Motius per estudiar
Segurament cap dels estudiants que cada any es matriculen en el grau de Filosofia no ha estat empès a fer aquests estudis pels seus pares. Més aviat hauran hagut d’enfrontar-se a les seves reticències, ja que l’habitual és que els progenitors aconsellin carreres que suposadament tenen millors expectatives professionals.
La sospita que els estudis de filosofia no són una bona moneda de canvi al mercat laboral no és del tot certa. Fa dècades que el mercat de treball ha deixat d’obeir a una lògica previsible, de manera que el que es necessita per prosperar en ell no són tant uns estudis o uns continguts concrets i clarament delimitats, sinó més aviat la disponibilitat d’adaptar-se a situacions canviants, ser autònom i emprendre. El mercat líquid imposa al treballador l’exigència onerosíssima de transformar-se a si mateix constantment, la qual cosa, com sostenia Richard Sennett en un llibre memorable, porta a la corrosió del caràcter, a la dificultat de construir la pròpia vida.
Si ens fixem en les dades d’inserció laboral dels graduats en Filosofia, salta a la vista que els desocupats no són més que en altres carreres d’humanitats o ciències socials. La lamentable i gravíssima decisió de l’exministre Wert d’eliminar l’obligatorietat de la filosofia en l’educació secundària dificultarà encara més la dedicació dels llicenciats a la docència. Tot i això, tenen moltes altres sortides laborals, n’hi ha prou que el mercat adverteixi el potencial que atresoren. Acostumats al pensament abstracte, al rigor argumentatiu i a la lectura de textos complexíssims, els joves filòsofs treballen en editorials, diaris, consultories o grans corporacions, ja que presenten un perfil especialment demandat, a saber, la capacitat d’aprendre i d’orientar-se en circumstàncies adverses i en constant modificació.
Però hi ha una dada que probablement reconforti les famílies que assisteixen amb estupor i por a l’elecció filosòfica dels batxillers: gairebé tots els graduats en filosofia estan molt satisfets amb la seva elecció. Tornarien a triar la carrera de Filosofia. Per què? Per a què serveix la filosofia? La filosofia no s’estudia per la utilitat que se’n traurà, sinó que (com l’amor) és una activitat autotèlica, la finalitat de la qual rau en si mateixa. L’ésser humà filosofa perquè sí. Però això no significa que la filosofia no serveixi per a res. Al contrari, estudiar-la ens permet entendre’ns millor a nosaltres mateixos, ens ajuda a evitar l’autoengany, a formular idees de manera coherent i lògica. Llegir Plató, Aristòtil, Kant o Hegel és assistir a un desplegament extraordinari d’intel·ligència i coneixement de la humanitat.
Els valents estudiants que cada setembre acudeixen per primer cop a les facultats de Filosofia trobaran en aquesta ocupació inútil i gratuïta un refugi i una resistència davant el predomini del profit i la rendibilitat. Habituats a lluitar amb la complexitat, podran subvertir l’ordre superficial, monòton i adotzenat que es presenta com a únic horitzó possible.