Amnisties fiscals contra la caiguda de la recaptació
Almenys sis països del G-20 tenen en marxa processos per repatriar fons
De l’Argentina a Turquia, d’Austràlia a Indonèsia, l’Índia o el Brasil. Almenys set de les grans economies que integren el G-20 tenen ara mateix en marxa processos de repatriació de fons –legals o no– a través de mecanismes com l’amnistia fiscal o similars. Siguin persones físiques o empreses. L’augment de la sensibilitat de l’opinió pública davant escàndols com el dels papers de Panamà i la precarietat de les arques públiques de molts països expliquen aquesta situació. Només el 2014, 638.000 milions de dòlars de beneficis de grans empreses van migrar cap a paradisos fiscals, segons Oxfam, i els grups empresarials dels EUA mantenen a l’exterior fons per valor de dos bilions de dòlars.
Segons el parer d’Esteban Raventós, responsable de fiscalitat del despatx d’advocats Baker & Mckenzie a Espanya, el fenomen no és estrictament nou. “Ja fa cinc anys que hi ha amnisties fiscals a molts països que tenen per objectiu aconseguir que els contribuents aflorin diners”. A parer seu, la causa està en la crisi iniciada el 2007, “que ha provocat un descens de recursos i que existeixin més dificultats per recaptar”. Com explica aquest advocat, la clau no està tant en el que recapta la mateixa amnistia fiscal com en el fet “que aquests diners entren en el circuit legal i ja han de tributar els anys successius”.
Espanya va dissenyar el 2012 la seva pròpia amnistia fiscal. Aleshores l’objectiu del ministre Cristóbal Montoro era recaptar 2.500 milions d’euros, xifra que va quedar en 1.191 milions. No obstant això, van aflorar 40.000 milions a l’exterior, sobretot a Suïssa. Legalment calia tributar al 10%, però el resultat final va ser que es va pagar al voltant del 3% perquè es va tributar només pels diners declarats no prescrits. Un altre detall és que molts contribuents no van transferir els seus fons a Espanya. Els han mantingut en comptes bancaris a l’exterior, però ara tributen per aquests diners.
Segons Luis del Amo, secretari del Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF), “les amnisties fiscals gairebé sempre van enfocades a contribuents particulars, gent que va treure els diners de forma opaca i després té por de repatriar-los perquè no pot demostrar que l’origen és lícit.” Molt diferent és la qüestió de les multinacionals, “perquè en aquest cas no es planteja un problema d’opacitat, sinó de quin territori i per quin concepte declaren, que no sol ser correcte” i que de vegades voreja la il·legalitat.
El pròxim 2017 més de vuitanta estats, incloent-hi Espanya, intercanviaran informació fiscal automàticament, i un any després s’hi afegiran altres estats, entre els quals Andorra. La iniciativa parteix d’un rosari d’acords subscrits en el marc del G-20 i en els quals l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament
Escàndols com el de Panamà han avivat la sensibilitat de l’opinió pública
(OCDE) té un paper especialment actiu. L’objectiu declarat és afrontar “les carències i desajustos de les normes tributàries per reduir artificialment beneficis a través de menys impostos”. En aquest context, s’ha pressionat les institucions financeres perquè deixin d’actuar com a agents col·laboradors de l’evasió fiscal.
Països com Austràlia o els Estats Units miren que les seves multinacionals repatriïn els beneficis obtinguts a fora i sospesen rebaixes fiscals en l’impost de societats per als diners repatriats. Als EUA, la qüestió és a l’agenda de Hillary Clinton i Donald Trump, però amb visions ben diferents.
La voluntat oficial d’assetjar l’evasió fiscal és cada dia més grossa, tot i que l’abast i les conseqüències d’aquestes polítiques es desconeixen. Per això Guntram Wolff, director d’economia del think tank Bruegel a Brussel·les va afirmar recentment que “el futur de la coordinació global per esprémer els paradisos fiscals i les llacunes és incert”. Per a la immensa majoria de l’opinió pública la qüestió sembla clara. Un assalariat paga entre el 20 i el 47 per cent d’IRPF per les seves rendes del treball. És molt si es compara amb el tres per cent que va poder pagar el 2012 un evasor fiscal pels diners obtinguts per un pelotazo immobiliari.
Els EUA canviaran la fiscalitat per captar els fons a l’exterior de les seves multinacionals
www.lavanguardia.com