L’última victòria de Ter Stegen sobre Bravo
El Barça va decidir al maig vendre el porter xilè per la pressió de l’alemany
La primera ocasió en què Ter Stegen va començar a tensar la corda amb voluntat d’ultimàtum no va ser l’escenificada el passat 2 d’agost quan va visitar les oficines del club, difosa pels mitjans de comunicació, sinó que va ser abans, sense tant de soroll, en la recta final de la temporada, quan la Lliga estava per decidir a mitjans de maig. El club, conscient de la inquietud de l’alemany per no jugarho tot, gens dissimulada d’altra banda perquè el porter sempre ha estat transparent en aquest sentit, va provar de compensar-ho amb la possibilitat de millorar i renovar el seu contracte, que expira el 2019, però es va trobar amb una rotunda negativa. Ter Stegen, després de dos anys gaudint d’un protagonisme notable que ell considerava insuficient (jugar la Champions i la Copa no l’omplia), va donar a entendre que forçaria la seva sortida si Claudio Bravo continuava tenint tant de pes. Els seus arguments residien en una confiança ferotge en si mateix (que deriva en ocasions en una gestualitat altiva), en una personalitat inconformista i en la necessitat d’estar en la primera línia de sortida per succeir Manuel Neuer en la selecció alemanya el dia que hi hagi el relleu.
En el club es va reaccionar ràpid, potser massa, i després d’exposar a Claudio Bravo la nova realitat, es va consensuar col·locar el xilè al mercat. L’aposta blaugrana, atenent les edats dels dos porters (24 el jove, 33 el veterà) estava clara, com també ho va estar des del principi que la convivència entre dues figures internacionals i la seva competència per un sol lloc tenia data de caducitat. Era una cosa assumida des del primer dia. L’error, que es comença a reconèixer aquests dies amb la boca petita en les altes instàncies directives, va ser posar-li a Bravo un preu de 20 milions, a priori alt atenent el recorregut futur de Bravo, limitat per l’edat, però en realitat assequible per a un dels clubs més rics del món, el Manchester City, amb el qual no es va negociar a fons. Amb Guardiola estrenant càrrec d’entrenador i sabent que les seves peticions avui dia són ordres (més de 50 milions d’euros pel central Stones, més de 40 per Sané...) és molt probable que els anglesos haguessin pagat fins i tot la clàusula de Bravo (40) en cas de forçar la màquina. Però el Barça va fixar un preu únic mesos enrere per a tots els postors (no només el volia el City) i després no va tenir marge ni malícia per desdir-se. El City, que primer va preguntar per Ter Ste-
gen (80 de clàusula), no va dubtar a quedar-se amb Bravo per la seva experiència i solvent joc amb els peus, característica primordial per seduir Guardiola, que va enviar Joe Hart a la banqueta quan els 20 milions ja eren inamovibles. La relació entre la junta que presideix Josep Maria Bartomeu i els executius que manen en el City (Ferran Soriano i Txiki Begiristain) va escurçar els terminis d’unes converses que amb altres interlocutors podrien haver assolit mides de telenovel·la. És coneguda la poca habilitat del club blaugrana per vendre. Cesc, Alexis i Pedro són les últimes excepcions en aquest sentit.
Ter Stegen ha guanyat doncs la partida. L’equilibri de forces entre la seva candidatura i la de Bravo per la titularitat era una lluita entre iguals i amb l’arribada de Cillessen aquest combat es descompensa, així que l’alemany ara haurà de rendir a l’altura de la seva ambiciosa maniobra. El primer test serà San Mamés, un estadi exigent on precisament l’any passat el porter va passar una mala nit. L’afició blaugrana, encantada amb l’antiga competència, contemplarà a partir d’ara Ter Stegen no com un meritori sinó com el primer porter, un canvi de lent que probablement eliminarà l’habitual condescendència en l’anàlisi. “No sé si m’interessa que m’anomeneu el porter del futur”, va deixar anar un dia Ter Stegen, que ja té el que volia.
Luis Enrique va negar ahir que hi hagi hagut problemes de convivència entre Bravo i Ter Stegen: “Els tres porters han tingut un excel·lent comportament. L’hi dic als culers, surto jo per desmentir aquests rumors. Sense aquella relació i sintonia seria impossible que juguessin una competició, i un altre en una altra. Una cosa que no és normal en altres equips però que nosaltres sí que fem”.
El tècnic va lloar Claudio Bravo, ja en el Manchester City: “Ha estat un professional i una persona única. Va generar un rendiment altíssim just després que se n’anés Valdés i la porteria estigués en un moment delicat”.
EL PRIMER MOVIMENT
Va ser al maig quan Ter Stegen va tibar la corda i el Barça va haver de decidir, i ha optat per vendre Bravo
PRECIPITACIÓ
El club va posar preu al xilè massa aviat; la sensació és que el City en podria haver pagat més
MÉS PRESSIÓ
La jugada li ha sortit bé a l’alemany, que ara, això sí, serà examinat amb ulls més exigents