J.K. Rowling
ESCRIPTORA
La creadora de Harry Potter, J.K. Rowling, convertida ja en l’autora més venuda del món, avala ara una versió teatral del personatge i a més publica a la rentrée una novel·la sota el pseudònim Robert Galbraith.
L’aparició d’una nova editorial indie, Rata, promoguda per Enciclopèdia Catalana, amb l’escriptora xinesa Son Mao i el debut de Max Porter; escriptors francesos residents a Barcelona (Mathias Enard i Grégoire Polet), una apocalipsi islàmica (Boualem Sansal) que deixa Houellebecq com un tímid, les memòries de Le Carré, la colpidora no-ficció de Svetlana Aleksiévitx o del kenià NgugiwaThiong'o, recuperació de Boris Vian, Ginzburg i Sigfried Lenz, i moltes històries de la Segona Guerra Mundial són alguns dels trets d’una rentrée que ofereix plats per a tots els gustos, des de la bona novel·la negra de Lemaitre als limericks d’Edward Lear passant per les subtileses d’Elizabeth Strout. L’edició en català té l’handicap d’un mercat reduït i el cost de les traduccions, però l’aparador llueix esplèndid.
Barcelona té color... francès Dos novel·listes residents a Barcelona són la sensació de les lletres franceses. El 31 d’agost, surt a la venda Brúixola (Empúries/ Random House) de Mathias Enard (Niort, 1972), que amb aquesta novel·la va guanyar l’últim premi Goncourt, el més prestigiós de França. En aquesta novel·la, durant una nit d’insomni febril, el musicòleg Franz Ritter es regira inquiet al llit mentre evoca diversos episodis de la seva vida, sacsejada per un amor impossible i la seva passió per l’Orient: en una sola nit, desfilen per la seva ment dos segles d’intercanvis culturals. Diferent és la proposta del belga Grégoire Polet (Uccle, 1978), que a Barcelona! (Angle, setembre), que va triomfar a Gallimard, mostra la capital catalana entre els anys 2008 i 2011, en un relat polifònic, alegre i accelerat que inclou totes les classes socials, barris i personatges –artistes, policies, periodistes, intel·lectuals, llibreters, passejants, macarrons...– i que intenta respondre la pregunta: què en fem de les nostres vides? Miquel Tarras, diputat liberal, està en campanya contra el socialista Zapatero, cosa que no li impedeix de discutir amb la seva filla Begonya, el personatge principal, que crearà “un laboratori d’utopia” mentre floreixen els indignats i els independentistes. Una periodista becària, Verònica, farà reportatges per mig món. Al carrer Robador –títol, per cert, d’una altra novel·la d’Enard– Chucho cerca prostitutes per a un proxeneta...
Apocalipsi islàmica L’algerià Boualem Sansal (Théniet El Had, 1949) va ser la sensació de la temporada passada a França amb el seu 2084: la fi del món (Edicions 62/Seix Barral, setembre), que reflecteix la vida futura en un imperi islàmic anomenat Abistan, cosa que li ha valgut viure sota amenaces, i també algunes coses bones com que Pivot el comparés amb el 1984 d’Orwell o que Houellebecq digués: “Extraordinari. És molt més ferotge i controvertit que Submissió. Descriu el veritable totalitarisme religiós i narra la victòria dels extremistes”. L’excel·lent collita francesa es completa amb La setena funció del llenguatge (Edicions de 1984/ Seix Barral, octubre), on Laurent Binet (París, 1972) ens transporta al 1980, quan el semiòleg Roland Barthes mor... pel que sembla, assassinat, i això farà que un policia i un professor encetin les respectives indagacions, que els portaran a interrogar, per exemple, Foucault, Lacan o Althusser. I un altre Goncourt, Pierre Lemaitre (París, 1951) té novetat: Tres dies i una vida (Bromera/Salamandra), novel·la negra sense policies en què, el 1999, una sèrie d’esdeveniments tràgics culminen amb la desaparició d’un nen, i castiguen la boscosa localitat de Beuval. Memòries de dos espies John Le Carré (Poole, 1931) publica el seu esperat llibre de memòries on revela el seu passat com a espia. Volar en cercles (Edicions 62/Planeta, setembre) i, un mes després, ho farà Frederick Forsyth a Plaza y Janés. Els amants de la novel·la negra tenen nou títol de Camilleri, Mort mar endins (Edicions 62, 23 de novembre).
Infern psicodèlic Em dic Lucy Barton (Edicions de 1984/Duomo, setembre) d’Elizabeth Strout (Portland, 1956), vella coneguda nostra des que va guanyar el premi Llibreter el 2010, ara ofereix una conversa entre mare i filla, durant cinc dies i cinc nits, en una habitació d’hospital. I David Vann (Adak, 1966) es posa,
a Aquàrium (Periscopi/Random House, novembre), a la pell d’una nena fascinada pels peixos, excusa que li serveix per bussejar en un altre dels inferns familiars que tan bé coneix.
La força de la no-ficció
Raig Verd busca repetir premi Nobel i publica a Espanya al kenià Ngugiwa Thiong'o (Kamirithu, 1938), ferm candidat al Nobel de Literatura (l’Àfrica negra ho reclama des de fa anys). Ara, ens arriba el primer lliurament de la seva trilogia memorialística, la corresponent a la infantesa, Somnis en temps de guerra (Raig Verd, octubre). I nova dosi de la bielorussa Svetlana Aleksiévitx amb
Els últims testimonis (Raig Verd/ Debate, setembre), testimonis dels que van ser nens durant la
Segona Guerra Mundial, que, com és habitual en ella, hi parlen formant un cor colpidor.
Una xinesa al Sàhara
La irrupció de la nova editorial Rata té com a plats forts Diaris del
Sàhara, de San Mao (26 d’octubre), una xinesa que va viure una història d’amor al Sàhara, i que l’editorial publicita com una carta d’amor i un cant a la vida. Així com una carta d’amor al dolor i a la bellesa del món es defineix El
dol és aquella cosa amb ales, del jove britànic Max Porter (23 de novembre). Rata publica en castellà i en català (porta al castellà a Carles Hac Mor i és capaç de publicar la narrativa salvatge de l’argentina Ariana Harwicz).
Humor, sensibilitat, cruesa
Periscopi (octubre) publica Breus
notes sobre literatura-Bloom del portuguès Gonçalo M. Tavares, un diccionari ni exhaustiu ni definitiu, però amb molt d'humor. Club Editor presenta en català (5 d’octubre) Sortir a robar cavalls, del noruec Peer Petterson, en què un vell rememora un estiu d’infantesa en què dos nens, sense saber-ho, reprodueixen les atraccions i els conflictes dels adults. I el 2 de novembre, la mateixa editorial –amb Impedimenta en castellà– treu La lliçó d’alemany de Siegfried Lenz, una obra a l’altura d’El tambor de llauna de Günter Grass, que fica el dit sobre la culpa del poble alemany a l’auge del nazisme: un jove delinqüent, un pare que vigila un artista censurat pels nazis com a decadent i, de sobte, una decisió que canvia ra-
dicalment la seva vida. Tanca l’any Club Editor per Nadal amb el gran Boris Vian, la darrera novel·la, L’arrenca-cors, traduïda per Joan Lluís-Lluís: la família vista amb perspectiva surrealista.
Natalia Ginzburg
Ela Geminada projecta publicar les obres de Natalia Ginzburg (l’any del seu centenari). Comença per la primera novel·la, El camí
que porta a ciutat, amb traducció d’Alba Dedeu. L’editor ha comprat a Einaudi els drets de les cinc novel·les breus que va escriure Ginzburg (La strada che va in città, È stato cosí, Valentino, Sagittario i Le voci della sera): les publicarà entre la tardor i finals de 2017.
Hrabal inèdit
Galàxia Gutenberg, un altra editorial que s’hi ha sumat a publicar en castellà i català, publica (el 19 d’octubre) El meu gat, inèdit del txec Bohumil Hrabal, un text intens sobre la culpa, amb els gats de rerefons. Minúscula dóna la versió catalana de Lolly Willowees de Sylvia Townsend Warner, una saga familiar que deriva en una trama sense fre, que Siruela ha publicat enguany. La Campana fa el mateix amb el llibre sensació d’Angelika Schrobsdorff, ja publicat per Libros del Asteroide, i encara sense títol, potser Tu no ets una mare com les altres, història semblant a la de Nemirovky.
Llibres joia
Adesiara necessita epígraf propi. Primer, ofereix un llibre deliciós:
Faustí o el segle filosòfic de Johann Pezzl. Bessó del Pangloss de Càndid, l’ingenu Faustí és alliçonat pel seu mestre Bonifaci sobre les virtuts de la Il·lustració, però hi veu que “els qui sempre han tingut la paella pel mànec no es cansen mai d’escampar el seu verí per conservar les prebendes”. Després, una obra mestra: El llibre dels disbarats, els famosos limericks d’Edward Lear, exemple del non-sense britànic, junt amb Lewis Carroll. La traducció és de Miquel Àngel Llauger. L’editorial El Gall ofereix la primera traducció al català d’ Hitopadesa, de Narayana, tots els defectes i virtuts dels éssers humans queden reflectits en les faules i dites d’un clàssic de l’Índia. Proa culmina la tasca de dotze anys de Miquel Desclot i publica el Cançoner de Petrarca (el 22 de novembre).
D’altres
Entre els supervendes, l’obra de teatre Harry Potter i el llegat maleït que signen J.K. Rowling, John Tiffany i Jack Thorne (Empúries/Salamandra), nous llibres d’Anna Todd, Hideko Yamashita i Coelho (tots a Columna), un Murakami antic (A la caça de
l’ovella, Empúries) o les novel·les negres sota pseudònim de Rowling (Proa/Salamandra). A Sembra, Un monstre em ve a veure de Patrick Ness, portat al cine per Bayona. I en la línia de sentiments i tragèdies: Febre a la matinada de Péter Gardós (62, setembre) i Una verge insensata d’Ida Simons (Proa, setembre).