Filòsofs de vocació
Per què alumnes brillants opten per un grau que no assegura diners
En nom de la seguretat en el futur moltes vegades es descoratja els joves a formar-se en carreres humanístiques per manca de sortides immediates a una professió. “Filosofia? Quina bogeria! Medicina, Dret, Econòmiques, Enginyeria, Biologia... això sí són estudis de profit”, se sent. Es menyspreen així sabers que no produeixen beneficis, el valor essencial dels quals és aliè a qualsevol finalitat utilitarista però que, com diu l’assagista Nuccio Ordine, són útils en si mateixos.
Davant aquest conservadorisme, brillants alumnes de batxillerat, amb notes per optar als deu millors graus universitaris, es matriculen en les modalitats de Filosofia existents a les universitats: Filosofia (UB, UAB, URLL, UdG), Humanitats així com Filosofia, Política i Economia (UPF). Són alumnes com els que presentem en aquestes pàgines, despreocupats pel paper que exerciran en la societat o pel mitjà amb què guanyaran diners, però amb set de coneixement i necessitat de beure en les fonts del saber.
FILOSOFIA PURA Passió i esforç individual
Com diu l’estudiant Aniol PauCosta, que ha cursat primer a la UB, aprendre exigeix un gran esforç individual: estudi constant i preparació de treballs i debats. “Aquesta exigència requereix veritable passió”, afirma. A més de treure notes excel·lents, toca el fagot i el piano. Aquest curs ha redescobert Plató, amb admiració cap al seu personatge Sòcrates que “desmenteix el que la gent dóna com a veritat”.
Josep Monserrat, degà de Filosofia de la Universitat de Barcelona, una de les cinquanta facultats millors del món (rànquing de Xangai), explica que dels 200 alumnes que es matriculen anualment hi ha una mitjana d’uns cinquanta que escullen Filosofia com a segona opció i solen abandonar la carrera, però més de cinquanta entren amb notes excel·lents, superiors a 12 en les proves d’accés a la universitat i obtenen la titulació. “Ens equivoquem en creure que la universitat ha de formar per treballar. No és aquesta la finalitat de la universitat, o, en tot cas, no només és això”, indica Monserrat.
Roger Ventura va dubtar entre Ciències-Polítiques i Dret o Filosofia. Milita en un partit i està interessat en els assumptes del poder i l’Estat. Va optar per Filosofia per la seva capacitat d’aprofundir. “L’assignatura en el batxillerat –diu– ha estat decebedora i encoratjadora alhora. Em vaig quedar amb les ganes de saber-ne més i de poder debatre”. Estudiarà a la UAB (bon resultat entre les millors universitats joves del món, segons Times Higher), propera a Rubí, on resideix.
COMBINADA Coneixements diversos
“A la Pompeu Fabra vam decidir que no oferiríem un grau de Filosofia pura com la resta”, explica Josep M.ª Castellà, degà de la facultat d’Humanitats. “La nostra formació –prossegueix– és més transversal, amb matèries de literatura, història, art, a més de pensament”. També és més flexible, amb la possibilitat d’especialitzar-se a tercer i quart. Com en el cas de la UB, més d’un 30% dels 180 alumnes inscrits en primer curs accedeixen amb una nota de les PAU superior a deu.
Paula Molas va obtenir un 12 de selectivitat el mes de juny passat. Ha optat per viure a Barcelona (procedeix de Vic) i cursar el grau d’Humanitats. “M’ha costat de prendre la decisió perquè cada vegada que ho deia en veu alta algú em desanimava. La gent que m’envolta em pregunta: ‘I després, què?’. Però un cop he admès que això és el que m’agrada, ja no dubto”.
Fascinada per les diferents maneres d’explicar el món, es mostra interessada en la manera en què
s’expressa l’art. “Una obra requereix el context filosòfic, històric, literari... vull conèixer-los tots. Em regalo aquests quatre anys per gaudir”.
Silvia Rico acabarà la carrera aquest pròxim curs sent alumna de la primera promoció de la ben consolidada Filosofia, Política i Economia, que aquest any té una nota de tall del 12,6 (el quart grau més alt). Interessada en el servei públic, des de la política, l’administració o la diplomàcia, considera que la base adquirida quant a economia i filosofia és essencial i imprescindible en política lligada a la gestió dels diners i l’ètica. “M’agraden els professors, la llibertat amb què he treballat els temes i el fet de cursar el grau en diversos centres (UPF, UAM, Carles III)”. També valora els companys, plens d’inquietuds in- tel·lectuals, culturals, artístiques o esportives (ella practica aquatló), i el seu origen diferent. Marxarà a Tòquio d’Erasmus.
La complexitat del món contemporani –asseguren els degans– no pot abordar-se des d’una mirada única i simple. Requereix persones serenes, entrenades per navegar amb la diversitat d’opinions i la incertesa, com els filòsofs. Crisi econòmica, política, social, mediambiental, de valors... “La seva funció és fonamental en la societat –adverteix Monserrat–. Són persones capacitades, competents, que han apostat pel coneixement crític i reflexiu d’una manera generosa i pura”. Són, segons els docents, una gran esperança per al món actual.