La fan número 1 de Trump
Ann Coulter
Com Marine Le Pen, Ann Coulter té una cabellera rossa, de manteniment car. També comparteix ideologia amb la líder de l’extrema dreta francesa i dos dels seus temes favorits són la demonització de la immigració i els musulmans. A diferència de Le Pen, Coulter no té poder polític, però algunes de les seves idees han estat utilitzades per Donald Trump en la seva campanya electoral. Sense anar més lluny, la construcció d’un mur entre els EUA i Mèxic i els atacs als pares del capità Khan, caigut a l’Iraq.
“Trump sembla que tregui les seves idees d’ella”, va dir Jorge Ramos a The New Yorker l’octubre passat. El periodista mexicà sap de què parla: va ser notícia quan Trump el va expulsar d’una roda de premsa. Poc abans, Ramos havia entrevistat Coulter amb motiu de la publicació del seu llibre ¡Adios America! (sense accents en l’original i amb aquest llarguíssim subtítol: El pla de l’esquerra per convertir el nostre país en un infern tercermundista). En les seves pàgines, Coulter desgrana propostes per aturar la immigració, entre les quals destaca la construcció “d’un tanca, amb doble filat, com la Gran Muralla xinesa”, entre els EUA i Mèxic. Per a una dona que gasta una fortuna en metxes, que la seva Amèrica s’estigui tornant mestissa li sembla inadmissible. “Aquesta és la cultura més exitosa de la història del planeta (...) i està en perill, perquè estem portant cultures camperoles, en les quals la violació a nens i els crims d’honor són la norma”, li va dir a Ramos.
Amb contenció, Ramos (“Un dels pocs homes amb prou coratge per entrevistar-me”, va dir ella) va intentar rebatre-ho educadament. Però Coulter és dura de pelar: advocada avesada, dispara amb les seves paraules des del seu imponent 1,83 d’estatura i la seva mirada freda. Quan la pregunta és difícil, un disc dur cerebral li fa dir conceptes com “violació de nens” o el perill que la immigració representa per a la flora i fauna del seu país.
La cortesia tampoc no és el seu punt fort: si una qüestió no li interessa, fingeix roncar mentre l’altre parla. I si l’argument se li escapa de les mans, crida: “Què importa! Canviem de tema”.
Ara “el tema” és Donald Trump, a qui adora: “Tant de bo hi hagués un canal Trump en el qual pogués veure’l durant 24 hores diàries. No dormiria mai”, va assegurar a Will Pavia a The Sunday Times. El magnat és el protagonista del seu últim llibre: In Trump we trust (Creiem en Trump), a la portada del qual, com és habitual, apareix l’autora, enfundada en roba ajustada. La seva editorial assegura que Coulter és “franca” i erudita i que té un gran sentit de l’humor. Els seus nombrosos crítics no només no veuen l’humor per enlloc, sinó que denuncien la seva tendència a manipular dades i incitar a l’odi.
Coulter va ser la primera a atacar els pares del soldat Khan qui, va dir, van ser utilitzats electoralment pels “liberals”, els seus enemics acèrrims. Coulter, que va escriure un llibre sobre Clinton que va ajudar a tirar endavant el seu procés judicial, odia una ideologia que, segons ella, “permet que els homosexuals es casin (...) i els ensenya als nens que tenen un avantpassat comú amb els cucs de terra”.
Ella està molt orgullosa dels seus avantpassats, que van arribar als Estats Units, diu, el 1633. Quan se li recorda que la seva família també va ser immigrant Coulter, senzillament, crida, i al·lega que els seus avantpassats “eren colons” i punt. Més enllà de les epopeies, el pare de Coulter va ser agent de l’FBI i admirador del senador McCarthy. La seva mare: una mestressa de casa de Kentucky. Ann es va criar a la pròspera localitat de New Canaan, Connecticut, i va estudiar a les universitats de Cornell i Michigan. Allà va descobrir que li encantava polemitzar i que l’ataquessin. “O et lamentes o ho trobes divertit. Jo ho trobo divertit”, va dir a The Sunday Times.
I en conseqüència, Coulter es diverteix, encara que això impliqui carregar contra les vídues dels morts de l’11-S; dir que la cultura mexicana és “deficient”; reiterar que “Amèrica ha de témer més els immigrants que a l’Estat Islàmic” i titllar els immigrants de “tercermundistes que, a diferència dels anglosaxons, voten de manera tribal”. Si un hispà gosa dir-li que aquest és un comentari xenòfob, també té una resposta: “No ets negre, així que deixa’t de la merda del racisme”.
Als seus 54 anys, rica i soltera, és persona non grata en la majoria de les cadenes televisives. No obstant això, no li falten admiradors. Entre ells, Trump, el qual amb motiu de l’aparició del llibre In Trump
we trust aquesta setmana, va tuitejar: “Diuen que és espectacular. Coneixent Ann, estic segur que ho és”. “Persona horrorosa promociona persona horrorosa”, va respondre algú.