Tot queda en família
El país, ric en petroli, està governat per la poderosa família des del 1967
Els qui troben a faltar més pluralitat electoral haurien de veure el que passa al Gabon, on els votants han d’escollir entre Ali Bongo, fill de l’anterior president, mort a Barcelona el 2009, o Jean Ping, cunyat del finat.
Els més de 600.00 gabonesos inscrits per elegir ahir el president del país tenien dues opcions: donar un segon mandat de set anys a Ali Bongo, fill del llegendari Omar Bongo, que va governar des del 1967 fins a la seva mort, a Barcelona, el 2009, o bé votar l’opositor Jean Ping, que era cunyat d’Omar Bongo i que després d’ocupar diverses carteres ministerials es va independitzar de la família i encarna ara el canvi.
El sistema electoral està muntat per aplanar el camí de la reelecció del president i emular el seu pare. No hi ha segona volta i el primer d’entre la dotzena de contendents que es presenten obté la victòria tot i que quedi molt per sota del 50% de vots. A més, des de 1991 Bongo pare va legislar perquè no hi hagués límit en el nombre de vegades que es pot presentar algú a la reelecció, i així es va poder convertir en el president de l’Àfrica que més anys es va estar al càrrec, 42.
Aquest cop, però, la situació és diferent. Ping havia aconseguit que dos importants candidats opositors es retiressin de la contesa per sumar vots.
“Aquestes eleccions no tenen precedents –explicava l’analista Cailin Birch–. El partit dels Bongo ho controla tot des de la independència, però per primera vegada hi ha una unitat d’acció creixent entre l’oposició. La diferència de vots entre els dos favorits pot ser molt ajustada.”
Ping, amb 73 anys, era un dels pesos pesants del règim. Va ser president de la Comissió per la Unitat Africana fins que va deixar el partit governant, el 2014, i va passar a l’oposició. Sense pèls a la llengua, va acusar Bongo de ser un dictador disposat a manipular els comicis per mantenir-se al poder.
Per la seva banda, el president, de 57 anys, va desqualificar el seu oncle i el va definir com un “hipòcrita més” entre els polítics que han aconseguit pujar dins la societat gràcies a la família Bongo i que després s’hi han girat en contra.
La tensió viscuda a la campanya es va reproduir ahir durant les votacions. Hi va haver enfrontaments a les dues ciutats principals del país, Libreville i PortGentil, i poden continuar els propers dies, fins que es donin els resultats a començaments de setmana. Ja la primera victòria d’Ali Bongo, el 2009, va desembocar en violència als carrers.
Ali Bongo va voler des del primer moment marcar un perfil d’executiu disposat a reduir la dependència del país de la seva principal font de riquesa, el petroli. Va fomentar la indústria de l’oli de palma i la mineria. Tanmateix, la baixada del preu del petroli va reduir molt el pressupost i els seus plans de reformes. Així, per exemple, les pobres infraestructures han frenat els esforços per incentivar el turisme cap a les zones forestals i les reserves marines.
Les promeses fallides de Bongo poden pesar ara en una població de menys de dos milions d’habitants que és conscient de viure en un país privilegiat, el menys densament poblat de l’Àfrica.
Bongo, que va succeir el seu pare quan va morir a Barcelona, encapçala les presidencials més disputades