No culpeu les bombes
La inseguretat i la pèrdua de qualitat de l’oferta turística pesen fins i tot més que la por al terrorisme
Els problemes causats pel terrorisme no justifiquen la considerable caiguda en el turisme viscuda a França en general, i a la ciutat de París en particular, conseqüència de la brutícia i la inseguretat.
Les xifres passades són millors que les actuals. L’any passat, amb 84,5 milions de visitants, França tocava l’or, en tots els sentits, d’un podi del turisme en què la plata era per als Estats Units i el bronze per a Espanya. El beneficiari principal, París. Gràcies especialment –a més del shopping de luxe i els restaurants– als monuments, museus i sales d’espectacles. El conjunt de l’oferta cultural, que, com tota cara té la seva creu, ara és la gran víctima de la caiguda del turisme des del començament de l’any.
Concretament, i si la tendència no es modifica d’ara al desembre, París, el líder mundial del turisme urbà, que l’any passat hi va deixar 21.000 milions d’euros, perdrà força pes. De moment ja ha ingressat 1.500 milions menys respecte dels set primers mesos del 2015. Els diners del turisme irriguen unes 75.000 empreses, majoritàriament pimes i el seu mig milió d’empleats. I vivifica els pressupostos de les empreses culturals. Retallades les subvencions, algunes fins i tot amputades, els museus, per exemple, miren més que mai la taquilla. I somien exportar savoir faire, raó per la qual han de fer brillar la seva imatge urbi et orbi.
Fins a finals del 2014 tot anava rodat. Al podi del turisme parisenc, i des del 2010, el Louvre va saltar de 8.413.993 a 9.134.612 visitants; Versalles, de 6.087.556 a 7.527.121, i la Torre Eiffel, de 6.709.634 a 7.097.302.
El 7 de gener del 2015, entre la redacció de Charlie Hebdo i un hipermercat kaixer, el terrorisme va trobar un blanc i el turisme va passar a ser el seu dany col·lateral. El fervor internacional de l’11 de gener, Je suis Charlie, va tapar ferides. Però l’11 de novembre els blancs van ser multitudinaris: un estadi de futbol, la sala rock Bataclan i les terrasses dels barris més juvenils de París.
Però per què el 2016 es presenta malament des d’abans que Niça i un suburbi de Rouen afegissin més dol terrorista?
A tot França gairebé un 10% menys de turistes. Un 7% menys de viatgers als dos aeroports de París. L’Arc de Triomf, que estava en plena progressió, ja no canta victòria: un 32% menys de visitants. Béné- dicte Lefeuvre, directora general del Centre dels Monuments Nacionals, ho relativitza: “Entre Setmana Santa i el juny la falta d’un pòrtic de seguretat va equivaler a quatre hores diàries de tancament”. Però també va perdre un 32% dels seus fidels turistes Notre Dame de París.
El del Louvre és un cas particular: va perdre un 20% de visitants. Dramàtic, perquè les seves exposicions viuen dels estrangers: un 70% del públic. I la situació d’Orsay, Pompidou i Grand Palais és semblant .
“El terrorisme no ho explica tot”, argumenta Valérie Pécresse, presidenta del Consell Regional de l’Illa de França. “Des del gener fins a avui hem perdut més d’un milió de turistes. I sobretot asiàtics. La qualitat de la nostra oferta es deteriora. Hem de despertar. Aquest any la taxa de satisfacció del turisme asiàtic ha caigut un 50%”.
I com que, alhora, la ministra de Cultura, Audrey Azoulay, aplaudia les bones xifres dels festivals (vegeu el requadre), com si el seu públic hagués fet del Bataclan una bandera, era temptador buscar altres motius a la desafecció. Un d’elemental: el sofert públic de festivals està habituat
L’oferta cultural de París és la principal víctima de la caiguda del turisme des del començament de l’any Els atracaments, les pluges de primavera, les vagues i la brutícia són altres factors que expliquen el descens
a mesures de seguretat, escorcolls, servei mèdic per a excessos alcohòlics i sobredosis. En canvi, el somiador visita museus i és víctima propiciatòria de carteristes. D’acord amb els operadors, el replegament asiàtic no el provoca el terrorisme, que és universal. Quan parlen de seguretat, importantíssima per als asiàtics que circulen amb efectiu i parafernàlia electrònica, es refereixen a la quotidiana.
Els atracaments que han patit un grup xinès i un altre de coreà als voltants del seu hotel corren per la xarxa. Sense oblidar la brutícia als taxis i altres serveis, que contribueix al Pari Shokogun o síndrome de París, un trastorn psicològic del viatger que a França els japonesos pateixen en més proporció que d’altres .
En fi, la primavera de pluja, inundacions, vagues (transport i controladors) i manifestacions violentes va desviar turisme. I Didier Arino, el director del gabinet Proturisme, donava aquest cop de gràcia al diari Les Echos: “Quan França presenta un pla de mil milions d’euros per uns quants anys, la Xina gasta en turisme 123.000 milions en sis mesos”.