Filosofia mundana
carolina i carlota de mònaco
ACarolina de Mònaco, madame Caroline per als monegascos, algú li devia advertir algun dia que no fumés davant dels seus nens perquè aquests són vicis que es mimetitzen. Però intenta fer-l’hi veure a una vídua jove amb tres criatures que s’amaga en un poble de la Provença, primer banyada amb dol i després amb estampats Liberty, que és així com es recuperava Carolina, fumant tot el dia entre romaní i alfàbrega a Saint-Rémy. Havia d’exorcitzar la buidor que deixa un marit –per fi un Mr. Right en la seva àmplia col·lecció de Mr. Wrongs– menys babau i pijo del que es creia, fins i tot amb traça per als negocis. No cal remenar en les teories de la pulsió de mort, que entre altres verins encaramel·lats inclou el tabac, per comprovar que així va ser, i la seva filla Carlota Casiraghi va començar a aguantar el cigarret igual que ella i a aspirar el fum de forma llaminera, com fan les dones que fumen a gust, succionant amb plaer, com si aspiressin oxigen pur.
El mimetisme entre Carolina i Carlota ha transcendit la seva manera de fumar. El de les vides paral·leles, més que un enfocament, és un gènere en si mateix. Hi té molt a veure Plutarc, pare de la sýnkrisis: la clau és que els subjectes comparats tinguin veritables similituds i que les seves vides siguin riques en anècdotes, ja que, assegurava el savi, “aquestes aclareixen més les coses sobre les disposicions naturals dels homes que les grans batalles guanyades”. Dues dones tan poderoses com buides de poder. La seva fama no respon a res més que el seu pedigrí, la bellesa i els embolics amorosos, però el seu magnetisme és inexcusable. Mitterrand va dir de Carolina que “allò que més mereix és ser estimada”. Molts turistes viatgen a la Roca amb l’esperança encara de veure-les.
Carolina complirà seixanta anys el gener i ja s’ha acomodat a les ulleres de veure i les sabates planes. Fuma menys en públic, però no acaba d’encaixar amb el paper d’àvia. Jove díscola, després que fracassés l’intent d’acostar-la a Carles d’Anglaterra, es va casar amb un tronera, el playboy Philippe Junot, que era llavors el rei de les discoteques. Disset anys més gran que ella. Relacions morboses però agonitzants, amors kleenex, com el de la seva filla Carlota amb el còmic Gad Elmaleh –quinze anys més que ella–, pare del seu primer fill: Raphaël.
Mare i filla no només s’assemblen físicament, ossades d’espatlles, galtaplenes, cabells d’atzabeja. Carolina es va fusionar estèticament amb Chanel, erigint-se en la més influent model no oficial de la marca i Carlota va fer el mateix amb Gucci, encara que ella sí que cobra. Totes dues han parlat amb recurrència de la seva solitud, de la torre d’ivori d’un palau que fa pudor de càmfora. “La mare em va ensenyar el valor de la solitud”, va manifestar fa anys Carolina. Igual que Carlota, que acaba de complir els trenta i ha explicat a Vanity Fair que la solitud la va dur a Hume, Descartes i Simone de Beauvoir, i que s’hauria de llegir Plató des dels set anys. En la crònica de les Trobades Filosòfiques de Mònaco, organitzades i presidides per Carlota –que va estudiar filosofia a la Sorbona–, va regalar a la revista una frase monumental: “No són incompatibles la filosofia profunda i Mònaco”, que és com dir que no és incompatible la teologia amb Salou o la física quàntica amb Albacete. Si Carolina es va enamorar d’un actor amb rostre somnolent, Vincent Lindon –que no va guanyar cap premi important fins a l’any passat–, Carlota, per no ser menys, s’ha emparellat amb un director de cinema romà amb un cognom que devia haver relacionat amb Bertrand Russell: Lamberto Sanfelice. Als seus 40 anys només ha dirigit un llargmetratge amb títol de piscina, Clor, però és aristòcrata i milionari. Aquest estiu la premsa ha especulat sobre un possible embaràs. Enamoradisses, mediterrànies, amb llavis carnosos i cigarrets slim, les Carolines continuen perpetuant la unió entre l’amor i la puericultura. O entre la filosofia profunda i el beach club de Montecarlo.
El mimetisme entre Carolina i Carlota ha transcendit la seva manera de fumar: vides paral·leles, un gènere en si mateix Enamoradisses, mediterrànies, amb llavis carnosos i cigarrets ‘slim’, continuen perpetuant la unió entre l’amor i la puericultura