La Vanguardia (Català)

“El cristianis­me és la religió de la laïcitat”

Tinc 56 anys. Vaig néixer a la Campània i visc a Roma. Sóc professor de Teologia de les Religions. Estic casat i tinc dues filles, Eleonora (27) i Monica (23). Política? Democràcia oberta als aspectes socials. Déu? Recerca de transcendè­ncia. La humanitat

- VÍCTOR-M. AMELA

Té futur el cristianis­me? Sí: és un projecte interessan­t per a la humanitat. Per què? Perquè acull la teva fragilitat, la vulnerabil­itat consubstan­cial a la condició humana. El cristianis­me no ejecta l’ésser humà, el projecta! Què ha aportat el cristianis­me a la història de la humanitat? L’atenció a l’altre. Dit en paraules modernes: llibertat, igualtat i fraternita­t.

El cristianis­me... va engendrar la Revolució Francesa? La idea de drets universals de l’ésser humà va derivar dels ensenyamen­ts evangèlics.

Però... la revolució va ser anticleric­al. Tota revolució és una reacció a un abús, i l’església cometia abusos. La Il·lustració és una reacció des de dins de la cristianda­t.

Però... la revolució va ser laïcista. Ja el cristianis­me havia encarnat Déu en un home: el cristianis­me va humanitzar la religió. La va desdivinit­zar: és llavor de laïcitat. El cristianis­me és la religió de la laïcitat!

Quina paradoxa... De fet Jesús era un home i un laic.

Sí, esclar. I va posar en el centre de la seva prèdica l’altre, l’alteritat, no el Déu metafísic...

Però el cristianis­me es carregaria després de tant d’oripell i jerarquia... I d’aquí surt el protestant­isme, una altra reacció des de la identitat cristiana!, un pas més del cristianis­me com a religió seglar.

“Hem de dessacrali­tzar el cristianis­me”, em va dir aquí el seu amic Vattimo. Comparteix­o el seu mateix interès per avançar en desconstru­ir el cristianis­me de l’aspecte sagrat violent, del piramidal.

El papa Francesc es va definir “bisbe de Roma” per això? Francesc busca horitzonta­litzar l’església, incardinar el cristianis­me en la quotidiani­tat. Jo diria que proposa una mística dels ulls oberts.

Oberts a què? A l’altre, al diferent, al necessitat, al que és al teu voltant, a prop o lluny.

El catòlic acabarà sent com un protestant amb Papa? O el protestant acabarà com un catòlic sense Papa... Mira, al final un catòlic i un protestant són el mateix en essència: cristians. Però les seves diferèncie­s són un valor, també una riquesa que val la pena preservar... mentre no derivin en un conflicte violent, esclar.

Per què Bergoglio va triar dir-se Francesc? Per subratllar la fraternita­t com a valor superior, sense distincion­s d’origen, raça, riquesa, creences... És el que va predicar Jesús.

Però el cristianis­me va perseguir el dissident... Ho va fer l’Església més inquisitor­ial, contraveni­nt l’essència del cristianis­me. Un passatge de la vida de Jesús és il·lustratiu...

Quin? Els deixebles es queixen que altres predicador­s semblants no s’uneixin al seu grup i el segueixin. I Jesús respon que no passa res si no el segueixen... si prediquen l’amor al proïsme.

D’on va treure Jesús la seva prèdica d’amor al proïsme? De precedents en l’hebraisme profètic (llegeix el llibre d’Ester), però Jesús el posa en el nucli de la seva prèdica: l’amor a l’enemic.

Resumeixi l’ensenyamen­t de Jesús. Consisteix en aquell amor per la fragilitat de cada persona, sense jutjar-la, ajudant-la sense comprometr­e la seva dignitat.

I podrà aquest cristianis­me frenar el gihadisme? Haurà de triar la pròpia humanitat: o dignitat de l’individu o despersona­lització. O l’humà o el sacre. Triem!

El fanàtic islamista veu dèbil la cristianda­t: de Mahoma no se’n burla ningú... El cristianis­me acull la fragilitat i la diferència, i aquesta serà la seva fortalesa! Serà la religió de la intercultu­ralitat, serà l’espai de trobada...

Quin seria el gran error de l’actual cristianis­me? El que ja va cometre l’Església: tancar-se a l’altre, al jueu, al morisc, al luterà, al crític... El pecat de perdre la fraternita­t! El pecat del fanatisme. No ho repetim.

L’Església ha demanat perdó, això sí. I la millor manera d’assolir-lo és erigir-se en lloc de trobada universal.

Viurà l’islam també la seva pròpia Il·lustració algun dia? Així ho crec. L’islam no és monolític, encara que alguns ho intentin. Conec a França musulmans que proposen un islamisme sense fanatisme, obert a la convivènci­a.

Però... són minoria. Ho són avui dia.., però la seva proposta bé podria calar en l’islam.

Que Al·là l’escolti! Mai hem de desesperar de res, perquè la vida és molt gran, la vida ens demostra sempre que té unes energies que ens superen, que són més grans que nosaltres.

L’europeu d’avui, creu en Déu? És espiritual sense espiritual­isme. No vol cerimònies, oracions ni normes: l’europeu és postcristi­à, en això. I també, indiferent a la divinitat, és postateu.

 ?? JORDI PLAY ??
JORDI PLAY
 ?? VÍCTOR-M. AMELA
IMA SANCHÍS
LLUÍS AMIGUET ??
VÍCTOR-M. AMELA IMA SANCHÍS LLUÍS AMIGUET

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain