De la il·lusió al desengany
L’Espanyol es deixa igualar dos gols contra el Màlaga tornant a evidenciar greus errors defensius
LA PUGNA DEL TÈCNIC Sánchez Flores va introduir sorpreses i va sortir amb Víctor Sánchez com a lateral esquerre
EL PROTAGONISTA La irrupció del filial Marc Roca, que va debutar a Primera, va ser l’única bona notícia per als locals
El nou projecte de l’Espanyol que lidera Quique Sánchez Flores podrà ser il·lusionant algun dia, però ahir, com divendres passat al Sánchez Pizjuán, la il·lusió es va convertir en decepció. La grada de Cornellà va veure com el seu equip, amb poc més que l’entrega de Gerard Moreno i la qualitat de Baptistão, s’avançava amb dos gols i es deixava igualar en dos nous errors defensius. L’últim quan fa més mal, al minut 90.
Els de Quique van jugar com a la pretemporada, amb massa reserves i cap intensitat. Confiats a l’eraquell ror aliè, i ho van acabar pagant, mostrant una vegada més greus llacunes defensives i poc saber estar.
El tècnic no va dubtar a continuar marcant terreny per anar una mica més enllà al que es pot interpretar com una fanfarronada o un desafiament al club –segons el grau de confiança que a cadascun li generi el tècnic– i va alinear al lateral esquerre Víctor Sánchez, deixant el filial Aarón a la banqueta i Rubén Duarte i Víctor Álvarez a la grada. A l’eix del darrere, Óscar Duarte va ser l’elegit malgrat que encara arrossegar les conseqüències de la forta topada que va tenir amb Roberto al Sánchez Pizjuán. Demichelis va esperar en va a al banquesta i Ciani també va veure els seus companys des de la grada.
No van ser les úniques apostes de risc que va fer el tècnic ja d’entrada. Sánchez Flores va decidir també ahir asseure Diop per fer debutar Marc Roca al mig del camp. El jugador del filial ja havia portat el control del joc espanyolista durant la pretemporada, mentre el club encara confiava a aconseguir Camarasa, i ahir es va guanyar per dret propi el lloc d’organitzador davant un estadi que va ovacionar totes les seves intervencions.
Les seves accions van ser el que més va motivar una afició que es va trobar amb un partit molt diferent del de Sevilla. Flores va voler que el seu equip fos més el de la pretemporada, gris però efectiu, que que es va llançar a la muntanya en la seva estrena de Lliga. Un exemple: ahir a la nit fins i tot Kameni es va poder permetre emular la grada per aplaudir al llarg de tot el minut 21 en memòria de Dani Jarque plantat a la frontal de la seva àrea.
Fins que va arribar el primer dels gols de Gerard Moreno en una gran contra. Javi Fuego va interceptar la pilota al mig del camp i Baptistão la va posar a l’espai perquè el del planter aparegués, conduís per la frontal a la recerca d’un forat i disparés davant l’oposició de Diego Llorente, que va desviar la pilota per confondre Kameni. No s’havia complert la mitja hora de joc i les coses es posaven bé per als locals sense haver fet pràcticament res. Amb un rival inoperant, en qui només destacava el veneçolà Juanpi, l’Espanyol en va tenir prou amb continuar a la seva i guardar les formes per arribar sense problemes al descans.
No és que la segona part comencés amb un guió gaire diferent. Les coses van començar a canviar quan l’Espanyol es va trobar el segon gol gràcies altre cop a Gerard, que va pentinar des del primer pal una pilota picada per Piatti. Va ser llavors quan el Màlaga –no n’hi quedava cap altra– va provar de reaccionar oferint més intensitat al joc. Juande va manar avançar línies i pressionar. Amb tan poc el Màlaga es va començar a acostar amb perill a l’àrea de Roberto. Fins a trobar-se amb un primer gol d’infortuni: un error del porter en intentar sortir a buscar la pilota en una falta penjada a l’àrea. Llorente es va avançar i va rematar a la xarxa per posar el 2-1 al marcador i ficar la por dels de Quique amb mitja hora de joc al davant.
Sense Baptistão, que víctima de la força que hi va posar el Màlaga en aquells minuts va haver de retirar-se lesionat després d’una topada, l’Espanyol es va quedar sense arguments ofensius. Caicedo va jugar, però no hi va ser. De defensius ja no en tenia. Charles, que va sortir de la banqueta, ho va demostrar el 90 empatant en una altra badada blanc-i-blava.