El desig de tornar a l’espai
VA PASSAR 19 DIES A L’ESPAI I PROVA DE TORNAR-HI EN UNA TERCERA MISSIÓ. PEDRO DUQUE ÉS, A MÉS, UNA VEU CRÍTICA AMB LA SOCIETAT ESPANYOLA
Va passar l’última nit de Sant Joan en silenci total i a 800 metres de profunditat.
I és que encara que als astronautes els llancen per volar a 400 quilòmetres sobre la Terra, durant les diferents fases d’entrenament es vola força més baix, es realitzen altres activitats i fins i tot es va en direcció contrària a l’espai exterior: es viatja cap al centre de la Terra fent espeleologia en coves de Sardenya.
En aquella illa és on l’astronauta de l’Agència Espacial Europea (ESA) Pedro Duque, juntament amb cinc companys més dels dos sexes membres d’altres agències espacials d’Amèrica i Àsia van passar sis dies caminant, escalant i baixant per coves estretes en un projecte el nom del qual en anglès és precisament Caves, acrònim d’Aventura Cooperativa per Valorar i Exercitar el Comportament i les Habilitats, on es pretén millorar el treball en equip dels astronautes i refinar els processos de presa de decisions, ja que les condicions per desenvolupar-hi activitats és el més semblant a fer-ho a l’espai, on possiblement tornarà Duque per tercera vegada.
Duque, nascut a Madrid fa 53 anys, és un enginyer aeronàutic brillant format a la Politècnica de Madrid, on va acabar la carrera amb una espectacular nota mitjana de 10. D’allà va passar a treballar en una consultora tecnològica espanyola per a l’ESA en diversos projectes com la determinació precisa d’òrbites de naus espacials, el desenvolupament d’algoritmes i el control de vol de dos satèl·lits. Paral·lelament a aquestes feines, va presentar sol·licitud per desenvolupar tasques d’astronauta.
Ho va aconseguir, i a l’estiu del 1992 va començar la seva formació per volar a l’espai. Ho va fer a cavall d’Alemanya i Rússia, ja que les bones relacions entre l’antiga URSS i Europa van beneficiar les dues agències espacials per al desenvolupament dels seus plans. En els següents anys Duque va ser nomenat diverses vegades astronauta de reserva o membre de la segona tripulació, i es va quedar a terra fent tasques de coordinació. Després, al cap de dos anys treballant al centre espacial Johnson de la NASA, va arribar la gran oportunitat: sortir a l’espai a bord del llegendari transbordador Discovery en una missió conjunta entre l’ESA, la NASA i la Nasda del Japó. Van ser nou dies a l’espai com a enginyer de la missió, missió que el va convertir en la primera persona nascuda a Espanya que va arribar, literalment, a dalt de tot. Després d’aterrar, la feina de formació no va parar i va continuar desenvolupant la seva carrera professional tenint cada vegada més experiència mentre es desenvolupava l’estació espacial internacional. Això li va permetre tirnar-hi a pujar durant deu dies, on a més de ser l’enginyer de vol de la missió Cervantes, que es va encarregar de l’enlairament, aproximació i aterratge de la nau, va dur a terme un programa experimental en biologia, fisiologia, física, obser- vació de la terra, educació i noves tecnologies.
Quan va tornar, Duque ja havia acumulat 19 dies a l’espai i l’ESA el va destinar a Madrid com a director d’operacions en el suport a l’estació espacial, tasca que va desenvolupar paral·lelament amb la docència a la mateixa universitat on es va formar. Fa deu anys va demanar una excedència per poder incorporar-se a l’empresa espanyola de satèl·lits d’observació Deimos Imaging, de la qual en va ser el president executiu fins al 2011, quan es va reincorporar a l’ESA, en la seva base de Munic com a responsable de projectes futurs de vols tripulats, dels quals un podria ser la seva tercera missió.
Amb diversos honors guanyats, com l’ordre de l’amistat de Rússia, la medalla al mèrit aeronàutic a Espanya o el Príncep d’Astúries, Duque no es mossega mai la llengua. Ha participat en una campanya per a la defensa d’una RTVE independent i plural. També, després de ser nomenat doctor honoris causa per la UNED aquest estiu, va lamentar que a Espanya només s’inverteixi 1/3 del que s’hauria de destinar a ciència i tecnologia ni es desenvolupi la formació acadèmica com perquè Espanya no es quedi despenjada pel que fa als avenços científics, una cosa que no és acceptable per a una persona que vola tan alt i veu el món amb una perspectiva molt clara.