La gira de Merkel acaba sense un consens sobre el rumb de la UE
Els socis de l’est reiteren a la cancellera la seva negativa a assumir refugiats
La cimera de “Bratislava no serà el final, sinó el principi” de la nova UE, va dir divendres Angela Merkel sobre la trobada que els líders europeus mantindran en aquesta ciutat el pròxim 16 de setembre per debatre el futur sense el Regne Unit. Però la forma que tindrà encara no està clara. La cancellera alemanya l’ha començada a perfilar aquesta setmana en una intensa gira que va acabar ahir, després d’haver-se reunit amb 18 caps d’Estat i de Govern i cada un d’ells ha posat l’accent en la crisi europea que més l’afecta.
No hi ha consens sobre com continuar endavant, ni tampoc concreció. “Hi ha opinions diferents dins de la UE”, ha evidenciat una portaveu del Govern alemany, que va indicar que l’Executiu ara busca “abordar aquestes opinions diferents i intentar trobar solucions raonables”.
La màxima preocupació de Merkel és resoldre la crisi de refugiats, que ha centrat la major part d’aquesta marató diplomàtica. Ahir es va reunir amb els líders de Bulgària, Eslovènia, Croàcia i Àustria, països travessats per la ruta dels Balcans. Dijous ho va fer a Varsòvia amb els líders del Grup de Visegrád (Polònia, Hongria, República Txeca i Esloabans vàquia), per provar d’acostar opinions sobre el repartiment d’asilats impulsat per Berlín i Brussel·les. Els quatre països de l’est es neguen en rotund a aquesta proposta i la cancellera va comprovar com les posicions continuen enfrontades.
“No podem aprovar cap sistema que consti de quotes obligatòries per al repartiment de refugiats”, va dir el primer ministre txec, Bohuslav Sobotka. El seu homòleg hongarès, Viktor Orban, va insistir en la reclamació que els països recuperin part de les competències cedides a la Comissió Europea. A més a més, va demanar “d’incloure el tema de la seguretat com una prioritat. Hem de començar la creació d’un exèrcit europeu comú”, va dir.
Hongria, de fet, no descarta ampliar la tanca que va construir l’any passat a la frontera, si s’acaba trencant el pacte que la UE va firmar al març amb Turquia per controlar el flux migratori. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, amenaça de trencar-lo si Brussel·les no aprova a l’octubre la liberalització de visats i la Comissió Europea no està disposada a fer-ho si Ankara no modifica la seva llei antiterrorista.
Tal com s’esperava, Merkel no va aconseguir el seu objectiu de convèncer els socis perquè acceptin la quota que els correspon en el repartiment de refugiats. Però hi comparteix la proposta per reforçar el control de les fronteres exteriors ja sigui per impedir l’entrada de immigrants nous, com per incrementar la seguretat d’una UE amenaçada pel terrorisme gihadista.
El president francès, François Hollande, és un dels més interessats a avançar en aquest àmbit, a causa dels atemptats que el seu país ha viscut des de l’any passat. Hollande i el primer ministre italià, Matteo Renzi, van ser els primers líders amb qui es va reunir Merkel aquesta setmana, a l’illa italiana de Ventotene. Al final de la trobada, el francès va exigir “més controls”, “col·laboració” i “recursos” per intercanviar informació entre els estats membres per combatre el gihadisme. També Renzi va advocar per “una integració més gran en defensa i intel·ligència”.
Però més enllà de les paraules, aquestes intencions no han anat acompanyades de plans específics. Durant les declaracions públiques que la cancellera alemanya ha fet després de les reunions ha evitat apuntar alguna mena d’avenç o mesura concreta.
Si sobre la crisi de refugiats i de seguretat no hi ha grans avenços, tampoc no s’esperen sobre la gestió de la futura sortida del Regne Unit de la UE. El Govern britànic ha insinuat que no invocarà l’article 50 del Tractat de Lisboa fins a finals del 2017, una vegada sàpiga qui ha guanyat les eleccions franceses i alemanyes. Vol saber amb qui ha de negociar.
Merkel, per la seva banda, també és partidària de donar temps a Londres. I a diferència d’Hollande, no vol resoldre aquesta crisi anant cap a una integració més gran de la UE. Prefereix esperar que disminueixi el sentiment euroescèptic per por que els partits d’extrema dreta pressionin per convocar més referèndums sobre la pertinença al club, com el que ha celebrat el Regne Unit.
CIMERA EL 16-S “Bratislava no serà el final, sinó el principi de la nova UE”, diu Merkel després del seu periple
EL FRONTÓ ORIENTAL
Els Estats de l’est expressen el seu temor que Turquia reobri el flux de refugiats