificació directa de dos equips, mentre que per a Ucraïna, Bèlgica, Holanda, Turquia i Suïssa se’n reservaria un. Per tant, amb 27 llocs adjudicats, en restarien cinc per a les lligues menys competitives.
Evidentment les reformes no responen només a paràmetres esportius, sinó que darrere s’hi amaguen motius econòmics. Com més cartell tinguin els contrincants més audiència congregaran i més diners aconseguirà la UEFA tant pels drets de televisió com per contractes de publicitat. Evidentment, no és el mateix un PSG- Ludogorets que un PSG-Chelsea.
L’objectiu final és incrementar, en un vint per cent segons les fonts, el pastís resultant de sumar tots els ingressos que la UEFA rep, i generar un repartiment superior a l’actual per als clubs, tant en quotes per participació com en coeficient, així com en premis per partits guanyats, empatats o eliminatòries superades.
Les lligues espanyola, anglesa, alemanya i italiana tindran sempre quatre representants El consens entre clubs i UEFA neutralitza l’intent de superlliga europea a canvi de més ingressos
FASE DE GRUPS
EL PACTE