Mohicà i llibreter a Nova York
BARCO DE PAPEL, UNA DE LES POQUES LLIBRERIES DE NOVA YORK D’OBRES EN ESPANYOL, SOBREVIU GRÀCIES A LA TENACITAT DEL SEU CAPITÀ, RAMÓN CARABALLO, UN CUBÀ QUE VA COMENÇAR VENENT LLIBRES AL CARRER
Explica l’autora de la novel·la El efecto del aleteo de una mariposa en Japón, Ruth Ozeki, que “qualsevol llibreria independent que ha aconseguit sobreviure és el millor lloc del món per fer-hi una lectura”. Fa més d’una dotzena d’anys que molts hispans de Nova York fan lectures a mansalva al Barco de Papel, una de les últimes llibreries d’obres en espanyol que sobreviuen en l’oceà anglès que subjuga Nova York.
El màxim responsable que el Barco de Papel es mantingui a la superfície és el llibreter Ramón Caraballo. Contra vent i marea, fa anys que lluita per evitar que sotsobri la seva llibreria. La va crear al barri novaiorquès de Queens el 2003. A la Gran Poma, entre Barnes & Noble i Strand, Déu n’hi do, el llibreter independent ha convertit la seva botiga en un oasi on es poden llegir i comprar llibres en espanyol.
Àvid lector, a començament dels noranta, Caraballo va abandonar la seva estimada Havana amb la determinació de complir el somni americà. Després d’anys d’estalviar diners venent llibres al carrer, també va treballar durant un temps a la ja desapareguda llibreria Lectorum, va obrir la seva pròpia llibreria, Barco de Papel, i ho va fer a la ciutat més poblada i reconeixible dels Estats Units, Nova York. Aquí va començar el somni.
Caraballo no amaga penúries en el viatge, però continua endavant. Per si la competència novaiorquesa no fos prou, en aquesta singladura Barco de Papel també ha hagut de plantar cara al nou món electrònic i al màrqueting. Pel camí ha vist tancar un grapat de llibreries hispanes i angleses. “Les llibreries sempre han existit i continuaran existint, però cal adaptar-se a l’època”, explica a
La Vanguardia. Així, va pensar que li havia de donar al seu vaixell llibreter un segell especial. Es va adonar que el lector hispà buscava un lloc que pogués ferse’l seu, “com si es tractés de la sala de casa seva”, i allà es va inventar aquesta barreja de llibreria i centre cultural que ha sabut connectar amb els hispans de la zona. Queens és un barri multicultural amb una gran riquesa de veïns hispans, i entre ells hi ha bona part de la tropa lectora del Barco de Papel.
A la llibreria, que porta per nom el títol del conegut poema del cubà Nicolás Guillén, s’ofereixen tallers, tertúlies i lectures diverses. Abans de convertir-se en centre cultural, la llibreria estava enfocada a un públic més infantil, fins i tot hi ha titelles penjades d’algunes de les parets. Amb el temps, sense oblidar els lectors precoços, el llibreter aviat es va adonar que la botiga podia donar més de si i la va obrir al veïnat: “Van ser les persones de la comunitat les que van liderar aquest centre; jo hi posava l’espai”, explica Caraballo. Els contramestres del Centro Cultural Barco de Papel són Paula Ortiz (Colòmbia), que dirigeix el programa, Carlos Bedoya (Colòmbia), que controla la part digital, i Anne Marie White (EUA), que coordina els actes que s’organitzen, això que avui en diuen “esdeveniments”.
A part dels veïns de Queens, a la llibreria hi van novaiorquesos provinents de Brooklyn o de Manhattan, la majoria hispans, però també n’hi ha d’anglòfons interessats per la cultura hispana en general i pels artistes que van regularment a l’apreciada llibreria. La biblioteca de Queens col·labora en gran part d’aquestes activitats. La llibreria també edita un diari trimestral anomenat Vecindad, que publica escriptors locals. En les seves pàgines, residents ofereixen als lectors textos, fotografies i dibuixos.
Presideix la llibreria un mural de l’escriptor Gabriel García Márquez, instal·lat a l’entrada de la botiga, que dóna la benvinguda als lectors. El colombià autor de la mítica Cien años de soledad inspira la llibreria de Caraballo i, després de la seva mort, el llibreter va pensar en el mural per homenatjar-lo, i allà continua.
Al Barco de Papel s’apilen amb un ordre molt sui gèneris tota mena de llibres de segona mà, alguns de difícils de trobar i objecte de col·leccionistes. Ramón Caraballo reconeix que “continua sent molt difícil vendre llibres”; “el màrqueting ho ha banalitzat tot buscant el benefici per sobre del plaer per la lectura”, afegeix. Tot i així, pensa continuar pilotant el seu vaixell a la manera antiga. “Més que una llibreria, Barco de Papel és una manera de ser”, confessa i reconeix que en aquesta defensa de valors potser sí que s’ha convertit en l’últim mohicà d’una nissaga de llibreters novaiorquesos.
“Més que una llibreria, és una manera de ser”, defineix Caraballo el seu negoci al barri de Queens