Exblaugrana sense sort
Ni Pedro ni Cesc Fàbregas no tenen el protagonisme que volien en un Chelsea a l’alça
Pedro i Cesc van abandonar el Barça camí del Chelsea londinenc atrets pels cants de sirena d’un Mourinho que no va saber treure partit dels blues i que, després d’abandonar la banqueta d’Stamford Bridge, ha deixat els dos exjugadors blaugrana en una posició marginal dins d’un equip que, sense ells, ha arrencat la temporada de la millor forma possible.
Quatre partits oficials aquesta temporada, i la mateixa aportació: anecdòtica. El curs 2016-2017 ha començat per a Cesc Fàbregas (29) i Pedro Rodríguez (29) com el van acabar, en una anodina insubstancialitat, sense el protagonisme que reclamaven en el Barça, aquella ambició que els va fer abandonar l’escalfor del Camp Nou per buscar la glòria en el Chelsea atrets pels cants de sirena de José Mourinho.
Però l’era del portuguès al sudoest de Londres es va acabar –el desembre del 2015– com solen ferho les seves aventures, amb aquella olor de terra cremada i sense mirar enrere. Cesc i Pedro es van quedar a Stamford Bridge sense padrí, i amb prou feines compten per al nou inquilí de la banqueta, l’italià Antonio Conte. Per a més insignificança, el Chelsea està ressuscitant sense l’aportació destacable dels dos exblaugrana caiguts en desgràcia: els blues ja són líders invictes de la Premier.
El Chelsea de Conte, amb un centre del camp granític, format per Kanté, Matic, Hazard i els brasilers Oscar i Willian, acumula tres victòries a la Premier, l’última, ahir, contra el modest Burnley (3-0). En els tres partits, el concurs de Pedro i Cesc ha estat testimonial. Sobretot el català, que només ha gaudit de 12 minuts. El canari n’ha disputat 90 (de 270), un partit com a titular –substituït al cap de 71 m– i dos com a suplent, amb aparicions esporàdiques (10 i 9 minuts), tot i que ahir va assistir el 3-0.
En tot cas, un protagonisme molt secundari, que alimenta els dubtes sobre la continuïtat dels dos futbolistes en el projecte blue amb el qual tant es van significar quan van deixar el Barça. Sobretot Cesc, que es desfeia en elogis a Mou, “l’entrenador per damunt de tots els que he tingut”, va arribar a dir el d’Arenys, que va ser dels pocs a lamentar l’acomiadament del portuguès i va quedar assenyalat pels seus companys com a “nociu” per a l’harmonia del vestidor. Segons va publicar The Times, els pesos pesants van demanar a Abramóvitx que el traspassés perquè era un element tòxic.
La situació futbolística tampoc no va millorar a l’empara de la selecció espanyola a l’Eurocopa. A Cesc ni se’l va veure. Va disputar els quatre partits com a titular (315 minuts) i va ser substituït en tres, sense cap gol. Sense cap relleu.
Com Pedro. Però el canari va fer més soroll. “Si ja no hi veus continuïtat, tampoc no val la pena continuar venint per fer grup”, va deixar anar ofès en una crítica implícita a
En tres partits, Cesc només ha jugat 12 minuts, i Pedro, 90; i ja no compta cap dels dos a la selecció
Del Bosque. Després va sortir a demanar perdó, sense penedir-se ni tocar ni una coma de la declaració. La seva aportació a la selecció va ser estèril: 17 minuts en dos partits. Un bany d’humilitat, després del discret primer curs amb el Chelsea: 7 gols en 2.043 minuts (29 partits –en 15, substituït–). Poc més que en el seu últim any de blaugrana, quan tant va reclamar un lloc a la davantera del trident (6 gols en 1.529 minuts, 35 partits, només 15 de titular).
En aquesta trajectòria paral·lela, l’última desgràcia per a tots dos ha estat l’exclusió de la selecció. Julen Lopetegui els ha deixat fora de la seva primera llista. Com a Iker Casillas. Tots els elements discordants.
Mentrestant a Can Barça ningú no els enyora. És més: pocs els recorden, i es penedeixen menys d’haver-los venut: van ser el 3r i el 5è millor traspàs de la història del club. Entre tots dos van deixar 60 milions d’euros. Una ganga.