Reformes sobre el paper
PP i Ciutadans pacten canviar el Poder Judicial, l’elecció directa d’alcaldes i recuperar diners de l’amnistia fiscal
L’acord esbossat pels negociadors del Partit Popular i Ciutadans planteja un munt de reformes, algunes de pes, de caràcter institucional, social i econòmic. Són més de cent mesures sobre el paper que, atesa la situació de bloqueig que ja tots els partits assumeixen, corren un clar risc de quedar-s’hi, per després ser indefinidament arxivades. Però de moment, i mentre hi hagi esperança d’investidura alimentada pel pacte, el seu contingut manté un interès polític de primer ordre. Aquests són els punts més destacats.
Els jutges nomenen govern El pacte entre populars i Ciutadans preveu una important reforma en el sistema d’elecció dels vint vocals del Consell General del Poder Judicial. Dotze dels integrants serien nomenats pels jutges i els altres vuit pel Congrés i el Senat, que en l’actualitat els elegeixen tots. Així, ara cada una de les cambres designa sis vocals entre jutges i magistrats i quatre més entre juristes de “reconeguda competència”, en tots dos casos per una majoria qualificada de tres cinquens. I el president, que també ho és del Tribunal Suprem, és elegit pel ple del CGPJ. El canvi en la manera de formar l’òrgan que governa la judicatura i nomena els integrants del Tribunal Suprem i els tribunals superiors autonòmics constitueix la més rellevant de les reformes institucionals que figuren a l’acord PP-C’s. Al pacte que van subscriure amb els socialistes al febrer, Ciutadans havia apostat per elegir els integrants del CGPJ mitjançant convocatòria pública de les vacants a cobrir, així com per instaurar avaluacions de la competència dels vocals a càrrec d’un comitè professional. El sistema pel qual els representants del Partit Popular i C’s van optar finalment coincideix amb el que els populars van proposar al seu programa del 2011 i el partit de Rivera, al del 26-J.
Renda social i permisos per fill L’acord entre el primer i el quart partit de l’arc parlamentari resultant dels comicis del juny estableix un complement salarial per a les persones amb ingressos més baixos. La dotació s’articularia a través d’un “impost negatiu” o xec canviable en la declaració de renda. A més i dins també del capítol social, el document recull un pla per igualar els permisos de maternitat i paternitat.
Elecció directa d’alcaldes Els delegats de Mariano Rajoy i Albert Rivera van acordar impulsar una reforma de la llei electoral que permeti l’elecció directa dels alcaldes. El pacte deixa oberta la fórmula concreta d’aquest nomenament directe. D’entrada, el PP defensa un sistema de primes que atorgui la majoria absoluta del ple municipal –i per tant l’alcaldia– al partit que obtingui el percentatge de vots més alt, amb un mínim del 40% i una diferència respecte al segon en les votacions d’almenys el 5%. Ciutadans s’inclina per la seva banda per dues urnes en les municipals: una per elegir l’alcalde i una altra per a la resta de la corporació municipal: el més semblant a la segona volta per als regidors que en diferents moments (1998, 2003 i 2004) va defensar el PSOE.
Revocació de l’amnistia fiscal Un del èxits més palpables però també simbòlics de C’s és el compromís arrencat al PP per recuperar els diners que “es van perdonar en l’última amnistia fiscal” i que Ciutadans xifra en 2.800 milions d’euros. La previsió és “exigir l’import íntegre de l’amnistia fiscal als defraudadors” per destinar els diners a educació, ocupació i ajuts socials.
Estalvis en l’Administració La negociació entre populars i C’s es va encallar durant tenses hores a propòsit de la reforma de les administracions. Albert Rivera i els seus havien fet bandera de l’objectiu de suprimir les diputacions provincials, i també van reclamar l’eliminació del Senat. Però el PP es va plantar amb una negativa rotunda. I, a canvi, va oferir reduccions i estalvis de gestió que “aprofundeixin” les mesures de racionalització ja dutes a terme per l’Executiu de Rajoy. El vicesecretari d’organització del PP, Fernando Martínez Maillo, va justificar el rebuig del seu partit a suprimir les diputacions amb l’argument que són “essencials per prestar serveis a 15 milions d’espanyols que viuen en zones rurals”.
Tres tipus de contracte Un altre exemple de transacció a partir de les demandes de Ciutadans el trobem en l’àmbit de les relacions laborals. El partit de Rivera volia tirar endavant el seu emblemàtic i polèmic contracte únic, que suposaria el final dels de caràcter temporal però supeditaria les indemnitzacions al temps de permanència del treballador a l’empresa. Tampoc aquí no van cedir els populars, que tot i això van acceptar reduir els models de contractació a tres –temporal, indefinit i de formació–, en línia amb el que C’s va pactar amb el PSOE al febrer. L’equip de Ciutadans pretén, amb tot, vendre aquest tema com un dels seus grans èxits en la negociació, gràcies a la previsió de penalitzar la temporalitat i premiar l’estabilitat laboral.
Rebaixes en anticorrupció Les conquestes de Ciutadans en el pacte d’investidura amb el PP compensen en part la suavització de les condicions anticorrupció com a pas previ a la negociació de l’esmentat acord. La cessió més remarcable va consistir a delimitar la “corrupció política” –amb efectes de cessament obligat de qualsevol càrrec públic estatal en cas d’imputació– als casos de prevaricació i malversació lligats a enriquiment personal o trama de finançament il·legal de partit. Rivera va accedir a més a retirar el nom de Luis Bárcenas de la comissió que va exigir formar al Congrés dels Diputats per investigar les presumptes il·legalitats en els comptes del PP. El líder de Ciutadans va proposar estendre les mesures anticorrupció a “les institucions municipals, autonòmiques i provincials”.