Fins que surti...

Quan jugues amb la canalla és normal que s’entestin a continuar llançant els daus fins que surti aquell número que els dóna avantatge. Això és el que penso cada cop que veig els polítics d’aquest país. Ja no m’hi fico si es tracta dels catalans o dels que volen governar l’Estat. Sembla que hem d’anar repetint les eleccions fins que s’assoleixi allò que els convé.

Mireu, nosaltres ja hem expressat les nostres opinions, fins i tot dos cops, i sembla que la cosa és bastant estable. Podem continuar tirant, per acabar de confirmar la mitjana, però, resulta que això no és un joc. Que hi ha pressupostos prorrogats a Catalunya i que a Espanya anem pel camí d’estar igual. Que la ciutadania ja “ha parlat”.

Si el govern fos una empresa, fa temps que els amos haurien fet un expedient de regulació. No assoleixen cap dels objectius. Ja ni tan sols els que els ciutadans –d’altra banda els amos– tenim, si més no, els que ells especifiquen en els seus programes.

En aquesta línia tan neocon que molts d’ells prediquen, jo proposaria aplicar la seva pròpia medecina i reduir parlamentaris, i ja no parlem del tema Cambra del Senat. Així, si hi hagués menys butaques que ocupar, pot ser s’esmerçarien una mica més a treballar per a l’amo, per guanyar-seles de debò. No pas pel seu benefici o del partit. Que jo sàpiga, no són autònoms. Si us plau, senyores i senyors, facin la feina per la qual els paguem!

MARGA TORRE ALCOCEBA

Barcelona