ITÀLIA S’AFERRA AL FUTUR
EMOTIU ADÉU A LES VÍCTIMES DEL SISME DELS APENINS EN PLE DEBAT SOBRE LA PREVENCIÓ
Durant la seva homilia, en el funeral d’Estat celebrat ahir per les víctimes del terratrèmol dels Apenins, el bisbe Giovanni D’Ercole va provar de consolar les famílies de les víctimes recordant-los que la fe és l’únic veritable “bot de salvament” davant els naufragis de la vida. Però el prelat, més enllà del seu obligat missatge religiós, va saber captar també l’ampli sentiment d’autocrítica nacional i va exhortar les noves generacions “a dialogar amb la naturalesa i a no provocar-la de manera indeguda”.
El sisme que va colpejar dimecres a la matinada una àmplia zona muntanyosa del centre d’Itàlia –amb un balanç provisional de 291 morts, 388 ferits i més de 2.000 persones sense casa– ha sacsejat la consciència col·lectiva. Ha estat un d’aquells traumes que indueixen a la introspecció. Ha ferit l’ànima nacional perquè tothom coincideix que no es pot continuar així, que Itàlia ha d’assumir per fi que és un país amb un risc sísmic molt alt, i actuar en conseqüència.
Les veus es multipliquen, des del primer ministre, Matteo Renzi, fins als geòlegs, sismòlegs i el personal de protecció civil. Hi ha una opinió compartida que s’allunya del fatalisme i de la resignació paralitzants d’altres temps: no són els sismes els que maten, sinó els homes que construeixen malament i en llocs de risc conegut.
“Hem de donar-nos, tots, una missió per al país: garantir la seguretat del nostre territori, de les cases, escoles, hospitals, empreses, monuments històrics, esglésies”, va escriure ahir en un comentari en portada el Corriere della Sera. L’articulista advertia que no es tracta d’una missió exclusiva del Govern, sinó de tota la societat. “En la nostra història hem pagat un preu enorme, en termes de vides humanes i danys econòmics, per la fragilitat del territori i la nostra incapacitat, com a sistema, de contenir els efectes de les catàstrofes naturals”, va afegir el diari.
Renzi, que sap auscultar bé el batec dels italians, es va avançar a aquest diagnòstic. Va reaccionar amb promptitud, es va plantar en qüestió d’hores a la zona del terratrèmol i va reunir el Gabinet per prendre mesures. “La reconstrucció és la prioritat del nostre Govern i probablement del nostre país”, va dir. “Hem de ser seriosos amb nosaltres mateixos”, va emfatitzar. “És il·lusori intentar posar la naturalesa sota control”, va alertar el premier, mentre anunciava el programa Casa Itàlia, un ambiciós projecte a llarg termini per millorar la qualitat antisísmica dels edificis. Hauria d’incloure una espècie de carnet d’identitat dels immobles, que haurien de passar revisions periòdiques, com els vehicles. A més de la defensa contra els terratrèmols, el programa Casa Itàlia haurà de propiciar l’eficiència energètica i l’ampliació de la interconnexió digital.
Portar la iniciativa endavant no serà gens fàcil . Es necessitaria un pressupost astronòmic. Fa anys que un arquitecte veterà, Aldo Loris Rossi, docent a la universitat de Nàpols, insisteix que haurien d’eliminar-se les “escombraries immobiliàries postbèl·liques” –la majoria de construccions aixecades del 1945 a començaments dels setanta del segle passat– perquè no són segures. Segons Rossi no té sentit rehabilitar aquests edificis, cosa que podria costar uns 40 milions, sinó que és millor enderrocar-los. Quin Govern s’atreveix a prendre una mesura tan radical i impopular?
Els terratrèmols i erupcions volcàniques han estat una constant en aquesta zona del món des de fa almenys dos mil·lennis, un període insignificant en termes geològics. Només cal recordar el desastre de Pompeia, al segle I després de Crist. El problema d’Itàlia, en realitat, és que s’assenta sobre un territori geològicament jove, de frontera, en cons-
EXHORTACIÓ ALS JOVES En el funeral d’Estat el bisbe diu que a la natura no se l’ha de provocar
NO AL FATALISME
Hi ha consens: els terratrèmols no maten; els homes construeixen malament
NOU DESAFIAMENT Renzi, embarcat en canvis profunds, ara pretén dur a terme la reforma antisísmica
LA TRAGÈDIA DEL 1980
Encara existeix una taxa de quatre cèntims a la gasolina per reconstruir Irpinia
tant moviment. Per això els seus volcans són actius i els sismes molt freqüents i mortífers. Fa poc més d’un segle, el 1908, el terratrèmol i posterior sisme submarí a Messina i Reggio de Calàbria va causar unes 100.000 víctimes, una hecatombe. El 1980 el sisme d’Irpinia va matar gairebé 3.000 persones. La reconstrucció d’Irpinia encara s’està pagant: quatre cèntims dels impostos dels carburants s’utilitzen per saldar el compte. Poca gent ho sap quan va a la gasolinera a proveir-se.
Berlusconi va tenir el sisme de L’Aquila, l’abril del 2009, amb més de 300 morts. La gestió del desastre va ser molt problemàtica. Es van prendre decisions controvertides, com la d’aixecar nous barris prefabricats i endarrerir la reconstrucció del nucli antic, i hi va haver corrupteles. Renzi ha d’anar amb compte a no repetir els errors. Està en un moment molt delicat. Se li acumulen les reformes que vol dur a terme. Al novembre se celebrarà un referèndum sobre la reforma constitucional, que podria perdre. El primer ministre està entossudit a transformar Itàlia, que superi l’immobilisme, les inèrcies i els vicis. Està convençut que ell té l’edat, les idees i l’esperit de lideratge per dirigir el canvi. Només li faltava el programa Casa Itàlia, aquesta revolució antisísmica, una empresa colossal. Però ell és perseverant i li encanta actuar com una espècie de psicòleg de la nació, de terapeuta que ajuda els italians a corregir la seva conducta, a vèncer les seves inseguretats i a treure profit del seu potencial. El sisme dels Apenins el sobrecarrega de tasques, encara que li dóna la raó sobre la urgència de les transformacions. “Hem de canviar el model organitzatiu d’aquest país; no serveix el model de fa setanta anys”, va recordar després de l’últim Consell de Ministres.
Al funeral d’Estat, a Ascoli Piceno, hi van assistir, a més de Renzi, el president de la República, Sergio Mattarella, i els presidents del Senat i de la Cambra de Diputats. Es va tractar de la primera cerimònia fúnebre, dedicada sobretot a les víctimes a la regió de les Marques. La setmana entrant hi haurà un altre funeral a Amatrice (el Laci), la localitat amb més morts. A la
missa es va llegir el passatge de l’Evangeli de sant Lluc en què Jesucrist, de pas per la ciutat de Nain, torna la vida al fill d’una vídua. Va ser una lectura dura per als pares que assistien a l’ofici davant dels fèretres blancs dels seus fills.
El bisbe D’Ercore va admetre que costa d’entendre, com a creients, que un sisme s’emporti la vida de nens, gent gran i famílies senceres. Va comparar un terratrèmol amb una arada, un instrument que trenca la terra amb violència, però és el primer instrument per a un nou renéixer i una nova primavera”. Amb això també insinuava que aquesta calamitat ha de marcar un canvi d’actitud. Per això es va adreçar especialment als joves i els va dir que “estem en un temps de guerres; avui es combat a tot arreu, també el terratrèmol és una guerra perquè la naturalesa no ens perdona i hem de defensar-nos”. “Per això és savi aprendre a dialogar amb la naturalesa i a no provocar-la de manera indeguda”, va afegir el bisbe.
A Amatrice –el bressol dels espagueti all’amatriciana– aquest cap de setmana s’hi havia de celebrar la sagra, una festa popular multitudinària per celebrar precisament el 50è aniversari d’aquest condiment per a la pasta. En lloc del tiberi, a Amatrice prosseguien les tasques de desenrunament, dificultades per les rèpliques i per un pont malmès que va fer encara més difícil l’accés a la població.
El terratrèmol ha fet reflexionar sobre la profunda ànima rural italiana. Aquesta vegada la tragèdia estiuenca no s’ha acarnissat en turistes desplaçats a destinacions exòtiques, sinó en estiuejants de proximitat, en famílies que passaven les vacances a casa dels pares i avis, en pobles tranquils on tothom es coneix. Algú, en aquest context, ha recordat aquests dies uns versos de Giacomo Leopardi, el gran poeta romàntic italià, que va escriure: “Oh, naturalesa, oh, naturalesa. Per què, doncs, no ens dónes allò que ens vas prometre llavors? Per què, de vegades, enganyes els teus fills?”.