Galícia com a antídot
Rajoy se submergeix en la política gallega amb la idea que torni a salvar-lo un triomf de Núñez Feijóo
Més que en el ja conegut canvi d’escenari (del castell de Soutomaior a la carballeira de San Xurxo, al municipi de Cotobade), la gran novetat de l’acte d’obertura del curs polític a càrrec de Mariano Rajoy va estar ahir en el repartiment del temps que va dedicar en la seva intervenció a la política espanyola i a la gallega. El guió tradicional del seu discurs de final de vacances a Galícia, un ritual que va iniciar fa un decenni, sempre incloïa un superficial repàs a l’actualitat gallega, però que era en general un apèndix d’un contingut centrat en allò que a Madrid denominen “política nacional”. Ahir gairebé hi va haver un equilibri entre les parts gallega i espanyola.
El canvi no només reflecteix la proximitat de les eleccions gallegues, ja que des del 2005 ja hi va haver diverses convocatòries autonòmiques, sinó també un gir en les prioritats del president del Govern, compostel·là de naixement, de Pontevedra d’adopció i devot de la ruta de senderisme del monestir d’Armenteira. Galícia és avui per a Rajoy molt més que la seva terra natal i la de la seva esposa, nascuda a Pontevedra i de nom Elvira Fernández Balboa. Si la pròxima setmana surt del Congrés dels Diputats amb un no a la seva investidura, Galícia pot ser l’antídot que, juntament amb la inesperada però insuficient pujada del PP el 26-J, li aplani la seva reelecció. Aquest és el pla del president del Govern en funcions, com es va posar de manifest ahir.
L’aposta de Rajoy per aconseguir que el PP mantingui a Galícia la que avui és l’única majoria absoluta de l’Espanya autonòmica es basa en la figura del president de la Xunta, Núñez Feijóo, com a candidat a la reelecció i en la divisió de l’oposició de centreesquerra. Així, en el seu discurs d’ahir, en castellà, sense una paraula en gallec, com sempre, va enaltir la feina d’Alberto Núñez Feijóo i va insistir que Galícia és l’única comunitat del règim comú que compleix amb les exigències comptables de Brussel·les, sense que, segons ell, això li impedeixi de créixer. I sobre les forces rivals, Rajoy va ironitzar que ofereixen una versió “millorada” del bipartit del PSOE i BNG, extremista i radical. “Si vostès no se saben governar a si mateixos, com volen governar el poble gallec?”, va preguntar en al·lusió als problemes interns d’En Marea i del PSdeG-PSOE.
Segons el seu entorn, i si es rebutja la seva investidura, Rajoy preveu reeditar la seva campanya rural del 2009, que va contribuir al triomf de Feijóo i que li va obrir el camí a la Moncloa. Tot i això, en el PP gallec es perceben temors, tant en la base com a la cúpula, que una excessiva participació de Rajoy pugui distorsionar una contesa que pretenen centrar en l’estabilitat que ofereix la Xunta enfront del caos dels seus rivals. “Galícia, Galícia, Galícia,” és la divisa de Feijóo, que també sembla contenir una advertència a la direcció central del PP. Mentre que en l’oposició es percep neguit pels recents conflictes, en els populars hi ha optimisme, fins i tot sense la majoria absoluta en les enquestes.
Rajoy pensa a reeditar la campanya d’èxit del 2009, però al PPdeG no les tenen totes